Repensar la sostenibilitat del planeta a través dels sistemes de coneixement indígenes

En un context de crisi climàtica, política i social aguda com la que vivim actualment, sistemes de coneixement com els indígenes amazònics, profundament arrelats al territori, encarnen models que replantegen la nostra relació amb el planeta. Aquests coneixements, desenvolupats durant segles per aquestes comunitats i transmesos de generació en generació, emergeixen de vincles profunds amb el territori i d'una comprensió de la vida que qüestiona la separació moderna entre cultura i natura, o entre l'element humà i l'element no humà. Tot això ha contribuït a la sostenibilitat i la regeneració de la vida al llarg d'aquest temps.

Amb l'objectiu de reconèixer i reivindicar aquests sistemes de coneixement, la investigadora Ana M. Noguera Duran, del grup Gènere i TIC (GenTIC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha liderat el projecte INDIWOMINT (Indigenous women interconnecting knowledge: bodies, territories and technologies for life). Dut a terme en col·laboració amb dones indígenes de territoris amazònics del Brasil, el projecte exposa noves maneres de pensar les relacions entre territori, coneixement i sosteniment de la vida. Així mateix, qüestiona el model "extractivista" colonial, que durant anys ha explotat la vida i els coneixements indígenes, principalment per part de les grans corporacions occidentals. 

INDIWOMINT ha estat finançat pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA) de la Comissió Europea. Amb aquest projecte de recerca col·laborativa, dut a terme durant dos anys i acabat a finals de juny, Noguera busca reivindicar els sistemes indígenes de coneixement, històricament invisibilitzats. La investigadora ha volgut "acompanyar i enfortir el reconeixement de les lluites i els coneixements que, durant generacions, han sostingut formes de vida basades en la reciprocitat, la cura i la regeneració dels territoris, per oferir alternatives que permetin fer front a les múltiples crisis socioambientals a què ens enfrontem avui", explica.

Una dècada teixint relacions i recollint coneixements indígenes

Experta en feminismes, estudis territorials i coneixements indígenes, Noguera també és activista i fa més d'una dècada que teixeix relacions de confiança i col·laboració amb pobles indígenes d'Abya Yala. Durant aquest temps, ha cocreat, juntament amb les líders indígenes, metodologies col·laboratives basades en entrevistes en profunditat —individuals i col·lectives— i en el diàleg continu, fet que li ha permès aprendre i conèixer de prop pràctiques i experiències de comunitats indígenes, a més de crear una estreta relació amb aquests pobles. El projecte ha combinat un model mixt, que inclou mètodes quantitatius i qualitatius, per documentar el paper de les dones indígenes en la cura dels territoris, la biodiversitat i les formes de vida amazòniques. 

Per a Ana M. Noguera, el projecte ha representat un procés d'aprenentatge i transformació que transcendeix els límits de la recerca acadèmica: ha participat en mobilitzacions per defensar el territori i ha vist de primera mà les agressions que pateixen aquestes comunitats, a més d'experimentar l'impacte de la crisi climàtica a la regió. "Ha estat un procés d'aprenentatge mutu, basat en la confiança i el respecte, en què he pogut aprendre a la universitat de la selva al costat de grans mestres. Tot això ha canviat profundament la meva manera de comprendre les relacions entre coneixement, territori i cura de la vida", assegura.

Entre els coneixements compartits por les comunitats durant el procés de recerca, hi ha pràctiques de gestió forestal basades en els cicles ecològics del territori; coneixements sobre plantes medicinals transmesos de generació en generació, i formes de producció agrícola diversificades que propicien la biodiversitat i la sobirania alimentària. A tot això s'hi sumen pràctiques orientades a la cura, la regeneració i la continuïtat dels cicles hídrics, "que reflecteixen una comprensió profunda de les interrelacions entre aigua, bosc, terra i vida", afirma la investigadora.

Repensar la recerca des d'una perspectiva descolonial

Un dels fruits d'aquest projecte és la Guía metodológica decolonial para la investigación y acción en territorios indígenas, publicada en castellà, anglès i portuguès. Elaborada a partir dels aprenentatges del treball col·laboratiu amb dones i comunitats indígenes, cerca orientar cap a pràctiques de recerca més responsables i respectuoses en els territoris indígenes. 

De caràcter pràctic i centrat en l'acció, defensa explícitament el reconeixement de l'autonomia dels pobles indígenes i la seva lliure determinació, evitant enfocaments extractius o instrumentalitzadors del coneixement. "Un clar exemple d'aquesta apropiació històrica de sabers per part del colonialisme és la biopirateria: alguns coneixements sobre plantes medicinals han estat utilitzats per la indústria farmacèutica sense consentiment, reconeixement ni compensació cap a aquests pobles indígenes", assegura. 

Un altre dels resultats del projecte INDIWOMINT és la Guía para el uso colectivo, el cuidado y la continuidad de los saberes en territorios indígenas —disponible en castellà i portuguès—, escripta per a la transmissió i la protecció dels coneixements indígenes. El document reconeix el dret d'aquests pobles a decidir autònomament sobre els seus coneixements i les seves formes de transmissió, i s'oposa a tota forma d'extractivisme que els instrumentalitzi o els espolie.

"Una de les motivacions centrals d'aquesta guia va ser visibilitzar com històricament els coneixements indígenes han estat apropiats sense reconeixement ni benefici per a les seves comunitats. La guia busca prevenir aquestes pràctiques i enfortir el respecte per l'autodeterminació dels pobles indígenes sobre els seus coneixements", explica.

Feminisme i lluites col·lectives: al sud i al nord global

Com a colofó al projecte, s'ha publicat fa poc l'article científic "Transcontinental reflections of feminist advocates: embracing plurality, embodying care, and pushing forward intersectionality" (Gender & Development), en què Ana M. Noguera dialoga amb la investigadora Rachel Palmén, també del grup GenTIC de la UOC, del centre de recerca UOC-TRÀNSIC.

A través del diàleg entre les dues autores, l'article explora els aprenentatges, els reptes i les possibilitats de col·laboració entre diferents formes d'activisme feminista: d'una banda, les lluites de les dones indígenes en defensa dels territoris amazònics al Brasil i, de l'altra, les comunitats feministes que promouen la igualtat de gènere en els àmbits acadèmic i científic d'Europa i l'Amèrica Llatina.

Lluny d'establir equivalències simplificadores, l'article proposa un diàleg entre experiències situades en contextos històrics i polítics diferents, però que comparteixen preocupacions entorn de la cura, la justícia, la sostenibilitat de la vida i la transformació de les estructures d'exclusió. Les autores destaquen que les relacions entre cos i territori, les pràctiques col·lectives de cura i els sistemes de coneixement indígenes ofereixen ensenyaments importants per repensar les estratègies feministes contemporànies des de perspectives més relacionals, plurals i interseccionals. "Aquest diàleg s'erigeix en una oportunitat per construir aprenentatges mutus i enfortir aliances enfront de les múltiples formes de violència, desigualtat i extractivisme que travessen les nostres societats", explica Ana M. Noguera. 

Una trobada en què les dues investigadores de la UOC han posat en comú les seves experiències en l'activisme i l'acadèmia. Com sosté Noguera, "es tracta de construir aliances respectuoses per continuar avançant en la lluita pels drets de les dones i les dissidències. Perquè no hi pot haver justícia de gènere sense justícia històrica, territorial i epistèmica".

Article de referència:

Noguera Duran, A. M., & Palmén, R. (2026). Transcontinental reflections of feminist advocates: embracing plurality, embodying care, and pushing forward intersectionality. Gender & Development, 34(1), 203-220. https://doi.org/10.1080/13552074.2026.2649439.

Aquesta recerca contribueix als objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides 5, igualtat de gènere; 11, ciutats i comunitats sostenibles; 13, lluita contra el canvi climàtic; 14, vida submarina, i 15, vida d'ecosistemes terrestres. A més, està alineada amb les missions de recerca de la UOC "Cultura per a una societat crítica" i "Salut i benestar planetari".

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca