Un nou model de simulació clínica reforça l'empoderament i l'autonomia del personal d'infermeria

Fins ara, gran part de les metodologies utilitzades en la simulació clínica s'havien centrat principalment en l'avaluació de la tècnica i el compliment d'estàndards mèdics, molts cops des d'una perspectiva genèrica i interprofessional. Tot i que la tècnica és essencial, aquest enfocament invisibilitzava elements clau de la pràctica infermera, com ara l'ètica de la cura, la presència relacional amb el pacient i la gestió emocional de la mateixa professional.

Per donar-hi resposta, un equip d'investigadores ha dissenyat Power in Practice, un nou marc de debrífing que transforma l'anàlisi de les pràctiques de simulació en infermeria. Publicat a la revista científica Clinical Simulation in Nursing, aquest model demostra que promoure un diàleg reflexiu sobre com se senten les professionals i quin impacte tenen les seves decisions millora significativament la seva seguretat psicològica i afavoreix el reconeixement de la seva veu i lideratge dins el sistema de salut. Hi ha participat Clara Selva Olid, investigadora del grup Behavioural Design Lab (BDLab), adscrit a l'eHealth Centre, amb el lideratge de Laura Macià Casòliva, d'Athaia, i la col·laboració de Carlota Riera Claret, de la UVic-UCC.

Quatre fases per transformar l'aprenentatge

El model proposa redefinir el debrífing en una seqüència estructurada en quatre fases per optimitzar l'aprenentatge. La primera, Feel, se centra en les emocions i la seguretat psicològica; la segona, Think, en el raonament clínic i el coneixement infermer; la tercera, See, en el reconeixement de l'impacte de les actuacions professionals, i la quarta, Move, en la transformació dels aprenentatges en accions concretes per a la pràctica futura.

El debrífing és una conversa reflexiva i estructurada que té lloc després d'una simulació o d'una situació clínica per analitzar l'experiència, comprendre les decisions que s'han pres i transformar-les en aprenentatge. La nova proposta amplia els enfocaments existents incorporant l'empoderament de les infermeres com un dels objectius de la reflexió. Així, convida les professionals a identificar les emocions viscudes, reflexionar sobre el seu raonament clínic, reconèixer l'impacte de les seves actuacions i concretar accions per a la pràctica futura.

Un model basat en la recerca qualitativa

L'estudi per desenvolupar aquesta eina es va dur a terme analitzant en profunditat les experiències reals que les infermeres van afrontar durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19 i durant la seva formació mitjançant la simulació. Els resultats van identificar factors relacionats amb l'empoderament, com la seguretat psicològica, el bon clima d'equip, la confiança, l'autonomia, la reflexió i el reconeixement de l'impacte de la pràctica infermera. L'aplicació del model no només afavoreix l'adquisició d'habilitats clíniques, sinó que fomenta la capacitat d'adaptació, la presa de consciència professional i l'autonomia, unes qualitats que es revelen indispensables per afrontar entorns d'alta complexitat assistencial.

La publicació representa una aportació rellevant en l'àmbit de la simulació clínica en infermeria, ja que proposa entendre el debrífing no només com una eina per revisar la pràctica, sinó també com un espai per reforçar la identitat, la confiança i la capacitat d'acció de les infermeres.

El model es pot aplicar tant en simulació clínica com en situacions assistencials complexes, processos de mentoria i reflexions d'equip. L'estudi assenyala, però, la necessitat de continuar investigant per avaluar-ne l'efectivitat en diferents contextos.

Article de referència:

Macià Casòliva, Laura; Selva Olid, Clara; Riera Claret, Carlota. Power in Practice: Developing a nurse empowerment debriefing model informed by phenomenological research. Clinical Simulation in Nursing. 2026; Volume 117, 102030, ISSN 1876-1399, https://doi.org/10.1016/j.ecns.2026.102030

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca de la UOC Salut i benestar planetari, i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 3, salut i benestar.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca