Adoptar una estratègia comuna d'avaluació de la ciència oberta a Europa és clau per millorar l'ecosistema científic

Fa 20 anys, Europa va decidir de manera pionera fer una aposta per la ciència oberta, entesa com un paradigma que promou l'accés lliure als resultats de la recerca, les dades i els mètodes científics. I això està transformant la manera com es fa recerca en totes les etapes i, conseqüentment, com s'avalua aquesta recerca.

Tanmateix, malgrat que s'han adoptat iniciatives a escala europea per tal de fomentar la transparència, l'accessibilitat, la responsabilitat, el reconeixement de la diversitat i l'ús de múltiples indicadors per tenir una visió completa de l'impacte i la qualitat de la recerca, les reformes no s'estan duent a terme de manera uniforme. Hi ha alguns països més avançats, mentre que d'altres continuen arrelats a models anteriors.

En aquest sentit, amb l'objectiu d'oferir alternatives per enfortir l'adopció de la ciència oberta a Europa, un estudi liderat per la UOC, i en què també han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat de Navarra, ha analitzat com s'avalua la recerca a Europa.

S'ha centrat en els casos del Regne Unit, Finlàndia, els Països Baixos i Noruega, pioners en l'adopció d'estratègies d'avaluació de ciència oberta. També han considerat Espanya, que darrerament ha emprès iniciatives legislatives en aquest sentit. El treball explora com aborda cada país aspectes clau: des de l'accés obert a publicacions fins a la ciència ciutadana i l'impacte social de la investigació.

Els resultats, recollits en obert a Ibersid, revista de sistemas de información y documentación, ofereixen una visió comparativa i analítica de les diferents estratègies; posen en relleu la necessitat d'adoptar una estratègia harmonitzada a tot Europa per millorar l'ecosistema científic comú, i identifiquen els reptes que cal superar per tal d'aconseguir-ho.

"Cadascun dels països analitzats ha fet esforços adaptats al seu territori que funcionen, i hem identificat pràctiques innovadores que podrien inspirar altres països per fer un canvi de dinàmiques", afirma Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora del grup GAME, adscrit al centre de recerca UOC-TRÀNSIC. "Però cal una estratègia de consens i coordinada a Europa si volem millorar el nostre ecosistema científic", recalca.

Canviar com s'avalua la recerca

Tradicionalment, la recerca s'ha avaluat sobretot a partir del factor d'impacte de la revista en què era publicada, de la quantitat d'articles publicats i de les citacions rebudes per altres investigadors i investigadores. Els darrers anys, però, a Europa i també a Espanya, s'estan fent passos per buscar polítiques més equitatives, que s'allunyin d'aquestes mètriques clàssiques centrades en factors quantitatius i no qualitatius, amb l'objectiu final d'obtenir una visió més completa de l'impacte i la qualitat de la recerca.

Aquests principis s'han concretat en informes com la Declaració de San Francisco sobre l'avaluació de la recerca (DORA) o el manifest de Leiden. De manera destacable, la UOC, com a institució, va ser pionera ja l'any 2010 amb la política institucional d'accés obert i ha mostrat un compromís clar i continuat amb la ciència oberta.

"La UOC va ser la primera signant de DORA a l'Estat espanyol (2019), es va alinear amb CoARA (2022) i va disposar de l'Àrea de Transferència, Emprenedoria i Ciència Oberta (ATECO) i de l'oficina de Ciència Oberta", destaca Ollé.

Tanmateix, tot i iniciatives capdavanteres com aquesta, el sistema encara té les arrels en l'anterior model de ciència, que no era obert en cap de les etapes, ni en el disseny, ni en els resultats ni en la seva divulgació posterior.

"Avaluar la recerca de manera diferent permetrà fer ciència de manera diferent", destaca la investigadora de la UOC, que també dirigeix el màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives de la UOC. És per això, segons ressalten els autors del treball, que reformar el model d'avaluació actual és un dels pilars fonamentals que pot facilitar el desplegament d'aquest paradigma.

"L'any 2026 serà clau per continuar avançant cap a la implementació de la ciència oberta a Europa. Ens trobem en una fase crítica de l'avaluació de la carrera acadèmica dins aquest paradigma, perquè encara arrosseguem dinàmiques dels darrers anys i dècades", valora la investigadora.

Un model per a altres països

L'estudi recull el cas del Regne Unit, que el 2021, de manera pionera, ja va començar a canviar l'avaluació de la recerca; després s'hi va sumar Finlàndia, que va promoure l'obertura, l'accessibilitat i la responsabilitat en la investigació. Noruega és també un cas paradigmàtic: ha desenvolupat la matriu noruega d'avaluació de la carrera acadèmica, NOR-CAM, un marc flexible i holístic per a l'avaluació de la recerca. En aquest sentit, és un exemple a seguir de bona praxi: detallada, amb exemples i pautes concretes per a la comunitat investigadora.

"És interessant el grau de detall i aplicabilitat perquè els investigadors d'aquests països puguin veure amb claredat opcions i exemples", considera Ollé. En el seu informe per repensar l'avaluació de la recerca, els finlandesos també hi inclouen exemples i guies que poden ser d'utilitat per als investigadors.

Espanya, per la seva banda, disposa de la Llei 17/2022 de la ciència, la tecnologia i la innovació, i la Llei orgànica 2/2023 del sistema universitari, totes dues clau per implementar la ciència oberta; i, a més, l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació, ANECA, està fent una reforma profunda dels processos d'avaluació de la recerca i la carrera acadèmica integrant-hi aquest paradigma.

Els autors del treball consideren que els països pioners en la reforma poden servir de model per als que encara estan desenvolupant els seus sistemes d'avaluació en ciència oberta. Així i tot, remarquen, "una política conjunta que impulsi els principis de transparència, accessibilitat i diversitat podria facilitar la mobilitat dels investigadors i contribuir a la creació d'un ecosistema científic més inclusiu i cooperatiu a Europa".

Love Data Week

En el marc de la iniciativa internacional Love Data Week, que se celebra entre el 10 i el 14 de febrer, Ollé recorda que "les dades obertes són el cor de la recerca del futur". La matriu noruega ja premia activament els investigadors que comparteixen els seus programaris i conjunts de dades. Als Països Baixos, el model ja no avalua només on publiquen els investigadors, sinó també com les seves dades ajuden la societat. La reforma de l'avaluació a Espanya, alineada amb CoARA, camina cap a aquest horitzó per aconseguir un sistema en què es cuiden les dades, es comparteixen i es valoren.

"La UOC es va sumar a la iniciativa CoARA des de l'inici de la constitució oficial d'aquesta coalició", recorda Ollé. A més, a Catalunya disposem de l'Observatori de l'Accés Obert i el Portal de la Recerca de Catalunya, que recopilen dades i on es pot veure la tendència de creixement i obertura.

Com no podia ser d'una altra manera, els resultats de la recerca d'aquest projecte, "Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación" (PID2021-125828OB-I00), així com l'article, estan publicats en obert, i els conjunts de dades vinculats es recullen a CORA, el repositori de dades del CSUC.

Aquest projecte s'emmarca en la missió d'investigació Cultura per a una societat crítica i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: 4, educació de qualitat; 5, igualtat de gènere; i 10, reducció de les desigualtats.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca