La Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC rep el Premi FPCAT 2024 a la recerca en el camp de la formació professional

La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, han lliurat els Premis #FPCAT 2024, que enguany celebren la VI edició. Els guardons, atorgats pel Consell de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (Sistema FPCAT), reconeixen les bones pràctiques en la contribució a una formació professional de qualitat. En total s'han lliurat catorze guardons, quatre dels quals han estat a trajectòries individuals; quatre més, a centres de formació professional; quatre més, a empreses i entitats; un guardó, a la recerca de l'àmbit de la formació i professional, i un últim guardó, a la persona usuària de centres de formació professional. La Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral (UPAL) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha rebut el premi en la categoria de recerca. La seva directora, Carme Pagès, professora i investigadora dels Estudis d'Economia i Empresa, ha recollit el guardó en l'acte de lliurament dels premis, celebrat el 14 d'octubre a les 17 hores al Districte Administratiu (carrer del Foc, 57, de Barcelona). A més, el guardó a la persona usuària de centres de formació professional ha estat per a Ahmed Mansur Mohammed, estudiant d'Enginyeria Informàtica de la UOC.

Per a Pagès, "aquest reconeixement destaca la contribució de la UOC a la producció i la disseminació de coneixement científic sobre les dinàmiques del mercat laboral i la seva connexió amb el món de la formació, i subratlla el compromís institucional per integrar les necessitats del món laboral en el desenvolupament educatiu".

La Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC

La UPAL de la UOC és una peça clau per impulsar una formació contínua personalitzada i alineada amb les necessitats del mercat laboral. Té la missió de generar coneixement científic sobre la demanda de talent i les necessitats formatives, i de transferir-lo a estudiants, empreses i institucions per millorar la presa de decisions en formació i carrera professional. L'equip, interdisciplinari i especialitzat en economia laboral, educació i anàlisi de dades, combina mètodes qualitatius i quantitatius per analitzar la demanda laboral, les competències més valorades i les necessitats de formació al llarg de la vida, amb una clara perspectiva territorial.

Entre les actuacions més rellevants, destaca la participació en el programa Projecta't, del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC), que ha permès orientar prop de 900 persones treballadores, i el desenvolupament del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, una eina interactiva creada amb Pimec que ofereix dades actualitzades sobre professions i competències clau. Aquest baròmetre ha publicat estudis innovadors sobre competències toves, competències digitals avançades i perfils verds, amb un gran impacte mediàtic i institucional.

L'impacte social és notable: informes interactius per als estudis de la UOC, recursos metodològics per a entitats i informació oberta al repositori institucional per garantir-hi l'accés a tota la ciutadania. A més, la UPAL col·labora amb la Fundació Estatal per a la Formació en l'Ocupació (FUNDAE) a escala estatal i participa en projectes Erasmus+ sobre microcredencials, de manera que reforça la connexió amb les polítiques europees de formació al llarg de la vida.

Amb més d'1,7 milions de vacants analitzades a Catalunya i 7 milions a Espanya, la UPAL assegura rigor científic i qualitat metodològica combinant dades massives amb entrevistes i grups de discussió amb empreses. Tot això converteix aquest projecte en un instrument estratègic per al Sistema FPCAT, ja que facilita la planificació de l'oferta formativa, millora l'ocupabilitat i contribueix a la competitivitat del teixit productiu.

Ahmed Mansur Mohammed

Ahmed Mansur ha estat guardonat en la categoria de Trajectòria individual de la persona usuària de centres de formació professional per ser un "exemple inspirador de superació personal i acadèmica", apunta el jurat dels premis.

Originari de Ghana, va haver d'abandonar els estudis per ajudar econòmicament la seva família, però la recerca d'un futur millor el va portar a emprendre un viatge arriscat cap a Europa. Sent menor d'edat, va travessar Burkina Faso, Mali, Algèria i el Marroc afrontant situacions extremes, com la manca de recursos, treballs precaris i fins i tot una malaltia greu. Va sobreviure treballant en condicions molt dures, dormint al carrer i rebent l'ajuda solidària de persones desconegudes. Finalment, va aconseguir arribar a Espanya en pastera i, després de ser reconegut com a menor, va ser acollit en un centre, on va poder reprendre els estudis.

Amb una determinació exemplar, va aprendre castellà i català, va cursar un programa de formació i inserció (PFI) d'informàtica, amb excel·lents resultats, i va continuar amb un grau mitjà i, posteriorment, amb el grau superior de Desenvolupament d'Aplicacions Web. Gràcies al programa Erasmus+, va tornar a Ghana per fer pràctiques amb l'ONG NascoTech, una experiència que va reforçar la seva formació tècnica i el seu compromís amb l'educació com a motor de canvi. Actualment, combina la seva feina en una multinacional de serveis informàtics amb els estudis d'Enginyeria Informàtica a la UOC.

La seva trajectòria ha rebut el premi del SEPIE "Reconeixement a la qualitat del projecte Erasmus+ 2024", lliurat al Teatro Real de Madrid, i ha tingut una gran difusió mediàtica, amb entrevistes a La Vanguardia i la seva pròxima participació en el programa Aquí hay trabajo, de RTVE.

La seva història, compartida també a les xarxes socials de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, és un exemple de resiliència, esforç i oportunitats que demostra com pot l'educació transformar vides i generar impacte social i professional.