Estudiar sense marxar del poble: els alumnis rurals de la UOC que demostren que la universitat no té fronteres

Aquest novembre i desembre, més de 12.000 graduats i graduades estan convidats a celebrar els actes de graduació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Madrid i Barcelona. Darrere de cada orla, hi ha una història personal que parla d'esforç, d'aprenentatge i de somnis complerts. En aquesta peça posem la mirada en aquells estudiants que han cursat els seus estudis des de pobles petits i entorns rurals, sovint allunyats dels grans nuclis universitaris.

Un 17 % de la comunitat universitària de la UOC viu en zones rurals, i el 62 % d'aquest alumnat són dones. La Universitat treballa des de fa anys per garantir que la distància geogràfica no sigui un obstacle per a la formació superior, i ho fa a través de la Xarxa UOC Rural, un espai de cocreació i transferència de coneixement orientat a reduir les desigualtats territorials i fomentar la cohesió.

Aquest compromís s'expressa també en iniciatives com les beques rurals, que la Universitat ha duplicat en els últims anys, o en projectes com la formació gratuïta en competències digitals per a 5.000 persones d'entorns rurals. Tot plegat respon a una convicció: que l'educació en línia pot ser una eina clau per revertir el despoblament i promoure oportunitats sense necessitat de marxar del territori.

Una universitat que trenca barreres

En un moment en què la manca d'oportunitats formatives continua sent un dels grans reptes de les zones rurals, la UOC s'ha convertit en un motor de transformació i equitat territorial. La seva metodologia en línia, pionera a escala internacional, permet que persones de qualsevol racó del país puguin estudiar i treballar sense haver d'abandonar el seu poble.

A Suera, un petit municipi de la província de Castelló, Maria José Serrano, mestra de música, ho sap bé. Durant deu anys va combinar la feina, les oposicions i la vida familiar amb els estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes. "La UOC s'ha adaptat perfectament a les meues necessitats, que al llarg dels deu anys en què he estat estudiant de forma intermitent han anat canviant", afirma. Per a ella, estudiar a distància ha estat una manera de continuar aprenent sense renunciar al seu entorn. "El grau i les oposicions formaven part de la meua vida de manera alternativa: si tenia unes oposicions a la vista, la resta havia d'esperar, fins que ho vaig aconseguir i em vaig convertir en funcionària definitiva", explica.

Els últims mesos dels estudis van coincidir amb una etapa personal difícil, marcada per la malaltia d'un familiar: "La meua ment i la meua disponibilitat devien estar al 100 % on devien estar. Però tot passa, la vida continua i, finalment, estic graduada". I afegeix, amb emoció: "Tot el temps i l'esforç dedicats als meus estudis a la UOC han pagat la pena". El seu testimoni resumeix el que significa la UOC per a molts estudiants de zones rurals: un espai d'oportunitats i d'aprenentatge flexible, capaç d'adaptar-se als ritmes i les realitats del territori.

Educació i arrelament al territori

L'experiència d'Álvaro Romero també posa de manifest aquest paper transformador. Des del seu poble, Sot de Ferrer, a la província de Castelló, on fa trenta anys la manca d'infraestructures feia pràcticament impossible assistir a la universitat, explica: "La mobilitat fa trenta anys a les zones rurals estava molt limitada per la precarietat d'infraestructures de transport i un deficient servei públic". Romero va haver d'abandonar els estudis universitaris per ajudar la seva família. "La meva història comença fa més de trenta anys, quan a causa d'un problema de salut familiar, que també va comportar un problema econòmic, vaig haver de deixar els estudis universitaris per dedicar-me a sostenir econòmicament la meva família".

Durant anys va treballar en feines precàries, però mai va deixar de sentir que aquell somni inacabat el continuava acompanyant. "Es tractava de demostrar-me a mi mateix que era capaç de superar uns estudis universitaris al mateix temps que servia d'inspiració i motivació a la meva filla".

Quan va descobrir la UOC, va veure-hi una gran oportunitat. "De sobte, es va obrir un escenari on tots els obstacles que no m'havien permès estudiar quan tenia vint anys havien desaparegut amb la metodologia en línia". Avui, ja graduat en Ciències Socials, assegura: "Gràcies a la UOC i a haver cultivat la perseverança, he aconseguit capgirar una vida que el destí s'havia entossudit que fos la meva".

El valor social de la formació

Per a Ana María Soto, mestra d'educació especial i veïna d'un petit poble de Sòria, la formació ha estat també una qüestió de vocació i compromís. Inspirada per la seva germana petita, amb síndrome de Down, va decidir cursar el màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. "Ella té síndrome de Down i ha estat la meva inspiració per dur a terme aquest recorregut acadèmic i laboral", comparteix.

El format en línia li va permetre compaginar els estudis amb la feina: "He realitzat el màster mentre treballava. Soc mestra d'educació especial. Per a mi ha estat un avantatge poder estudiar i treballar alhora, ja que podia aplicar el que aprenia. Ha estat una formació molt fructífera". Soto se sent ara més preparada que mai: "Puc dir que, gràcies a aquest títol, em sento més preparada i amb ganes de continuar aprenent més i més". Com en el seu cas, la possibilitat d'estudiar sense desplaçar-se permet que professionals qualificats puguin continuar formant-se i contribuir a millorar la vida de les seves comunitats locals.

Una universitat arrelada al món rural

Les històries de Serrano, Romero i Soto posen rostre a allò que la UOC promou des de fa més de tres dècades: una universitat oberta, inclusiva i arrelada al territori. Amb més de 133.000 alumnis des que va néixer fa 31 anys, la UOC ha consolidat una comunitat diversa i descentralitzada. Projectes com la Xarxa UOC Rural o els nous Premis SpinUOC Rural, que reconeixeran treballs acadèmics vinculats al territori, formen part d'una estratègia que busca reduir les desigualtats territorials i enfortir la cohesió social.

A més, la Universitat s'ha adherit recentment a la Declaració sobre el futur de les zones rurals de la Unió Europea, que defensa un desenvolupament sostenible i digital dels territoris rurals. En aquesta línia, impulsa iniciatives com ConectArt-e, que combina art, cultura i turisme per dinamitzar la terra del Sénia, o programes de formació per a dones de zones rurals a l'atur, amb l'objectiu de millorar-ne l'ocupabilitat i el lideratge. Aquestes accions responen a una mateixa visió: fer que la universitat arribi allà on no arriben altres institucions i oferir noves eines perquè la gent pugui estudiar, emprendre o innovar sense renunciar a viure al seu poble.

Aprendre sense fronteres

Com deia l'estudiant Enric Guimó, graduat l'any passat en Història, Geografia i Història de l'Art, "cal apujar l'ego del món rural: aquí també tenim coses úniques". Guimó, veí de la Pobla de Segur (Lleida), va dedicar el seu treball final de grau a estudiar el paper d'una associació de lluita veïnal anomenada Comú de Particulars en el desenvolupament industrial del municipi durant el segle XIX. El seu projecte de recerca fa valer el fet que la iniciativa col·lectiva i la gestió local fossin motors d'emprenedoria en un entorn rural, i demostra que el talent i la creativitat no són patrimoni de les ciutats. La universitat en línia s'ha convertit així en una aliada clau per combatre la despoblació, impulsar l'emprenedoria local i promoure la igualtat d'oportunitats.

Actes de graduació a Madrid i Barcelona, i en línia

Les graduacions d'aquest novembre i desembre no només seran una festa acadèmica, sinó també un reconeixement a totes les persones que, des dels seus pobles, han transformat la seva vida a través de la formació. Des de Suera, Sòria o qualsevol altre racó del mapa, aquestes veus recorden que la universitat pot arribar tan lluny com arribi la connexió. Perquè, com demostren els seus protagonistes, aprendre no té fronteres, i el futur del coneixement també es construeix des dels pobles.

Les graduacions se celebraran al Gran Teatro Príncipe Pío de Madrid el 13 de novembre i a La Farga de l'Hospitalet el 13 de desembre. Aquelles persones que no puguin desplaçar-se presencialment podran seguir les celebracions acadèmiques en directe i participar-hi des d'allà on siguin.