La pandèmia confirma que l'impuls de la ciència oberta afavoreix la recerca científica

  material de laboratori

La recerca en COVID-19 també ha avançat gràcies a la ciència oberta (foto: Louis Reed)

22/10/2021
Jade Rivera i Rubén Permuy

La UOC aposta pel coneixement obert amb un pla i una política específics


Del 25 al 31 d'octubre se celebra la Setmana Internacional de l'Accés Obert, amb el lema "Importa com obrim el coneixement: construint equitat estructural"


El 26 d'octubre tindrà lloc una taula rodona sobre dades obertes i pandèmia coorganitzada per la Generalitat de Catalunya amb la UOC

La subscripció a una revista científica de pagament pot costar fins a 40.000 euros a l'any; per a un investigador, publicar en una d'aquestes revistes pot comportar entre 500 i 5.000 euros per article. Davant d'aquesta realitat, la pandèmia ha posat en evidència que els articles científics revisats per experts abans de ser publicats en revistes d'accés obert i les dades científiques de lliure accés faciliten el desenvolupament de la recerca científica, tal com defensa la UNESCO.

"Al començament de la pandèmia les revistes científiques van publicar en obert els articles relacionats amb el SARS-CoV-2, cosa que va ajudar tant els professionals de la salut com la comunitat científica a col·laborar a escala mundial", indica Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Aymerich explica que, més enllà de la crisi de la pandèmia, "l'accés obert és positiu, perquè la recerca és accessible per a qui la vulgui consultar, sigui per saber-ne més, per aplicar-ne els resultats o per seguir construint coneixement". "A més, gràcies a l'accés obert, que es conegui un treball científic no depèn dels interessos privats d'una revista, sinó del que susciti la recerca en si. Per tant, augmenten les possibilitats de col·laboració", afegeix.

En plena celebració de la Setmana Internacional de l'Accés Obert —del 25 al 31 d'octubre—, la UOC mostra la seva aposta perquè els investigadors comparteixin en obert els seus resultats científics, entre altres coneixements generats a la institució per diversos col·lectius, gràcies al Pla d'acció Coneixement Obert. Dins d'aquest pla, la Universitat ha aprovat enguany una política de coneixement obert que afavoreix que estiguin disponibles en obert no solament les publicacions científiques i acadèmiques, sinó també les de l'estudiantat, la documentació institucional i les dades de recerca.

L'objectiu és "reforçar i consolidar la nostra aposta pel model open que s'està estenent globalment", apunta Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació, que participa en fòrums estatals i internacionals que impulsen la ciència oberta. "Estem transformant la UOC en un node obert que projecti el coneixement i que, al mateix temps, pugui connectar amb contribucions externes i enriquir-se", incideix.

 

Els investigadors aposten per compartir el coneixement


La cerca de solucions científiques a la crisi de la COVID-19 ha actuat com un accelerador del debat sobre la necessitat de compartir el coneixement. "Hem d'apostar per plataformes públiques de publicació i revisió", assenyala Alexandre López Borrull, investigador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i membre del grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME). López Borrull incideix en la problemàtica que suposa pagar no només per llegir continguts científics, sinó també per publicar-los: "si desplacem el pagament a la publicació i no a la lectura, tothom podrà llegir, però no tothom podrà publicar".

Una altra via és "engegar mecanismes complementaris d'avaluació de la productivitat científica que donin suport a la política de la publicació en accés obert", indica el catedràtic Albert Sangrà, investigador del grup Edul@b, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. "La comunitat científica valora les revistes obertes ben situades en els índexs d'impacte [un instrument per comparar publicacions d'un mateix camp científic], tot i que moltes no estan ben indexades", afegeix Sangrà.

 

Compartir dades científiques


A més de les publicacions, l'accés obert també suposa compartir les dades de la recerca. Diego Redolar, sotsdirector de recerca dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut, assenyala que en neurociència, el seu camp d'especialització, hi ha diverses bases de dades en obert i en línia que ofereixen diferents tipus d'informació d'interès. "No hem de tenir por de publicar-hi els nostres estudis, perquè el tractament que es fa és molt acurat i ens permet treballar amb una quantitat més gran de dades depurades".

En camps com el de l'educació, segons els investigadors, queda camí per recórrer per millorar la qualitat de les bases de dades. Juliana Raffaghelli, investigadora del grup Edul@b dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, assenyala que "les recerques en educació treballen amb dades recollides en una classe, en entrevistes o en grups focals, i la majoria no es poden reutilitzar perquè no tenen prou qualitat".

A Raffaghelli sí que la preocupa l'ús que es fa de determinades dades obertes, com els repositoris d'imatges en xarxes socials, que es poden acabar usant de manera èticament qüestionable. "He après a anonimitzar les meves dades i a treballar amb un accés obert que requereix identificació d'usuaris i motius d'ús", conclou la investigadora.

 

Taula rodona


La setmana vinent, la Generalitat de Catalunya celebarà les seves primeres Jornades anuals de Govern obert. El dimarts 26, a les 16 h, tindrà lloc una taula rodona telemàtica –sense necessitat d’inscripció prèvia– organitzada amb la UOC, sobre com el fet de disposar de les dades en obert de la Generalitat va millorar la comunicació del que estava passant en temps real durant la crisi de la COVID-19. Aquesta iniciativa va facilitar la pedagogia sobre l'evolució de la pandèmia i va afavorir la presa de decisions, tant públiques com per part de la ciutadania.

L’activitat serà moderada per Pastora Martínez Samper, amb la participació per part de la UOC d’Alexandre López Borrull i Lídia Arroyo, investigadora del grup Gènere i TIC: Investigant el Gènere a la Societat Xarxa (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3).

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la vicerectora Marta Aymerich Martínez

Marta Aymerich Martínez

Expert/a en: Translació de resultats de la recerca a la pràctica clínica i/o de salut pública, avaluació de recerca.

Àmbit de coneixement: Salut pública i polítiques de recerca.

Veure fitxa
Foto de Pastora Martínez

Pastora Martínez Samper

Vicerectora de Globalització i Cooperació

Expert/a en: Gestió i avaluació de la recerca, recerca i innovació responsable, ciència oberta.

Àmbit de coneixement: Política científica.

Veure fitxa
Foto del professor Alexandre López Borrull

Alexandre López Borrull

Expert/a en: Ciència oberta, accés obert, comunicació científica, revistes científiques, aspectes legals de la informació digital.

Àmbit de coneixement: Informació i documentació.

Veure fitxa
Foto del professor Albert Sangrà Morer

Albert Sangrà Morer

Catedràtic d'Educació
Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director acadèmic de la Càtedra UNESCO

Expert/a en: Aprenentatge virtual (e-learning), educació i TIC, organització educativa, docència universitària virtual, metodologia docent, polítiques educatives i planificació estratègica de les TIC en educació.

Àmbit de coneixement: Pedagogia.

Veure fitxa

Juliana Raffaghelli

Investigadora del grup EDUL@B

Foto del professor Diego Redolar Ripoll

Diego Redolar Ripoll

Expert/a en: Neurociència i psicobiologia (bases biològiques de l'aprenentatge, la memòria, les emocions i el reforç).

Àmbit de coneixement: Psicobiologia i neurociència.

Veure fitxa
Foto de la investigadora Lídia Arroyo Prieto

Lídia Arroyo Prieto

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Gènere i TIC, inclusió digital, classes socials, ús de les TIC, condicions de vida, ocupabilitat, polítiques públiques d'inclusió digital i gènere.

Àmbit de coneixement: Gènere i TIC, societat de la informació i el coneixement.

Veure fitxa

Enllaços relacionats