Més d'un 10 % dels homes adults a Espanya reconeix haver dut a terme alguna conducta sexual contra menors

Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Barcelona han presentat avui a CaixaForum Madrid el primer estudi d'àmbit estatal que quantifica a Espanya l'atracció sexual cap a persones menors de 16 anys i les conductes de violència sexual contra infants i adolescents a partir de les respostes de la població general adulta masculina.

La recerca, efectuada amb una mostra de 6.010 homes adults residents en tot el territori, s'ha desenvolupat en el marc del programa internacional Prevention Global, en col·laboració amb el Moore Center for the Prevention of Child Sexual Abuse de la Universitat Johns Hopkins. Prevention Global és una iniciativa de recerca impulsada per aquest centre i per l'Institute of Mental Health Research de The Royal (Ottawa, el Canadà) i constitueix una de les majors inversions realitzades fins avui en recerca sobre prevenció de la violència sexual contra la infància.

L'objectiu de l'estudi és doble: conèixer la magnitud real del problema a diferents països amb un mateix instrument de mesura i identificar quines estratègies funcionen per evitar que el mal es produeixi. L'aplicació a Espanya permet per primera vegada situar les dades espanyoles en aquest marc comparatiu internacional.

La violència sexual contra la infància i l'adolescència és una vulneració de drets humans i un problema estructural de salut pública. Fins ara, l'evidència disponible a Espanya procedia gairebé només de dades judicials, policials i d'estudis de victimització, és a dir, del que passa quan el mal ja s'ha produït. Aquest estudi, en el qual ha participat Pablo Romero, investigador del grup Victimologia empírica i aplicada (VICRIM), adscrit al centre UOC-DIGIT, i professor dels Estudis de Dret i Ciència Política, aporta una perspectiva complementària i poc explorada —quina proporció de la població adulta reconeix aquestes conductes i què s'associa a elles—, amb un objectiu explícitament preventiu: no es pot evitar el que no es coneix.

Atracció i conducta: dues realitats relacionades, però no equivalents

Una de les principals aportacions de l'estudi és que mesura de manera separada dos fenòmens que el debat públic tendeix a confondre: l'atracció sexual cap a persones menors de 16 anys, d'una banda, i la perpetració de conductes de violència sexual contra infants i adolescents, d'una altra. L'estudi els ha avaluat tots dos de manera independent. Un 22,2 % dels participants declara haver sentit algun grau d'atracció sexual cap a persones menors de 16 anys des que va assolir l'edat adulta. En la majoria dels casos es tracta d'una atracció poc freqüent i secundària a l'atracció cap a persones adultes: un 12,3 % la situa en "gairebé mai" i només un 1,9 % afirma experimentar-la la major part del temps o gairebé sempre. L'atracció exclusiva cap a persones menors d'edat, sense atracció cap a persones adultes, és molt minoritària: un 0,3 % de la mostra.

Les dades confirmen que tots dos fenòmens estan associats: els qui declaren sentir atracció tenen una probabilitat significativament més elevada d'informar de conductes de violència sexual, però també es destaca que aquesta associació no és determinista: el 72,8 % dels homes que declaren sentir atracció sexual cap a persones menors de 16 anys no comunica cap conducta de violència sexual contra la infància o l'adolescència.

Per a l'equip investigador, aquesta distinció no minimitza la gravetat del problema: la fa abordable. Identifica un grup ampli de persones que senten atracció i no han comès conductes de violència sexual contra infants o adolescents, la qual cosa representa una oportunitat d'intervenció primerenca abans que hi hagi una víctima. "Que la majoria de les persones que refereixen atracció no hagi comès cap conducta de violència sexual no rebaixa la gravetat del problema: ens diu on i quan podem intervenir. Oferir ajuda primerenca i confidencial és una mesura de protecció de la infància", assenyala Romero, codirector de l'estudi.

Les xifres de conducta

Un 10,2 % dels participants reconeix haver dut a terme, almenys una vegada a la vida, alguna conducta de violència sexual que impliqués persones menors de 18 anys. Quan l'anàlisi es restringeix a infants i adolescents menors de 15 anys, la prevalença és del 2,8 %, i de l'1,7 % quan es refereix a menors de 12 anys. Un 3,4 % de la mostra reconeix alguna d'aquestes conductes en els últims dotze mesos.

Aquestes xifres no són taxes de delictes ni de condemnes. L'estudi recull conductes autoinformades amb interacció corporal i sense, en l'entorn físic i en el digital, i inclou els casos amb adolescents de 16 i 17 anys únicament quan hi ha una diferència d'almenys deu anys amb la persona que respon, de manera que queden fora les relacions sexuals consentides entre persones d'edat similar, encara que una sigui menor d'edat. En tractar-se de conductes molt estigmatitzades, és esperable que estiguin infrareportades: les estimacions han de considerar-se conservadores.

L'entorn digital: menys freqüent, però més persistent

Al llarg de la vida, les conductes de violència sexual contra infants i adolescents fora d'internet són més freqüents (9,7 %) que les que es produeixen en l'entorn digital (4,2 %), una dada que matisa el relat públic que situa les pantalles com a escenari principal d'aquesta violència. La continuïtat recent, en canvi, és molt superior en l'àmbit digital: més de la meitat (56,0 %) dels qui reconeixen alguna conducta en línia de violència sexual contra infants i adolescents al llarg de la seva vida també informen que es va produir en els últims dotze mesos, enfront del 27,0 % en l'entorn físic. A més, la proporció d'infants de menor edat és una mica més alta en les conductes en línia. L'entorn digital, conclou l'estudi, ha d'ocupar un lloc central en les estratègies preventives.

De la prevalença a la prevenció

L'estudi mostra que el risc no respon a una sola causa, sinó a la combinació de la història de vida, l'estat psicològic i el comportament de cada persona. A partir d'aquí, l'equip investigador planteja quatre línies d'actuació:

Informació i sensibilització. Explicar amb rigor que atracció i conducta no són equivalents i transmetre un missatge inequívoc: sentir atracció no justifica cap conducta de violència sexual.

Prevenció i ajuda primerenca. Recursos confidencials d'orientació per a persones que senten atracció cap a infants o adolescents i que no han comès conductes de violència sexual contra aquests col·lectius, amb programes especialitzats i vies de derivació professional.

Formació professional. Capacitació de professionals de la salut mental, l'educació, els serveis socials, la justícia i la protecció de la infància per detectar senyals de risc, orientar i derivar.

Recerca i polítiques públiques. Estudis nacionals periòdics que permetin dissenyar i avaluar polítiques basades en dades.

Experiències internacionals com el projecte alemany Dunkelfeld mostren que és viable oferir suport confidencial a persones que no han fet mai mal i que ho volen evitar; a Espanya, l'accés a recursos especialitzats de prevenció és encara limitat.

Aquest estudi s'emmarca dins la missió de recerca Transició digital i sostenibilitat de la UOC i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, especialment el número 5, sobre igualtat de gènere; el número 10, sobre reducció de les desigualtats, i el número 16, sobre pau, justícia i institucions sòlides.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca