Mariam Barghouti, periodista palestina: "El que està passant a Cisjordània és una forma de neteja ètnica"

Des de fa una dècada, la periodista palestina Mariam Barghouti informa sobre els sistemes de segregació, censura i exclusió imposats per Israel, i sobre la guerra i el genocidi a Gaza. Convidada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és a Barcelona com a setena resident d'un programa internacional que va engegar fa dos anys amb l'escriptor i periodista nord-americà Patrick Radden Keefe. Barghouti ha compartit amb els mitjans de comunicació assistents el seu dia a dia en una zona de conflicte, la importància d'apropar-se a les històries explicant-ne tots els detalls i la censura d'alguns mitjans internacionals en la cobertura d'aquesta guerra. L'acte, celebrat el 5 de maig al CCCB, ha comptat amb la participació de Judit Carrera, directora del CCCB, i Lluís Rius, director de l'Àrea de Cultura de la UOC.

"El que està passant a Cisjordània és una forma de neteja ètnica", ha afirmat la jove periodista només començar l'acte. "Cada dia hi ha atacs a pobles palestins". Això fa que "molts periodistes palestins evitin viatjar entre districtes, perquè qualsevol colon israelià els pot assassinar".

La vida a Cisjordània s'ha convertit en una successió "constant de bombes i bales", ha relatat la periodista. I és que "Israel s'assegura que no hi hagi un moment de calma", ha afegit. Però, per a Barghouti, la guerra transcendeix tots els aspectes del dia a dia de la població palestina i es fa present "als casaments, a les graduacions… I això trenca el futur".

La tasca com a periodista de guerra

En aquest entorn tan perillós, "els periodistes que som sobre el terreny sabem que pot ser el nostre darrer dia", ha dit. Tot i així, creu que tirar la tovallola seria el que busca Israel, per això afirma que la seva feina és explicar al món i denunciar el que passa en aquest racó del planeta. El que no pot ser és neutral, ha declarat, "perquè no pots ser objectiu quan veus l'horror i que t'estan atacant".

En l'àmbit periodístic, Barghouti ha col·laborat amb mitjans d'abast internacional com Al-Jazeera English, Newsweek, The Guardian, la BBC, International Business Times, Drop Site, The New Arab o Middle East Eye, i és una de les impulsores i editores de Communicating Palestine, una plataforma que ofereix eines discursives per promocionar mirades i narracions ètiques sobre la població palestina i la situació d'ocupació.

El fet de ser palestina l'ajuda a explicar les històries des d'una altra perspectiva, ha comentat en l'acte de la seva presentació. "De vegades cobria notícies amb altres corresponsals internacionals i les peces finals no tenien res a veure". La clau és "parlar amb les famílies que acaben de perdre un ésser estimat al cap d'un temps", i no fer-ho immediatament, com sí que feien els seus companys de professió. Per a la periodista, "molts corresponsals internacionals no han permès ser persones als palestins".

Amb tot, ja fa temps que ha deixat d'explicar notícies curtes i dures. "Ara faig notícies llargues, amb detalls; i ho faig per al futur", ha afirmat.

Conseqüències emocionals del conflicte

Respecte al cansament que suposa una feina com aquesta al llarg dels anys, ha admès que els mitjans "treballem dins la fatiga. Ja no som només reporters, sinó reportats".

A més, "m'arrisco que em detinguin; sempre tinc aquest risc, i emocionalment és molt dur", ha reconegut. En el seu cas, "recordo cada palestí que ha mort i del qual he recollit la seva història". Físicament, aquest desgast l'ha fet quedar-se "callada durant dies".

La percepció internacional del conflicte

Per a la nova resident del CCCB, "Israel estudia constantment com dissenyar la percepció internacional". Amb tot, "l'opinió pública és més antiisraeliana que propalestina", ha decretat.

Com a periodista local que treballa per a mitjans internacionals, Barghouti ha dit que "els periodistes locals em donen suport", perquè "estan acostumats que els mitjans internacionals no expliquin bé les coses".

També ha recordat que el fet de ser "una dona jove" en el seu cas l'ha beneficiada. "Quan era més jove, els periodistes més grans m'ensenyaven com anava la professió i m'hi van donar accés". I la sensibilitat que té pel fet de ser dona li permetia arribar on els seus col·legues homes no ho feien: "Vaig arribar a altres històries on ningú més arribava". Tot i així, no sempre és fàcil ser, sovint, "l'única periodista dona i l'únic mitjà angloparlant" en una zona en conflicte.

Durant la seva presentació, Barghouti ha denunciat també la censura que apliquen alguns mitjans de comunicació internacionals com el New York Times, que no deixa dir genocidi. Altres paraules prohibides, ha afegit, són assentaments il·legals i milícies.

Ser resident del CCCB a Barcelona l'ajudarà a aturar-se i reflexionar

Respecte a la seva estada a Barcelona com a nova resident del CCCB amb la col·laboració de la UOC, la periodista ha opinat que "l'avantatge de ser fora de Palestina un temps és poder reflexionar". I s'ha remès als corresponsals, que després d'un temps cobrint la guerra poden tornar a casa, "reflexionar i explicar històries més profundes".

Més dades sobre Mariam Barghouti

Llicenciada en Llengua i Literatura Anglesa per la Universitat de Birzeit i amb un màster en Sociologia i Canvi Global per la Universitat d'Edimburg, Barghouti representa una generació d'intel·lectuals palestins que combinen la recerca acadèmica, el periodisme i l'activisme per articular narratives complexes del territori.

La seva recerca ha aparegut en publicacions com I found Myself in Palestine (Interlink Publishing, 2020) o Gaza: The Story of a Genocide (Verso Books, 2025) i col·labora amb mitjans d'abast internacional com Al-Jazeera English, Newsweek, The Guardian, International Business Times, la BBC, Drop Site, The New Arab o Middle East Eye. En el passat, va ser la corresponsal principal per a Mondoweiss a Palestina i al Líban.

Actualment és una de les impulsores de Communicating Palestine, una plataforma que ofereix eines discursives per promocionar mirades i narracions ètiques sobre la població palestina i la situació d'ocupació.

Activitats que farà durant la residència

La seva residència, entre els mesos de maig i juliol, coincideix amb la celebració anual del llegat de George Orwell al CCCB i permetrà obrir la reflexió al voltant de la figura del testimoni i el paper del periodisme en el context de violència i guerra que es viu a Palestina.

Serà la comissària del Dia Orwell: Contra l'esborrament: les històries que us deixem, en què ens proposa reflexionar sobre la tasca ineludible de donar testimoni davant el llenguatge de la deshumanització en el marc del Dia Orwell 2026.

Orwell i Palestina: el llenguatge com a arma, Mariam Barghouti (11 de maig a les 18.30 h)

Fa més d'una dècada que la periodista palestina Mariam Barghouti informa des de Cisjordània, on continua residint. Des de l'experiència directa sobre el terreny, ofereix una conferència sobre la tasca ineludible de donar testimoni davant el llenguatge de la deshumanització, i s'endinsa en les formes més subtils de violència i control que governen la regió.

Quan la guerra és una nota a peu de pàgina, Zeinab Salih i Mariam Barghouti (10 de juny a les 18.30 h)

Mariam Barghouti i Zeinab Salih, periodistes que treballen des del centre del conflicte a Cisjordània i al Sudan, conversen sobre la necessitat d'oferir testimoni i la dificultat d'informar quan el món no vol escoltar.

El preu de continuar dient la veritat, Laila Al-Arian i Mariam Barghouti (17 de juny a les 18.30 h)

Les periodistes Mariam Barghouti i Laila Al-Arian conversen sobre els reptes d'informar sobre Palestina. A partir de la seva experiència sobre el terreny, reflexionen sobre el testimoni en l'era de les imatges, el repartiment desigual de la credibilitat i els biaixos que amaga el mite del periodisme objectiu.

Sobre el programa de residències internacionals

El programa de residències internacionals del CCCB, en el qual s'emmarca la seva estada a la ciutat, ha acollit entre el 2024 i el 2027 nou figures dels àmbits del pensament, el periodisme i la creació d'arreu del món amb l'objectiu de generar projectes conjunts i de possibilitar els vincles amb pensadors i institucions locals. El primer resident del CCCB (juny-juliol 2024) va ser Patrick Radden Keefe, periodista d'investigació dels Estats Units i un dels referents de la no-ficció literària. El van seguir la també periodista i escriptora Eliane Brum, reconeguda activista pel clima del Brasil (setembre-desembre 2024); l'escriptora i cineasta Tsitsi Dangarembga, una de les grans intel·lectuals africanes contemporànies (gener-abril 2025); la periodista, investigadora i documentalista filipina Patricia Evangelista, una de les periodistes de trauma més reconegudes internacionalment (maig-juliol 2025); l'escriptora, lingüista i investigadora mixe (Mèxic) Yásnaya Elena A. Gil (setembre-desembre 2025), i, com a última resident, la poeta i escriptora russa Maria Stepànova (febrer-abril 2026).

Aquest projecte és possible gràcies al suport i al finançament de la Fundació Privada Mir-Puig i la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Col·laboració del CCCB i la UOC

La col·laboració amb el CCCB està impulsada per l'Àrea de Cultura de la UOC, i també hi participa la professora dels Estudis d'Arts i Humanitats Marina Garcés, com a coordinadora acadèmica del projecte. La Universitat col·labora activament en la creació de continguts i programes durant les residències i posa a l'abast de la seva comunitat d'estudiantat i professorat els materials que es generin. Tant per a la UOC com per al CCCB, el projecte representa una oportunitat excepcional per enfortir els vincles entre l'àmbit acadèmic i el cultural, i promocionar nous formats de transferència del coneixement.