Un estudi revela noves claus de l’últim gran brot de pesta d’Europa

Al maig de 1820, a la zona est de l'illa de Mallorca va començar un brot de pesta que tradicionalment havia estat classificat com a un episodi tardà de pesta bubònica. Ara, l’estudi ‘The 1820 Mallorca Plague Was Not a Classic Bubonic Outbreak’, publicat a la prestigiosa revista científica PNAS i realitzat per Joana Maria Pujadas-Mora, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora ICREA acadèmia, i Pere Puig, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), analitza aquest brot i revisa com es transmetia la pesta en un context anterior al desenvolupament de la bacteriologia.

La investigació recull que, segons els documents històrics, els malalts empitjoraven molt ràpidament. Aquestes característiques contrasten amb les interpretacions anteriors, que atribuïen l'episodi principalment a la pesta bubònica transmesa per les picades de puces associades als rosegadors. En aquest sentit, la investigadora Joana Pujadas-Mora destaca: “La nostra anàlisi aporta noves evidències sobre l’episodi de pesta de Mallorca de 1820 i suggereix que les formes pneumònica i septicèmica podrien ajudar a explicar aquella elevada mortalitat, que va arribar al 78%”. A més, les dades històriques descarten que les rates actuessin com a reservori de la malaltia i apunten als ectoparàsits humans, com les puces i els polls, o al contagi directe entre persones com les vies de propagació més probables en l’episodi de 1820.

Segons la investigació, el brot del 1820 de Mallorca va arribar probablement procedent de Tànger a través de la tripulació d’un vaixell, ja infectats, que van desembarcar de forma clandestina a la zona de Son Servera, a l’est de l’illa. El poble no tenia port i les mercaderies es desembarcaven amb petites barques de rem, fet que fa improbable que les rates infectades arribessin a terra. El més probable, segons l’estudi, és que puces infectades provinents del vaixell piquessin habitants de Son Servera, que posteriorment van emmalaltir. Una altra possibilitat és que la malaltia arribés a través del contacte estret amb membres infectats de la tripulació. A partir d'aquest primer focus, la pesta es podria haver estès ràpidament a través d'ectoparàsits humans, com puces o polls, i també mitjançant la transmissió directa entre persones de les formes septicèmica i pneumònica.

La importància del confinament

Tot i això, l’epidèmia no es va estendre de forma massiva gràcies a les estrictes mesures d’aïllament que es van implementar un cop el brot va ser confirmat. Les poblacions d’Artà, Son Servera i Capdepera van ser acordonades i també, posteriorment, Manacor. Aquestes mesures que van suposar una forta presència militar i van reduir el comerç i el moviment entre pobles el que demostra la consciència per part de les autoritats que la malaltia era contagiosa.

En total, més de 2.400 dels 7.500 habitants de la zona van morir durant aquest episodi que es coneix com l’últim gran brot de pesta a l’Europa del segle XIX.

Aquesta investigació qüestiona les interpretacions tradicionals sobre la desaparició de la pesta a l’Europa occidental i destaquen el paper del comportament humà, la mobilitat i els ectoparàsits en l'evolució de les epidèmies.

L'estudi es basa en un registre històric diari que fins ara no s’havia examinat i que recollia de manera sistemàtica el nombre de malalts, morts, convalescents i pacients recuperats durant tot el brot. Tenint en compte l'experiència viscuda recentment amb la pandèmia mundial, Pujadas-Mora posa en valor aquesta informació del passat per al present: “Cal destacar la importància de disposar de dades que permetin mesurar i reconstruir la dinàmica temporal d’una epidèmia. En el nostre cas, les dades de 1820 permeten analitzar-ne l’evolució i són totalment excepcionals. Aquesta qüestió manté plena vigència en l’actualitat. La disponibilitat de dades fiables i oportunes constitueix un element essencial tant per comprendre la trajectòria d’una epidèmia com per fonamentar-ne la vigilància i la presa de decisions”.

Combinant aquesta documentació històrica amb mètodes quantitatius avançats, la recerca aporta nova informació sobre la naturalesa del brot i permet entendre millor com es desenvolupaven les epidèmies de pesta abans que se'n coneguessin els bacteris responsables. Aquest treball demostra el valor de connectar les evidències arxivístiques amb la modelització matemàtica i estadística, per reconstruir l'ecologia de malalties passades i millorar la nostra comprensió de la transmissió de patògens en poblacions històriques.

Article de referència: Puig, P., & Pujadas-Mora, J. M. (2026). The 1820 Mallorca plague was not a classic bubonic outbreak. Proceedings of the National Academy of Sciences https://doi.org/10.1073/pnas.2536892123

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca