Les companyies mantenen la freqüència de vols malgrat la competitivitat del tren d'alta velocitat

La liberalització del mercat del tren d'alta velocitat a Espanya l'any 2020 va fer possible un augment de passatgers respecte al seu competidor: el transport aeri. Les companyies d'aviació van respondre a aquest augment de competència amb una disminució del 10 % al 16 % en l'oferta de seients, però van mantenir la freqüència de vols per no perjudicar la connectivitat dels hubs aeris. Aquesta és la conclusió principal d'un article elaborat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En aquest article, publicat en obert, s'explica que la Unió Europea dona suport al tren d'alta velocitat, com a forma sostenible de transport, i s'assenyala que una fórmula per impulsar-lo és la liberalització del mercat. Un dels pocs països en què s'ha dut a terme aquesta mesura és Espanya. L'any 2020 es va decidir liberalitzar els operadors en els corredors principals: Madrid-Barcelona, Madrid-València, Madrid-Alacant, Madrid-Sevilla i Madrid-Màlaga. Com a resultat, van augmentar tant l'oferta de serveis com la demanda per part dels passatgers. En els corredors principals, la freqüència va passar de 78 a 115 viatges diaris, i el nombre de seients va augmentar un 60 % (de prop de 24 milions el 2019 a uns 37 milions el 2023). Pel que fa a la demanda, va augmentar fins a un 45 % (uns 20 milions de passatgers el 2019 fins a més de 30 milions el 2023).

Aquests bons resultats de la liberalització van augmentar la quota de mercat del tren d'alta velocitat per sobre del 80 % en la majoria de corredors respecte als desplaçaments en avió, en els corredors on ambdós mitjans de transport competeixen. Les companyies d'aviació van respondre a aquesta competència del tren d'alta velocitat amb una reducció de seients, mitjançant la substitució d'alguns models d'avió per altres de menys capacitat. La freqüència de vols, però, es va mantenir.

Ni el mercat ni la llei redueixen els vols

“El gran augment de l'alta velocitat a Espanya a causa de la liberalització no ha permès reduir el nombre de vols”, destaquen com a conclusió els tres autors de l’article, Daniel Albalate, director de l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la UB; Albert Gragera, de la UAB, i el catedràtic Pere Suau-Sanchez, responsable del Sustainability, Management and Transport Research Group (SUMAT) –adscrit al centre UOC-DIGIT– i professor dels Estudis d’Economia i Empresa. Afegeixen: “Això té implicacions en la promoció del tren d’alta velocitat com a mitjà de transport més sostenible; fer més atractiva l'alta velocitat a través del mercat no sembla un camí que permeti aconseguir millores ambientals i climàtiques significatives”. “La causa sembla que és l'interès de les companyies aèries de xarxa que han de mantenir freqüències de vol altes encara que sigui amb avions més petits, ja que molts vols domèstics alimenten el hub de Madrid-Barajas; tot i que sigui amb menys passatgers aquests vols es fan igualment per omplir els avions intercontinentals”, apunten.

“En conclusió, si una liberalització del mercat tan exitosa com la del tren d’alta velocitat no ha estat capaç de reduir vols, difícilment cap dinàmica de mercat ho aconseguirà”, afirmen. Fins i tot, defensen que “encara que, com es pretén, la legislació espanyola decideixi avançar cap a la prohibició dels vols curts, el seu impacte seria molt limitat sobre el nombre de vols i les emissions si es manté la voluntat d’excloure precisament els vols de connexió amb els hubs”. 

Article de referència

Albalate, D. [Daniel], Gragera, A. [Albert] & Suau-Sanchez, P. [Pere] (2026). Fewer seats, resilient frequencies:Impacts of large-scale high-speed rail liberalisation on air transport supply, Research in Transportation Business & Management, 67. https://doi.org/10.1016/j.rtbm.2026.101712.

Aquest estudi està relacionat amb la missió de recerca de la UOC "Transició digital i sostenibilitat" i amb l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 9, indústria, innovació i infraestructura.

Investigación con impacto y vocación transformadora

En la UOC entendemos la investigación como una herramienta estratégica para avanzar hacia una sociedad de futuro más crítica, responsable e inconformista. Desde esta visión, desarrollamos una investigación aplicada, interdisciplinaria y conectada con los grandes retos sociales, tecnológicos y educativos. 

Los más de 500 investigadores e investigadoras y los más de 50 grupos de investigación de la UOC trabajan alrededor de cinco centros de investigación centrados en cinco misiones: educación a lo largo de la vida, tecnología ética y humana, transición digital y sostenibilidad, cultura para una sociedad crítica, y salud digital y bienestar planetario.

Además, la universidad impulsa la transferencia de conocimiento y el emprendimiento de la comunidad UOC con la plataforma Hubbik.

Más información: https://www.uoc.edu/es/investigacion