La IA altera la creativitat i obre el debat sobre l'autoria, l'avaluació i la legitimitat
Un estudi de la UOC analitza els quaranta estudis científics més citats sobre creativitat i intel·ligència artificialLa recerca mostra que la IA amplia les possibilitats d'ideació, però també trasllada part del treball creatiu cap a la selecció, l'edició, l'avaluació i la justificació dels resultats
En el marc del cinquè aniversari de la Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial de la UNESCO, un nou estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Catòlica del Nord de Xile, publicat a AI & Society, examina com interpreta la ciència la transformació de la creativitat.
La recerca analitza els quaranta articles més influents publicats entre el 2020 i el febrer del 2025 per entendre com canvia la IA generativa la producció i l'avaluació de la creativitat cultural.
Els resultats mostren que el debat científic s'ha desplaçat progressivament de la pregunta sobre si la IA pot ser considerada creativa cap a una qüestió més àmplia: com transformen aquests sistemes les condicions en què la creativitat es produeix, s'avalua i es reconeix.
En paraules del primer autor de l'estudi, Iván Sánchez-López, investigador Ramón y Cajal del grup de recerca MEDIACCIONS del Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC): "La pregunta ja no és només si una intel·ligència artificial pot ser creativa. El que està canviant és qui crea, qui avalua i qui té autoritat per decidir què reconeixem com a creatiu".
Reorganització del treball creatiu i noves tensions
Segons la literatura analitzada, la IA pot ampliar la capacitat creativa mitjançant una ideació més ràpida, l'exploració d'un nombre més gran d'alternatives, el prototipatge accelerat i noves formes d'interacció entre persones i sistemes generatius. Al mateix temps, aquesta expansió modifica la distribució del treball, ja que una part de l'esforç es desplaça de l'execució directa cap a la definició d'objectius i restriccions, la selecció, l'edició, l'avaluació i la justificació dels resultats.
Sobre aquesta transformació, Gemma San Cornelio, coautora del treball, responsable del grup de recerca MEDIACCIONS i catedràtica dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, assenyala: "La IA ens permet produir més i més ràpid, però això no vol dir necessàriament que siguem més creatius".
“L'augment de la producció té adherides problemàtiques com les de l'AI slop o la monocultura estètica”
L'article planteja que la creativitat mediada per IA no s'ha d'entendre únicament com una capacitat individual ni com el resultat autònom d'una màquina, sinó com un procés sociotècnic en el qual interactuen persones, models, dades, interfícies, criteris d'avaluació i estructures institucionals.
Aquest escenari genera noves tensions. L'augment de la capacitat de producció no resol les preguntes sobre qui és autor d'un resultat, com s'ha d'avaluar la seva originalitat, qui assumeix la responsabilitat sobre els continguts generats o quines institucions tenen capacitat per legitimar-los. En aquest context, l'autoria tendeix a distribuir-se entre activitats com la definició de condicionants, la interacció amb el sistema, la selecció i l'edició, mentre que l'avaluació es converteix en un espai central de disputa.
Així, la recerca identifica una doble transformació: d'una banda, la IA amplia les possibilitats de producció, experimentació i exploració; de l'altra, intensifica les disputes al voltant de l'autoria, l'autenticitat, el treball, l'accés, la responsabilitat i la legitimitat.
En aquest sentit, Iván Sánchez-López adverteix que aquest augment de la producció "té adherides problemàtiques com les de l'AI slop (brossa digital generada per IA) o la monocultura estètica (tendència a reproduir els mateixos patrons estètics), en què proliferen models de disseny que tendeixen a l'homogeneïtzació".
Desigualtats i reptes no resolts
L'article també qüestiona la idea que facilitar l'accés a eines generatives implica automàticament democratitzar la creativitat. Encara que aquestes tecnologies poden reduir algunes barreres de producció, és possible que apareguin noves desigualtats relacionades amb l'alfabetització digital, els recursos disponibles, els biaixos, la llengua, l'accés als models o la capacitat per avaluar críticament els resultats. En aquest sentit, les barreres es poden desplaçar de la producció cap a l'avaluació, la credibilitat i el reconeixement institucional.
A més, l'estudi identifica dues absències importants en la literatura científica més citada: d'una banda, l'atenció encara limitada a l'impacte ambiental de les infraestructures d'IA, inclosos el consum energètic, l'ús d'aigua, els centres de dades i altres efectes associats als sistemes generatius; de l'altra, la baixa presència de perspectives procedents del Sud Global i de contextos minoritzats, que limita la diversitat de mirades en el debat científic sobre la creativitat i la intel·ligència artificial.
Aquesta recerca contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, especialment al 9, indústria, innovació i infraestructura; el 10, reducció de les desigualtats, i el 16, pau, justícia i institucions sòlides. Així mateix, s'alinea amb les missions de recerca de la UOC Cultura per a una societat crítica i Tecnologia ètica i humana, que promouen una mirada crítica, inclusiva i responsable sobre les transformacions culturals i tecnològiques.
Article de referència:
Sánchez-López, I., Méndiz-Rojas, H. & San Cornelio, G. Expanded productivity, contested authority: creativity and AI in high-impact research. AI & Soc (2026). https://doi.org/10.1007/s00146-026-03213-4
Recerca amb impacte i vocació transformadora
A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius.
Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.
A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Anna Torres Garrote