La desconfiança dels agricultors qüestiona la revolució digital del reg

Sovint, els debats sobre digitalització agrícola parteixen de la idea que els agricultors s'han d'adaptar a les noves tecnologies. Però què passaria si donéssim la volta a aquest plantejament? I si fos la tecnologia la que s'hagués d'adaptar al coneixement, l'experiència i les necessitats dels que treballen al camp, i no a l'inrevés? 

Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) proposa invertir aquesta lògica argumentant que, quan els agricultors desconfien de les eines digitals de reg, no és necessàriament per falta de coneixement o voluntat, sinó perquè moltes d'aquestes solucions no sempre s'adapten a les condicions reals del camp ni a la complexitat ecològica i social de l'agricultura.

Es tracta de l'estudi "Taking farmers' trust issues Seriously": Mistrust and the digital tech revolution in water management", publicat en obert a Journal of Rural Studies i signat per Paloma Yáñez Serrano, autora principal, i Lucía Argüelles Ramos, totes dues investigadores del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab). L'article el signa també Louisa Prause, investigadora del Departament de Política Mediambiental del Centre Helmholtz de Recerca Mediambiental d'Alemanya.

El treball conclou que un dels reptes de la innovació agrícola no és convèncer els agricultors que facin servir aquestes tecnologies, sinó dissenyar eines capaces d'adaptar-se a la realitat agrària. A més, assenyala que la desconfiança dels treballadors es pot canalitzar per impulsar innovacions més encertades i adaptades a la realitat del camp.

Per què es desconfia dels sistemes digitals de reg?

L'estudi liderat per la UOC analitza per què molts agricultors mostren escepticisme vers tecnologies digitals de reg com les basades en la sensorització, la intel·ligència artificial (IA) o els sistemes automatitzats en contextos mediterranis d'Espanya, concretament en zones de regadiu d'Andalusia i Catalunya. Abordar aquest problema és especialment important en un context de sequera i pressió sobre el reg.

"Aquestes eines es presenten com a solucions clau per gestionar un recurs cada vegada més escàs, però la seva adopció depèn del fet que els agricultors confiïn en la seva fiabilitat i pertinència. L'estudi mostra que, en regions mediterrànies amb estrès hídric, les decisions sobre l'aigua tenen conseqüències directes en els rendiments, la seguretat alimentària i l'estabilitat econòmica de les explotacions", explica la investigadora Paloma Yáñez.

Encara que les institucions i les polítiques públiques promouen la digitalització agrícola com a solució a l'escassetat d'aigua i al canvi climàtic, els agricultors no sempre adopten aquestes tecnologies amb entusiasme. L'estudi conclou que l'escepticisme se sol basar en preocupacions legítimes, com l'exclusió del coneixement pràctic dels agricultors, l'opacitat institucional o les limitacions tècniques.

Cinc tipus de desconfiança

A partir de les seves troballes, les autores proposen un marc conceptual de cinc tipus de desconfiança per entendre millor la relació entre agricultors i tecnologia: l'epistèmica, l'ecològica, la institucional, la pràctica i la relacional.

"La desconfiança epistèmica sorgeix quan els sistemes digitals ignoren el coneixement pràctic, sensorial i contextual dels agricultors i privilegien models algorítmics que no reflecteixen la complexitat real del camp. D'altra banda, la desconfiança ecològica apareix quan les eines no aconsegueixen captar la variabilitat climàtica ni els processos naturals, ja que es basen en dades històriques o supòsits de control que resulten poc fiables en un clima canviant", explica Yáñez.

"La tercera de les desconfiances, la institucional, es dirigeix a les estructures econòmiques i polítiques darrere de la tecnologia, especialment quan els agricultors perceben que beneficien més les grans empreses que l'agricultura familiar. La desconfiança pràctica procedeix d'experiències concretes de fallades tècniques, dades imprecises o sistemes poc útils en condicions reals. Finalment, la desconfiança relacional té a veure amb la falta de participació dels agricultors en el disseny i el desenvolupament de les eines, la qual cosa els converteix en usuaris passius en lloc de socis actius", detalla la investigadora de TURBA Lab, un grup adscrit al Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC).

Un treball qualitatiu per canviar la narrativa

Des del punt de vista metodològic, la recerca es basa en un treball qualitatiu centrat a analitzar com es relacionen els agricultors amb les tecnologies digitals de reg. Es van fer 23 entrevistes a diferents actors del sector (agricultors, representants d'empreses agràries, desenvolupadors tecnològics i investigadors), que es van complementar amb observació directa en fires tecnològiques i amb l'anàlisi d'aplicacions, informes i polítiques públiques sobre digitalització agrícola.

D'acord amb la investigadora de la UOC, els resultats conviden a plantejar un canvi de perspectiva. "L'estudi suggereix implícitament que és necessari canviar la narrativa dominant, que sol presentar els agricultors com a ressagats tecnològics, i reconeix que en molts casos són les tecnologies les que no s'adapten a les realitats agrícoles", explica. Això implica que la modernització també exigeix dissenyar tecnologies que tinguin en compte la diversitat de sistemes productius, especialment els sistemes agroecològics i aquells que fomenten la biodiversitat i els coneixements locals.

A més, les autores del treball proposen convertir aquesta desconfiança informada dels agricultors en un element que millori la productivitat i la qualitat de la digitalització agrícola, en lloc d'obstaculitzar-la. "En actuar com una forma d'escrutini, obliga els desenvolupadors i responsables polítics a respondre a les preocupacions reals del sector, millorar la transparència i dissenyar solucions més ajustades a les necessitats del terreny", explica Yáñez.

Recomanacions de canvi

L'article planteja recomanacions que poden orientar futures estratègies de digitalització agrícola, com la cocreació de tecnologies amb els mateixos agricultors i el disseny de mecanismes de transparència (com l'accés a dades i algorismes) i de sistemes que reconeguin la diversitat de pràctiques agrícoles en lloc d'imposar models únics. "Aquestes propostes impliquen reorientar el finançament de projectes de digitalització de reg cap a propostes més participatives que posin el coneixement i les necessitats dels agricultors en el centre, com a manera de contrarestar la seva pèrdua d'agència en el desenvolupament digital i la gestió del reg", indica Yáñez.

Els passos següents de la recerca impliquen ampliar-ne l'abast empíric i comprovar si el marc de desconfiança proposat és aplicable a altres contextos agrícoles. "La proposta és tan sols un punt de partida per a estudis longitudinals i comparatius que analitzin la relació entre agricultors i tecnologies digitals en diferents entorns socioecològics. Els nostres pròxims projectes se centren a estudiar el rol de la digitalització en l'escalabilitat de sistemes productius regeneratius, agroecològics i sintròpics", conclou la investigadora de la UOC.

Aquest projecte afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de la ONU 8, treball decent i creixement econòmic; 12, producció i consum responsables, i 13, acció pel clima, i s'emmarca en la missió de recerca de la UOC Transició digital i sostenibilitat, Salut i benestar planetari i Tecnologia ètica i humana.

Article de referència:

Serrano, P. Y., Ramos, L. A. i Prause, L. (2026). "Taking farmers' trust issues Seriously": Mistrust and the digital tech revolution in water management. Journal of Rural Studies, 123, 104053. https://doi.org/10.1016/j.jrurstud.2026.104053 

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca