Les eleccions polaritzades no erosionen el suport als principis bàsics de la democràcia

En un context global marcat per l'ascens de la polarització política i episodis de tensió com els viscuts als Estats Units el 2021 o al Brasil el 2023, la salut de les democràcies liberals ja fa un temps que es troba sota el focus de la ciència política. Ara, un nou estudi amb participació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha analitzat si el fet de guanyar o perdre unes eleccions polaritzades impacta en el grau de satisfacció de la ciutadania amb la democràcia i el seu suport a les normes fonamentals que la regeixen. Els resultats de la recerca, publicada en obert en la revista Comparative Political Studies, aporten una mirada sorprenentment resilient sobre com la ciutadania percep el sistema democràtic.

L'estudi es basa en una anàlisi comparativa de 35 eleccions i ha comptat amb la participació de Sergi Ferrer, investigador del grup eGovernança: administració i democràcia electrònica (GADE) de la UOC i d'Enrique Hernández, Damjan Tomic i Enrique Prada, del Prada, investigadors del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB. El projecte ha examinat si el resultat electoral i el grau d'hostilitat entre les forces polítiques són factors que condicionen l'adhesió a principis democràtics bàsics, com ara la contenció institucional (la voluntat de la majoria de no abusar del seu poder i respectar les minories) i el consentiment dels perdedors (l'acceptació dels resultats i del dret de la majoria a governar seguint les regles del joc).

Una de les hipòtesis de partida era que la polarització afectiva —la desconfiança o l'animadversió cap als votants d'altres partits, que, en casos extrems, es poden percebre com a enemics— podria modificar aquestes actituds i dur els ciutadans a qüestionar normes democràtiques que van en contra dels seus interessos immediats. Els resultats, però, mostren que, si bé les persones votants dels partits que han guanyat estan més satisfetes amb la democràcia que les que han perdut, quan s'analitza el suport a les normes democràtiques fonamentals, les diferències són molt més reduïdes.

"Estar més o menys satisfet en funció de si has guanyat és ben normal, passa en qualsevol àmbit de la vida. El que pot ser problemàtic és que guanyar o perdre et faci més o menys democràtic, o et porti a donar suport a comportaments poc democràtics en cas de molta polarització. Nosaltres pensàvem que podria ser així, però els resultats indiquen el contrari, tot i haver-ho estudiat en diferents entorns i amb diferents mètodes", explica Sergi Ferrer, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política.

Confiança en les normes del joc

L'estudi mostra que, fins i tot en entorns altament polaritzats, els guanyadors no solen donar suport a líders que "es vengen" i els perdedors continuen acceptant el dret de la majoria a governar, sempre que es respectin els drets de les minories. Les diferències entre guanyadors i perdedors en aquests aspectes hi són, però són estadísticament molt petites si es comparen amb la caiguda en la satisfacció amb la democràcia. Això suggereix que, fins i tot en contextos políticament tensos, hi ha una base de suport social que contribueix a sostenir el funcionament de les institucions democràtiques.

Aquests resultats, doncs, aporten noves evidències sobre el paper de la ciutadania en la qualitat de la democràcia. Fins ara, la majoria de la literatura acadèmica s'havia centrat en la "satisfacció amb la democràcia", un indicador que sol reflectir si el ciutadà està content amb el funcionament del sistema o amb el govern de torn. L'estudi confirma que els guanyadors estan sistemàticament més satisfets que els perdedors, una diferència que es fa més gran a mesura que augmenta la polarització afectiva. "En canvi, pel que fa al suport a normes democràtiques bàsiques, si hi ha una diferència entre guanyadors i perdedors, aquesta es manté constant, independentment del nivell de polarització", apunta l'investigador adscrit al centre UOC-DIGIT.

La recerca es va fer analitzant les dades del Comparative Study of Electoral Systems (CSES), que inclouen 35 processos electorals celebrats en 30 països entre el 2016 i el 2021. Entre els seus objectius no figurava aclarir per què la polarització afecta especialment la satisfacció amb la democràcia, però no tant el suport a les normes democràtiques, però Ferrer hi aporta la seva visió: "En termes acadèmics, els dos aspectes tenen una naturalesa diferent. Fent un símil amb el futbol, una cosa és que perdre contra el rival etern et faci enfadar i l'altra és que això et faci voler canviar les normes més elementals del futbol". 

Un context polític que convida a continuar investigant

Davant els processos de retrocés democràtic que s'observen en algunes democràcies occidentals coincidint amb augments de la polarització, l'equip de recerca apunta la necessitat de continuar analitzant a fons aquestes dinàmiques. "Si volem que una democràcia funcioni correctament, necessitem que els guanyadors no utilitzin la seva condició de guanyadors per atorgar-se més poders, i que els perdedors acceptin que han perdut i que la manera d'aconseguir el poder no és altra que guanyar unes eleccions en el futur", diu el professor de la UOC.

En aquest sentit, l'equip de recerca vol continuar ampliant els coneixements per tal d'aportar més elements al debat recent sobre fins a quin punt cal restringir o permetre l'existència de partits amb fortes inclinacions autocràtiques. "Encara no és del tot clar en quines situacions o circumstàncies la polarització sí que té un efecte negatiu sobre la democràcia. Estem investigant si cal identificar quins partits polaritzen i com reaccionen els seus oponents, el que anomenem polarització asimètrica", explica Sergi Ferrer. L'equip de recerca també ha obert noves línies de treball per esbrinar si la polarització afecta altres principis, com ara la prohibició de partits o els processos de revisió judicial.

Aquest estudi s'alinea amb la missió Cultura per una societat crítica de la UOC i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, especialment el número 4, sobre educació de qualitat, i el número 16, sobre pau, justícia i institucions sòlides.

Article de referència

Tomic, D.; Ferrer, S.; Prada, E. & Hernández, E. (2026). Winners' Restraint or Affective Majoritarianism? Elections, Polarization and Political Support. Comparative Political Studies, ahead of print. https://doi.org/10.1177/00104140251414013