La UOC reuneix 14 tècniques per incorporar la veu veïnal en projectes urbans
Aquestes metodologies recollides en una guia oberta, ajuden a identificar necessitats i recursos del territori, elaborar diagnòstics compartits i construir propostes amb les comunitats localsEl recurs s’adreça a equips de recerca, administracions, professionals i entitats, i ajuda a triar les tècniques més adequades per a cada context
Identificar quins espais d’un barri generen inseguretat, quins afavoreixen la convivència o quines millores prioritza el veïnat requereix incorporar el coneixement i les experiències de les comunitats als projectes urbans i socials.
Per facilitar aquesta tasca, el grup de recerca LabCiudades, adscrit al centre de recerca UOC-TRÀNSIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la col·laboració de Crearqció, una cooperativa valenciana d’arquitectura i urbanisme, ha elaborat Let’s UOC Toolkit. Es tracta d’una guia oberta de metodologies territorialitzades que recopila 14 tècniques per incorporar l’experiència i les necessitats veïnals als processos de transformació urbana.
Un ecosistema de docència, recerca i transferència
El toolkit és el resultat de tres línies de treball de LabCiudades que configuren un ecosistema en què s’articulen la docència, la recerca aplicada i la transferència al territori, en el marc del Community-Engaged Research and Learning.
El seu origen és la llarga trajectòria del màster universitari de Ciutat i Urbanisme, que des de fa anys aposta per la proximitat amb els territoris i la generació d’impacte social, i l’experiència de l’equip en recerca situada. A això s’hi sumen projectes recents liderats per investigadores del grup: MY-Way: Trajectòries educatives i urbanes de joves migrants en temps de pandèmia. Contribucions per reduir la inequitat i la segregació i Metodologies territorialitzades: guia per ampliar el dret a la ciutat.
“El territori i el coneixement quotidià que les persones tenen dels espais on viuen poden esdevenir recursos valuosos per afrontar processos complexos de transformació social», explica Mariela Iglesias Costa, una de les autores del toolkit, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i investigadora de LabCiudades.
“Ha arribat el moment de passar d’una concepció de la transferència del coneixement com un procés unidireccional a una visió més horitzontal basada en la coconstrucció ”
Davant l’extractivisme de sabers
Segons l’equip, els processos convencionals de participació, i també moltes iniciatives de transferència universitària, sovint arrosseguen un component d’extractivisme de sabers. El toolkit proposa, en canvi, una lògica de reconeixement mutu en què els diferents coneixements es troben, dialoguen i s’enriqueixen. “Ha arribat el moment de passar d’una concepció de la transferència del coneixement com un procés unidireccional a una visió més horitzontal basada en la coconstrucció del coneixement amb els actors del territori», afirma Mirela Fiori, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política i directora del màster universitari de Ciutat i Urbanisme i de LabCiudades.
Treballar amb una metodologia territorialitzada suposa reconèixer que les persones que habiten un lloc acumulen un saber situat sobre la seva realitat quotidiana. “Amb aquesta voluntat vam construir el toolkit: com un conjunt de tècniques que posen en valor la dimensió espacial i els sabers que s’hi vinculen. L’objectiu és oferir a equips tècnics, entitats i veïnat eines per comprendre i aprofitar el potencial del territori com a recurs», assenyala Iglesias.
A diferència d’una consulta ciutadana convencional, partir de l’espai viscut obre formes d’expressió que van “més enllà de la paraula, més creatives i inclusives, i permet mirar el territori no només des dels seus problemes, sinó també des de les seves potencialitats», afegeix Fiori.
Allò que les eines tradicionals no capten
Diverses experiències il·lustren l’abast d’aquestes metodologies. Al barri de la Pau, a Barcelona, equips interdisciplinaris d’estudiants del màster van treballar amb el veïnat per elaborar la seva pròpia agenda de transformació urbana. El procés va permetre identificar prioritats compartides, mapejar actors clau i cocrear projectes que, en alguns casos, han arribat a la plataforma Decidim. A més, va consolidar una col·laboració estable amb la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona.
Preguntar a un grup de joves com voldrien que fos la seva ciutat sol generar respostes genèriques; en canvi, convidar-los a assenyalar quins espais fan servir, quins eviten o com els transformarien fa aflorar propostes molt més riques. És el que va passar en el projecte MY-Way, amb joves d’origen migrant del Raval vinculats al Casal dels Infants, en què es van combinar tècniques diverses, com el mapatge col·lectiu, una marxa pel barri amb entrevistes en moviment, un taller de cocreació i entrevistes en profunditat. “D’aquesta manera, es van identificar fortes fronteres espacials i simbòliques, enfront de desitjos i expectatives d’emancipació: unes tensions difícils de captar amb eines convencionals», subratllen les investigadores.
El retorn de la participació a la comunitat
Aquestes tècniques poden ajudar, segons l’equip, a evitar alguns dels errors més habituals en aquest tipus de processos com, per exemple, és donar per fet que les preocupacions de les persones investigadores i dels equips tècnics coincideixen amb les de la ciutadania.
L’altre gran risc són els processos sense continuïtat ni retorn. “Fer un taller, recollir les aportacions de les persones participants, publicar després un article acadèmic i donar el procés per tancat no és una manera ni ètica ni transformadora de relacionar-se amb el territori», adverteix Iglesias. Per evitar-ho, proposa explicar què ha passat amb allò que s’ha treballat, generar resultats tangibles, encara que siguin petits, i fer que les persones participants puguin fer seus els resultats i les metodologies per impulsar les seves pròpies reivindicacions i projectes.
El toolkit no planteja una tècnica única. Cadascuna té avantatges i limitacions, i sovint el més útil és combinar-les, com en el procés desenvolupat amb l’entitat Diàlegs a la Riba del Besòs, que va encadenar un DAFO i un CAME territorialitzats, un photovoice sobre identitat i memòria, i un mapa d’actors per definir aliances.
Una eina oberta, de l’àmbit urbà al rural
El toolkit està pensat perquè qualsevol persona, col·lectiu o organització impulsi els seus propis processos: una associació veïnal pot fer servir un recorregut col·lectiu per consensuar prioritats, un equipament cultural pot elaborar sociogrames per detectar aliances i un equip tècnic municipal pot aplicar un DAFO territorialitzat per superar la lògica sectorial. També s’adreça, és clar, a l’alumnat i als equips de recerca que treballen temes territorials i comunitaris.
Les metodologies són igualment aplicables en entorns rurals. “L’àmbit rural també condiciona els estils de vida i la concepció de l’espai», conclou Iglesias. “El que busquem, tant a la ciutat com als entorns rurals, és identificar i posar en valor l’experiència i el coneixement que neixen de la relació amb l’entorn.»
Aquesta recerca contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 10, Reducció de les desigualtats, i 11, Ciutats i comunitats sostenibles, i està alineada amb la missió de recerca de la UOC Cultura per a una societat crítica.
Consulteu l’eina a l’enllaç següent: Let’s UOC Toolkit.
Recerca amb impacte i vocació transformadora
A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius.
Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.
A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Núria Bigas Formatjé