La participació de les víctimes en la Jurisdicció Especial per a la Pau: troballes, conclusions i recomanacions per a una justícia restaurativa efectiva a Colòmbia

En un moment crucial per a la consolidació de la pau a Colòmbia, on el model de justícia transicional s'observa globalment com un referent d'innovació jurídica, sorgeix una avaluació crítica sobre el seu pilar fonamental: la justícia restaurativa. La tesi doctoral "La participació de les víctimes en la Jurisdicció Especial per a la Pau de Colòmbia: una anàlisi des del model de justícia transicional restaurativa", elaborada per Silvana Avendaño Bedoya, doctora en Dret, Política i Economia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), presenta una anàlisi profunda sobre el paper de les víctimes en la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) i la integració entre justícia restaurativa i justícia transicional en el context colombià.

La participació de les víctimes no és un accessori processal, sinó l'eix gravitacional que sosté la legitimitat de la JEP. No obstant això, la recerca revela que aquest model no opera com una harmonia perfecta, sinó com una "integració sota tensió". A través d'una rigorosa anàlisi teòrica, jurídica i empírica, l'estudi evidencia que la relació entre la justícia restaurativa i la transicional és parcial, diferenciada i disputada. Mentre la institució celebra els avenços en la dignificació, la realitat en l'entorn social demostra que el potencial transformador s'ha quedat estancat en la part procedimental, ja que les víctimes es troben en la bretxa entre ser escoltades en el procés i aconseguir una incidència efectiva en les decisions judicials de fons.

Silvana Avendaño va exposar les seves conclusions davant de directius de la JEP i en diferents espais acadèmics de Colòmbia. Durant aquestes trobades, la investigadora va emfatitzar que la participació requereix un deure de resposta obligatori per part de la judicatura.

"És impossible fer justícia sense que les víctimes duguin a terme part d'aquest procés de construcció. S'ha d'escoltar la veu de les víctimes i atendre les seves sol·licituds. Això no significa que les peticions hagin de ser acatades de manera obligatòria per la magistratura, però sí que hi ha d'haver receptivitat. Quan això no ocorre, es mina la legitimitat del sistema i la gent sent que la participació es converteix en un ritual buit", assenyala la investigadora.

Rigor científic: radiografia metodològica de la recerca

Enfront de la fredor dels informes estadístics, aquesta recerca es fonamenta en una metodologia qualitativa capaç de copsar la subjectivitat i les barreres invisibles de l'accés a la justícia. L'estudi va tenir el suport institucional de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sota la direcció del professor Josep Maria Tamarit Sumalla, i l'acompanyament del grup de recerca en victimologia empírica i aplicada VICRIM, la qual cosa garanteix un estàndard d'excel·lència acadèmica.

La indagació va incloure treball de camp en zones com Riosucio, Medellín, Bogotà i l'Urabà, combinant la revisió normativa amb 21 entrevistes a víctimes acreditades, una mostra representativa de diversos macrocasos que permet contrastar l'heterogeneïtat d'expectatives i l'impacte diferenciat de la victimització; 10 entrevistes a funcionariat del sistema com a veus internes que ofereixen una perspectiva sobre les capacitats operatives i els límits del disseny institucional de la JEP, i 6 entrevistes a representants legals, analistes del procés que actuen com a intermediaris, evidenciant els riscos de la professionalització i la pèrdua de la veu directa de les víctimes.

En el seu treball per les regions, Silvana Avendaño va identificar que el valor de la participació rau en la construcció comunitària i sosté: "Sorprenentment, les víctimes prefereixen participar de manera col·lectiva que de manera individual. Les seves pròpies necessitats es tornen col·lectives, i això fa que les agències individuals tinguin un procés transformador que és el gran valor de la justícia transicional".

 Límits de la reparació simbòlica

La recerca adverteix sobre el rebuig a les mesures simbòliques que no alteren la realitat de les comunitats. Els treballs, les obres i les activitats amb contingut reparador (TOAR) necessiten un sentit territorial concret per evitar que es percebin com a intervencions superficials, insuficients o desconnectades del mal experimentat.

A això se suma la persistència de la violència armada en diversos departaments, un factor que deteriora la confiança en les garanties per tal que no es repeteixi i resta efectivitat a l'enfocament restauratiu.

Recomanacions principals:

1. Enfortir la traçabilitat i el deure de resposta: implementar protocols clars de retorn a les víctimes sobre com les seves aportacions es van tenir en compte en les decisions, amb llenguatge accessible i explicacions comprensibles.
2. Reconfigurar el codisseny de sancions i TOAR: garantir que les mesures restauratives es dissenyin en fases participatives, amb facilitadors especialitzats i criteris transparents, sensibles al dany sofert i al territori.
3. Reduir desigualtats d'accés i participació: millorar la infraestructura material (transport, connectivitat, espais segurs) i crear rutes específiques per a víctimes amb més barreres, incloent-hi materials pedagògics i espais d'alfabetització jurídica perquè totes les víctimes hi puguin participar.
4. Assegurar representació legítima i acompanyament: promoure estàndards de representativitat i rendició de comptes en la participació col·lectiva, i enfortir l'acompanyament jurídic i psicosocial sense dependre només d'organitzacions externes.

L'estudi conclou que el valor fonamental d'aquest model de justícia es basa en el reconeixement. No obstant això, per mantenir-ne l'efectivitat, l'administració de justícia ha d'evitar que el protagonisme de les persones afectades acabi relegat a una presència procedimental sense capacitat de transformació. Per transcendir aquesta crisi, la JEP ha d'institucionalitzar un deure de resposta real i una traçabilitat estricta en les seves decisions. No n'hi ha prou amb garantir la presència de les víctimes a les sales; la justícia restaurativa només serà plena quan la veu dels qui van patir el conflicte tingui el poder de transformar les sentències i, amb això, les realitats estructurals de les seves comunitats. La "veu sense poder" és, en última instància, una nova forma d'exclusió.

Aquest estudi s'emmarca dins la missió de recerca Transició digital i sostenibilitat de la UOC i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, especialment el número 10, sobre reducció de les desigualtats, i el número 16, sobre pau, justícia i institucions sòlides.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca