Una guia per reforçar la resiliència davant els incendis forestals

Als entorns mediterranis, els boscos experimenten des de fa dècades un procés de creixement i densificació que, combinat amb els efectes del canvi climàtic, fa que els incendis siguin més intensos i ràpids. Alhora, augmenten les zones urbanitzades en contacte amb terreny forestal, les anomenades zones d'interfície urbana-forestal, fet que provoca que cada vegada hi hagi més gent exposada al risc d'incendi.

Davant d'aquest repte, investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han elaborat la Guia pràctica de preparació davant incendis forestals. Es tracta d'un document que ofereix indicacions per organitzar els anomenats preparedness days, esdeveniments comunitaris de preparació davant del risc d'incendis forestals, amb un èmfasi especial en el diàleg entre residents d'aquestes zones de risc, autoritats públiques i serveis d'emergència.

"Aquestes jornades creen espais en què el coneixement tècnic i l'experiència del veïnat es posen en comú, i permeten analitzar conjuntament el risc per a cada barri, identificant tant vulnerabilitats com recursos comunitaris que es podem activar abans, durant i després d'un incendi", explica Maria Cifre-Sabater, investigadora del grup de recerca CareNet, que ha elaborat la guia juntament amb Israel Rodríguez Giralt, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador del mateix grup de recerca, que forma part del Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC) de la UOC.

El document s'emmarca en el projecte europeu FIREPRIME (European programme for wildfire-prepared communities), cofinançat per la Unió Europea, l'objectiu del qual ha estat desenvolupar un conjunt d'eines, com ara aplicacions mòbils, jocs o altres materials, dissenyades per millorar la seguretat dels propietaris d'habitatges contra els incendis, reforçar la resiliència de les infraestructures i fomentar la participació i l'educació comunitàries. 

A més de la UOC, han participat en el projecte la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Fundació Pau Costa, la Universitat Agrícola de Viena i els RISE Research Institutes de Suècia. "Aquesta col·laboració ha permès desenvolupar i testar les eines en diversos territoris europeus amb característiques molt diferents (Mediterrani, Europa central i nord d'Europa), fet que ha generat solucions transferibles i adaptables a contextos diversos", destaquen els investigadors de la UOC.

La comunitat com a part activa de la gestió

Les respostes davant del risc d'incendi se centren sobretot en l'extinció. Així mateix, segons els investigadors, la prevenció acostuma a focalitzar-se en la gestió del combustible vegetal i en mesures d'autoprotecció individuals o de la llar, mentre que deixa en segon terme altres aspectes rellevants de la preparació col·lectiva davant els incendis.

"Tot i que a Catalunya hi ha iniciatives comunitàries vinculades al risc d'incendi, com les agrupacions de defense forestal (ADF) o els grups d'autoprotecció, sovint falta incorporar les comunitats com a part activa de la gestió, no només com a receptores d'informació, sinó també com a agents capaços d'aportar coneixement del territori i experiència quotidiana de convivència amb el risc", expliquen.

Els investigadors també alerten de la poca interacció directa entre el veïnat, l'Administració i els serveis d'emergència, així com de la manca de preparació col·lectiva. A més, assenyalen que encara es tenen poc en compte les vulnerabilitats socials, que poden dificultar que determinats col·lectius o persones puguin afrontar un incendi o recuperar-se'n, com ara l'infrahabitatge, l'aïllament social o les dificultats d'accessibilitat en barris de muntanya.

La importància del diàleg entre els diferents actors

La nova guia respon a aquestes mancances amb eines per activar processos de preparació comunitària basats en el diàleg entre el veïnat, les administracions i els serveis d'emergència. "La preparació davant dels incendis forestals és una responsabilitat compartida i requereix coordinar actors amb coneixements, rols i experiències diferents", apunten.

Aquest intercanvi és clau perquè la informació sobre la reducció del risc arribi a tothom, sigui comprensible i s'adapti a cada context. "No totes les comunitats tenen les mateixes condicions materials ni socials i, per tant, les recomanacions no sempre es poden aplicar de la mateixa manera", assenyalen.

Segons els autors, no es tracta només de transmetre informació, sinó de crear espais de conversa que permetin posar coneixements en comú, aclarir dubtes, generar confiança i preparar-se millor de manera col·lectiva.

Un recurs flexible i adaptable a cada context local

La guia ofereix indicacions per adaptar les jornades de preparació comunitària a diferents contextos socials i territorials, mitjançant tallers, simulacres, espais de diàleg o activitats centrades en aspectes concrets. "Per exemple, en comunitats poc organitzades davant del risc d'incendi, poden servir per visibilitzar vulnerabilitats, generar consciència i iniciar processos d'articulació comunitària. En comunitats amb experiència prèvia, poden ajudar a afinar protocols, revisar mecanismes de coordinació i aprofundir en escenaris d'incendis complexos", apunten.

Els preparedness days es poden organitzar en qualsevol moment de l'any, tot i que tenen una rellevància especial abans de la temporada d'incendis. La guia també ofereix recomanacions per estimular el diàleg, consolidar els aprenentatges i donar continuïtat al treball iniciat, entre altres aspectes.

A més, el document posa l'accent en la importància d'una participació diversa i inclusiva, amb persones de diferents edats, orígens i gèneres, i amb la implicació d'entitats socials i serveis que treballen com col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Aquests tipus de jornades segueixen l'exemple d'experiències de països com els Estats Units o el Canadà, on iniciatives com el Wildfire Community Preparedness Day, habitualment de caràcter anual, han contribuït a fomentar accions comunitàries de reducció del risc i a reforçar la implicació ciutadana en la gestió dels incendis forestals.

De la guia a la pràctica

En el marc del projecte FIREPRIME, l'any 2025 es van organitzar dues jornades de preparació comunitària a Sant Cugat del Vallès, amb la participació de veïns i veïnes de Sol i Aire, la Floresta i Mas Fortuny, tres barris situats a la serra de Collserola. També hi van participar els Bombers de la Generalitat, Protecció Civil, membres de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i representants de l'Administració local.

Les dues jornades van permetre posar en comú coneixements i generar un espai de trobada entre els diferents actors implicats, amb treballs en grup i anàlisi d'escenaris d'incendi específics per a cada barri. "També es va posar de manifest el valor dels espais informals per facilitar la confiança i les relacions entre actors, així com el potencial d'aquestes jornades com a punt de partida per a processos més sostinguts de preparació comunitària", conclouen els investigadors.

Aquest projecte s'emmarca en les missions de recerca Transició digital i sostenibilitat i Cultura per a una societat crítica, que afavoreixen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 10, reduir la desigualtat en i entre països; 11, aconseguir que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles, i 13, adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. 

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca