Kloosiv, la plataforma amb seu a Campdevànol (el Ripollès) que promou la inclusió social en l'habitatge, ha obtingut el premi del jurat al millor projecte emprenedor i el Premi SpinUOC Rural —convocat per primera vegada— de l'SpinUOC 2026, atorgats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es tracta d'una cooperativa sense ànim de lucre que es dedica a la gestió de places d'inclusió social, tot i que aclareixen que no són només "una xarxa de pisos o una plataforma de derivació". 

La iniciativa va ser creada per dos alumnis del grau d'Enginyeria Informàtica de la UOC, Carles Gómez i Gerard Casaus, juntament amb Laura Ayala. La plataforma disposa de places pròpies que actuen com a "espai d'intervenció, recerca i validació" de models d'acompanyament que treballen de manera directa amb persones i col·lectius d'alta complexitat. "Això ens permet entendre millor què funciona, què falla i quines eines cal desenvolupar per millorar l'acompanyament", explica Ayala, que es refereix al model com un "living lab d'inclusió social". La recerca que es fa a les places que gestionen es converteix en una eina que després poden fer servir altres entitats socials i administracions.

Actualment, l'entitat gestiona 192 places residencials que estan vinculades al seu model: 30 places pròpies gestionades directament; 42 places particulars, amb gestió o intermediació de Kloosiv, i 120 places gestionades per altres entitats i en què es fa acompanyament metodològic i tecnològic. A més, també ofereix acompanyament a 108 persones en processos d'inclusió no residencials, en qüestions com documentació, accés a drets, llengua, comunitat o altres processos socials. La plataforma també treballa amb dos ajuntaments, amb els quals han avaluat prop de 400 pisos i 600 persones en situació de vulnerabilitat. "Aquesta activitat combina intervenció directa, suport a altres entitats i diagnosi territorial, i ens permet entendre millor les necessitats socials i les oportunitats d'habitatge en contextos diversos", explica Ayala.

El funcionament de Kloosiv es basa en el recull d'informació sobre les persones que ocupen les places d'inclusió a través d'un procés estructurat de diagnosi, entrevistes, seguiment i avaluació. "Ens basem en escales oficials i instruments reconeguts —com l'SSM-CAT— per valorar situacions de vulnerabilitat, benestar i necessitat de suport amb criteris comparables", precisa Ayala. En aquest procés, té un paper important la tecnologia, especialment la intel·ligència artificial (IA), que permet agilitzar la diagnosi. "Les entrevistes es poden fer per veu, i poden ser enregistrades (amb consentiment), transcrites automàticament i incorporades a l'historial de la persona", explica Ayala. Això "permet fer diagnosis més completes i sostenibles, que manualment serien molt difícils de mantenir amb el mateix nivell de profunditat, fet que redueix la càrrega administrativa", afegeix. 

Els indicadors que es recullen inclouen dimensions com les següents: benestar i autonomia; habitatge i convivència; situació documental i accés a drets, comunitat, llengua i xarxa de suport, i territori i oportunitats disponibles. "La tecnologia ajuda a detectar canvis, alertes i patrons, però la interpretació final sempre és professional", subratlla Ayala.

Col·laboració amb el Centre Nacional de Supercomputació

Kloosiv ha col·laborat amb el Centre Nacional de Supercomputació, dins el marc de l'Aina Challenge, i s'ha centrat en l'aplicació de la IA a la diagnosi social i sociosanitària en català. "Hem treballat en un sistema per avaluar èticament assistents virtuals en català que puguin donar suport a entrevistes, diagnosis i seguiments socials", explica Ayala. "La idea és facilitar processos que manualment són molt costosos: recollir informació per veu, transcriure-la, estructurar-la, vincular-la a l'historial de la persona i ajudar els professionals a analitzar-la millor", afegeix. Ara bé, "el focus no és automatitzar la decisió, sinó garantir que aquestes eines siguin segures, ètiques, útils i adequades per a contextos socials delicats", avisa Ayala.

L'equip de Kloosiv combina perfils d'intervenció social, habitatge, inclusió, mediació, desenvolupament tecnològic, dades, IA, gestió de projectes i estratègia territorial. "Aquesta combinació és important perquè Kloosiv no desenvolupa tecnologia des de fora del problema. Les eines neixen de l'experiència directa amb persones, habitatges, entitats socials i municipis", destaca Ayala. El projecte també vol demostrar que "des del sector social i el món rural es pot innovar amb rigor i impacte", subratlla. 

El seu objectiu actual no és créixer només com a operador d'habitatge, sinó que es plantegen quatre esferes de creixement: arribar fins a unes 250 places pròpies en entorns urbans, semiurbans i rurals per validar diferents models d'habitatge, convivència i acompanyament; acompanyar altres entitats perquè puguin gestionar els seus propis habitatges —en aquest sentit, col·laboren amb entitats com Support-Girona i Fundació Hàbitat3—; oferir eines territorials perquè ajuntaments —especialment municipis petits— puguin identificar oportunitats d'habitatge, vulnerabilitat social i recursos disponibles, i, finalment, per escalar amb garanties, combinar recerca aplicada, validació externa i transferència de coneixement. "Universitats com la UOC ens poden ajudar a provar el model en altres entorns, estructurar el coneixement generat i transferir-lo tant als professionals actuals del sector social com als futurs professionals en formació", subratlla Ayala. 

A més, els impulsors de Klossiv consideren que entitats públiques especialitzades, com la Fundació TIC Salut i Social o l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), poden contribuir a validar el model, mesurar-ne l'impacte i estudiar com es pot desplegar de manera segura, avaluable i coordinada amb l'Administració pública.

Aquest projecte emprenedor s'alinea amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 1, fi de la pobresa; 3, salut i benestar; 4, educació de qualitat; 8, treball decent i creixement econòmic; 10, reducció de les desigualtats; 11, ciutats i comunitats sostenibles; 16, pau, justícia i institucions sòlides, i 17, aliances per assolir els objectius.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca