Creativitat. Pensament crític. Treball col·laboratiu. Comunicació. Habilitats digitals. Aquestes competències recorren de manera transversal la tasca docent des de fa anys. No obstant això, el professorat no sempre disposa de les eines adequades per integrar-les de manera coherent en el currículum. Involucrar un alumnat divers alhora que es fomenta la seva capacitat de crear, de pensar i de comunicar en un entorn digital s'ha convertit en un dels grans reptes dels docents en l'actualitat.

"La clau està a dissenyar experiències d'aprenentatge amb sentit, que connectin els sabers amb els interessos de l'alumnat, amb les seves preguntes, amb el que els preocupa i amb els problemes reals del seu entorn", assenyala Nella Escala, estudiant del doctorat d'Educació i TIC i investigadora del grup d'Educació i TIC (Edul@b) de la UOC, que lidera un estudi internacional que proposa una resposta a aquests reptes: un model educatiu que combina arts i tecnologies digitals com a motors de l'aprenentatge. Els resultats del treball, en el qual participen Teresa Romeu i la catedràtica Montse Guitert, també professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, estan disponibles en obert.

Un nou model que integra art i tecnologia

L'estudi, publicat a la revista British Educational Research Journal, va detectar que hi ha un interés creixent a les escoles per treballar la creativitat, el pensament crític, la col·laboració, la comunicació i la competència digital, però el professorat no sempre disposa d'orientacions pràctiques per integrar-les de manera coherent en el currículum. Per aconseguir-ho, les investigadores proposen treballar amb un model anomenat ABL+DT (per les sigles en anglès d'aprenentatge basat en les arts i les tecnologies digitals).

"Les arts permeten mirar la realitat des d'altres llenguatges, interpretar-la i qüestionar-la, expressar i construir un significat de diferents maneres", explica Escala. "I això és precisament el que busca el model ABL+DT: que l'alumnat aprengui continguts, però que també pugui comprendre millor el seu entorn i desenvolupar competències per participar de manera més crítica, creativa i sensible a l'escola, a casa o a la comunitat."

D'acord amb la recerca, és habitual que les arts i les tecnologies digitals recorrin camins separats en l'entorn educatiu. Les arts, moltes vegades, queden relegades a un paper complementari o d'entreteniment, mentre que la tecnologia té un rol més instrumental. "El model ABL+DT neix per respondre a aquesta bretxa: integra totes dues dimensions com a mediadores de l'aprenentatge, la creació, la documentació i la participació", afegeix la investigadora.

El model proposat organitza el disseny educatiu a partir de quatre components interconnectats:

• El context relacional. El conjunt d'actors, recursos i condicions que influeixen en l'aprenentatge, des de l'alumnat i les seves famílies fins a les institucions culturals.
• El disseny. La planificació d'experiències d'aprenentatge que integren arts, tecnologies digitals, el currículum i les necessitats del context.
• La implementació. El desenvolupament de les activitats mitjançant una seqüència d'aprenentatge basada a observar, reflexionar, crear, presentar i compartir.
• L'avaluació. El seguiment continu del procés i dels resultats per valorar els aprenentatges, la participació i la millora de l'experiència educativa.

A més, el model situa l'alumnat en el centre i en relació amb el context (docents, famílies, equip directiu, institucions culturals i comunitat local). Finalment, ofereix una seqüència pràctica d'implementació: observar, reflexionar, crear, presentar i avaluar. "Aquesta seqüència permet que l'alumnat miri el seu entorn amb més atenció, dialogui, interpreti, creï alguna cosa pròpia que aporti a la comunitat, la comparteixi i reflexioni sobre el que ha après", recalca Escala.

Com preparar l'alumnat per a un futur marcat per la IA?

El model proposat per les investigadores de la UOC no es queda en el marc teòric, sinó que ha estat validat per experts i docents, els comentaris dels quals van servir per simplificar el model, fer-lo més pràctic i avançar en la implementació als centres escolars. "Per posar-ho en marxa, no cal tenir una gran infraestructura tecnològica ni convertir-se en una escola artística, cal una actitud oberta a revisar les pròpies pràctiques per poder dissenyar experiències d'aprenentatge més significatives, creatives i connectades amb el context", explica la investigadora, adscrita al centre UOC-FuturEd.

A partir d'aquí, l'estudi detecta que hi ha certes condicions clau per a la implementació d'aquest nou model educatiu: el lideratge i el suport institucional, el temps perquè els professors planifiquin i reflexionin, la formació i l'acompanyament docent, l'obertura de l'escola a l'entorn i a la comunitat perquè l'aprenentatge no es quedi tancat a l'aula, i una cultura d'avaluació diferent que no se centri només en el producte final.

"Aquest enfocament no treballa les competències de manera abstracta, sinó a través de situacions concretes vinculades amb l'art, el currículum i els problemes reals de l'entorn de l'alumnat. Per exemple, la creativitat no es treballa dient a l'alumnat: 'Sigues creatiu', sinó oferint-li oportunitats per observar, imaginar, creuar idees, crear i revisar el que ha fet. I el pensament crític es desenvolupa quan l'alumnat interpreta una obra, analitza un problema social, contrasta punts de vista i justifica les seves decisions", detalla Nella Escala.

"Aquestes idees esdevenen encara més importants ara que la intel·ligència artificial generativa ha entrat amb força a l'educació. Necessitem enfortir l'agència de l'alumnat perquè sigui capaç de preguntar millor, contrastar respostes, prendre decisions i no delegar el seu criteri en la IA", sosté la investigadora de la UOC. "Quan l'alumnat connecta el que aprèn amb els seus problemes reals, amb el seu entorn i amb formes d'expressió artística, se sent més protagonista de l'aprenentatge, i això pot augmentar la seva implicació", conclou.

Aquesta recerca s'emmarca en la missió de recerca de la UOC L'educació del futur i contribueix a l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 4, Educació de qualitat.

Article relacionat

Escala, N., Guitert, M. & Romeu, T. (2026). Validation of the ABL + DT model: An ecosystemic framework for integrating arts and digital technologies in primary education. British Educational Research Journal, 00, 1–32. https://doi.org/10.1002/berj.70164

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca