Com l'esport transforma la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual
Un estudi demostra que l’esport millora la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual afavorint l’autoestima, les relacions socials i l’autonomia
L’esport no només impacta en la salut física de les persones amb discapacitat intel·lectual sinó que ho fa de ple en totes les àrees de qualitat de vida de les persones com ara el benestar emocional, les relacions social o l'autoestima. Aquesta és la conclusió a la qual un grup d’investigadors catalans han arribat i que s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista científica Healthcare.
“El principal límit per a la pràctica esportiva no és la capacitat individual, sinó l'existència d'oportunitats adaptades”
L'estudi, titulat Quality of Life and Psychosocial Impact of Sport on People with Intellectual Disabilities: The Value of First-Person Discourse i publicat en obert a Healthcare, ofereix claus fonamentals per entendre l'esport no només com una competició, sinó com una eina d'emancipació social i salut mental.
En primera persona: "Res sobre nosaltres sense nosaltres"
L’estudi ha analitzat el testimoni de 390 persones recollides a 24 estudis científics. Aquest és a més, un tret diferenciador d’aquest estudi, ja que es té en compte la veu en primera persona de les persones amb discapacitat intel·lectual per parlar sobre elles mateixes, i no a través de tercers. D’aquesta manera l’estudi ha pogut avaluar l’impacte real de l’activitat física d’aquestes persones.
Entre els autors es troba el catedràtic Jordi Planella, investigador del Grup de Recerca en Educació (GREDU) -adscrit al centre UOC-FuturEd- i director dels Estudis d'Educació, juntament amb investigadors de la Universitat Ramon Llull.
Manca d'oportunitats i suports adequats: obstacles per a la pràctica esportiva
Segons demostra l’estudi, que una persona amb discapacitat intel·lectual faci o no esport no depèn tant del seu desig individual, com de si té accés a oportunitats adaptades, suports adequats i la reducció de barreres ambientals i socials.
La investigació conclou que el principal límit per a la pràctica esportiva no és la capacitat individual, sinó l'existència d'oportunitats adaptades i la millora de l'accessibilitat en l'entorn.
Article relacionat
Martínez-Rivera, O.; Alonso-López, C.; Planella, J. Quality of Life and Psychosocial Impact of Sport on People with Intellectual Disabilities: The Value of First-Person Discourse. Healthcare 2026, 14, 3089. https://doi.org/10.3390/healthcare14183089
Aquesta iniciativa s'emmarca en la missió de recerca de la UOC Salut i benestar planetari i contribueix a assolir l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar.
Recerca amb impacte i vocació transformadora
A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius.
Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.
A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca
Preguntes freqüents
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Anna Sánchez-Juárez