La IA encarnada arribarà abans a les fàbriques que a les cases

Els robots aspiradors d'avui reconeixen obstacles, dibuixen un mapa de l'habitatge i planifiquen el seu recorregut, tot i que encara s'entrebanquen amb algun cable. En la indústria, els robots fa dècades que solden carrosseries. La novetat radica en el que pot passar quan s'incorporen a aquestes màquines els models d'intel·ligència artificial (IA) actuals.

Antonio Pita, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, ho resumeix així: "La gran transformació que estem vivint consisteix a passar de robots dissenyats per fer tasques molt concretes a sistemes capaços d'interpretar el seu entorn, prendre decisions i adaptar-se a situacions que no estaven previstes inicialment".

Aquest salt es coneix com a intel·ligència artificial encarnada (embodied AI, en anglès), també anomenada IA física: una IA que, a més de processar informació o generar respostes en una pantalla, actua en el món a través d'un cos dotat de sensors, càmeres i actuadors, els motors i els mecanismes que converteixen una ordre digital en moviment. "Una cosa és que una intel·ligència artificial ens expliqui com hem de desparar una taula i una altra de molt diferent que un robot sigui capaç de fer-ho, identificant els objectes, calculant com subjectar-los i adaptant-se quan troba una cosa inesperada", assenyala Pita.

Per cobrir aquesta distància, una de les línies de recerca amb més pes són els anomenats models del món (world models), sistemes que intenten aprendre com es comporta l'entorn físic i anticipar les conseqüències de cada acció. Els models de llenguatge que hi ha darrere de ChatGPT, Claude o Copilot es basen en una arquitectura anomenada Transformer, molt eficaç per processar grans volums de text. Segons l'expert, dominar el llenguatge no equival a entendre la física de la quotidianitat. Un robot ha de saber que un got empès pot caure o que un objecte fràgil no es pot estrènyer amb força.

Un dels grans defensors d'aquest enfocament és Yann LeCun, premi Turing i excap científic d'IA de Meta, que ha impulsat a París l'empresa Advanced Machine Intelligence (AMI Labs). El març del 2026, la companyia va tancar una ronda de finançament de 1.030 milions de dòlars per desenvolupar models del món com a alternativa als grans models de llenguatge. Segons Pita, els transformers no desapareixeran de la robòtica: el més probable és que calgui combinar diverses tecnologies per aconseguir sistemes que comprenguin, planifiquin i actuïn de manera segura.

Fàbriques i magatzems, abans que salons

Els robots ja són útils per a l'economia, recorda Pita. El que persegueixen ara moltes tecnològiques, amb els humanoides com a gran aposta, són màquines que facin tasques diferents en entorns canviants sense programar per endavant cada moviment. I no n'hi ha prou que un robot completi una tasca en una demostració: "Ha de fer-la de manera fiable, durant moltes hores, amb un cost raonable i sense necessitar supervisió humana permanent", subratlla.

Mentrestant, segons l'informe World Robotics 2026 de la Federació Internacional de Robòtica (IFR), publicat el 24 de setembre, el 2025 es van instal·lar al món més de 600.000 robots industrials, un 11 % més que l'any anterior, i el parc en funcionament va superar per primera vegada els cinc milions. La Xina en va instal·lar 354.000, el 59 % del total, i els Estats Units, amb uns 38.400, van desplaçar el Japó com a segon mercat. La Unió Europea va retrocedir un 11 %, fins a 60.500 unitats, gairebé la meitat a Alemanya. Espanya en va instal·lar unes 4.300, un 15 % menys que el 2024, i va quedar com a quart mercat de la UE, per darrere d'Alemanya, Itàlia i França.

L'avantatge xinès combina l'escala industrial amb la planificació política. El XV Pla Quinquennal (2026-2030) situa la IA encarnada entre les "indústries del futur", segons l'anàlisi de l'institut MERICS. El país disposa de més de 400 empreses de robòtica i més del 90 % dels humanoides es fabriquen allà, segons la patronal alemanya de fabricants de maquinària, VDMA, com publica Science|Business.

Els Estats Units juguen amb unes altres cartes: allà hi ha les companyies que desenvolupen els grans models d'IA i els xips amb els quals s'entrenen. Europa, que encara publica més recerca en robòtica que aquestes dues potències, té pendent el salt al mercat massiu, i la Comissió Europea ha anunciat un programa específic per a la robòtica abans del 2028.

La robòtica de serveis creix més de pressa. Les vendes de robots de servei professionals van augmentar un 24 % el 2025, segons la IFR (International Federation of Robotics), fins a gairebé 250.000 unitats, i gairebé la meitat es va destinar al transport i la logística.

La IFR comptabilitza a més uns 7.000 humanoides de mida completa venuts aquest any, tot i que adverteix que la majoria tenen usos molt especialitzats i sovint requereixen teleoperació, és a dir, que una persona els manipuli a distància. Fonts del sector calculen que el mercat de la IA encarnada passarà de 4.440 milions de dòlars el 2025 a 23.060 milions el 2030, una estimació comercial que s'ha d'interpretar amb cautela.

Pita creu que aquestes noves capacitats arribaran abans a les fàbriques i als centres logístics, on les tasques són repetitives i l'entorn es pot adaptar a les màquines. Ja passa als magatzems d'Amazon, que el 2025 va superar el milió de robots desplegats: allà, eixams de robots gestionen l'emmagatzematge en zones tancades a les quals no accedeixen les persones. També preveu aplicacions en agricultura i hospitals, com el transport de materials o la inspecció. Els tractors autònoms ja rendeixen bé en finques grans i homogènies.

L'entorn domèstic probablement serà un dels últims espais a rebre humanoides polivalents. Una casa canvia contínuament: mobles desplaçats, objectes a terra, criatures i mascotes. A això se sumen els límits de la bateria, la precisió i la connectivitat. Un robot que depengui d'internet per decidir pot tenir problemes de latència (el retard entre enviar les dades i rebre la resposta) o quedar-se sense funcions en perdre la connexió, per la qual cosa Pita considera important que les funcions de seguretat s'executin en el mateix dispositiu. I el que funciona en un laboratori encara és lluny de convertir-se en un producte assequible i segur per a milions de famílies.

Més autonomia, més riscos

Els avantatges potencials són importants en tasques repetitives, perilloses o físicament exigents: entorns industrials de risc, transport de material en hospitals o suport a persones grans o amb mobilitat reduïda. Pita explica aquesta evolució amb el robot aspirador: primer executa un programa, després comprova si una zona continua bruta i la torna a netejar, i en un nivell més avançat, detecta per si mateix quan ha d'actuar.

Els riscos creixen en la mateixa mesura. Un robot domèstic pot necessitar càmeres, micròfons i sensors que recullin molta informació sobre l'habitatge, els hàbits dels seus habitants i les persones que hi conviuen. Per l'expert, la qüestió és on s'emmagatzemen aquestes dades, qui hi pot accedir i amb quina finalitat. En la tasca, podrien facilitar una vigilància excessiva de la plantilla.

La ciberseguretat aquí adquireix una altra dimensió. "Quan un ciberdelinqüent aconsegueix accedir a un ordinador, pot robar informació o alterar-ne el funcionament, però si aconsegueix controlar un robot, també podria provocar danys físics", adverteix l'expert de la UOC. Per això defensa incorporar la protecció des del disseny, limitar els accessos, mantenir els dispositius actualitzats i garantir que es puguin aturar de manera segura. A la UE, el nou Reglament de màquines, aplicable des del gener del 2027, ja exigeix protegir els sistemes de control de manipulacions. Com més autonomia es concedeixi a aquestes màquines, afegeix el professor, més important serà definir quines decisions poden prendre per si soles i quines han de quedar sota supervisió humana.

Dissenyar-les, mantenir-les i supervisar-les exigirà equips multidisciplinaris: especialistes en robòtica, electrònica i mecànica, en telecomunicacions, en ciència de dades i IA i en ciberseguretat, juntament amb professionals dels sectors on s'implantin.

Espanya no parteix de zero, assenyala Pita: les seves universitats fa molts anys que formen personal en informàtica, telecomunicacions i robòtica, i la IA i la ciència de dades guanyen pes en l'oferta de graus i màsters. El repte és integrar millor aquestes disciplines i traslladar el coneixement científic a aplicacions pràctiques.

La UOC reforça l’oferta formativa vinculada a la intel·ligència artificial el curs 2026-2027 amb novetats que van des de titulacions oficials fins a cursos breus i microcredencials. El nou grau d’Enginyeria Biomèdica incorpora la IA aplicada a la salut, mentre que el nou màster universitari d’Anàlisi i Visualització de Dades Aplicades inclou tècniques d’aprenentatge automàtic.

La formació haurà de seguir un canvi molt ràpid, en què algunes eines que avui semblen imprescindibles podrien quedar obsoletes en pocs anys. Per això, Pita prefereix formar persones que comprenguin els fonaments de la tecnologia, continuïn aprenent al llarg de la seva carrera i sàpiguen treballar amb perfils d'altres disciplines. Segons el seu parer, el futur de la IA encarnada dependrà tant dels algorismes com de les persones capaces d'integrar-los de manera útil i segura en la societat.