16/11/26 · Economia

Més del 80 % de la població sent inseguretat respecte del seu estat financer

Dones i joves, els grups més vulnerables en l'àmbit financer

La capacitat d'estalvi ha disminuït pel cost de la vida i la facilitat d'endeutar-se
L'estudi Educació i salut financera a Espanya 2026 s'ha presentat a la UOC amb la participació del secretari general del Departament d'Economia i Finances. (Foto: Joel Codina / Caixa Enginyers)
L'estudi Educació i salut financera a Espanya 2026 s'ha presentat a la UOC amb la participació del secretari general del Departament d'Economia i Finances. (Foto: Joel Codina / Caixa Enginyers)

L'estudi Educació i salut financera a Espanya 2026 s'ha presentat a la UOC amb la participació del secretari general del Departament d'Economia i Finances. (Foto: Joel Codina / Caixa Enginyers)

L'augment del cost de la vida, les dificultats d'accés a l'habitatge i la incertesa econòmica han convertit el benestar financer en una preocupació creixent, tant per a la ciutadania com per als responsables públics. L'estudi Educació i salut financera a Espanya 2026, realitzat per la Càtedra de Salut i Educació Financera de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Fundació Caixa d'Enginyers i l'Institut d'Estudis Financers (IEF), ha revelat que la major part de la població, el 80 %, se sent insegura respecte de les seves finances, malgrat que mostra uns coneixements bàsics acceptables i que gestiona raonablement la seva economia.

La Càtedra, creada fa un any, té per missió promoure una educació financera de qualitat que contribueixi a reduir les desigualtats socials i de gènere, i que reforci les capacitats d'emprenedoria de la població. El primer estudi que ha portat a terme posa de manifest que les dificultats econòmiques afecten uns col·lectius molt concrets: les dones, els joves, les llars monoparentals i nombroses, les persones amb rendes baixes, sense feina i les que viuen en municipis petits.

"La seguretat financera té molt a veure amb la capacitat d'estalvi. Les persones amb més capacitat d'estalvi, que orienten les seves finances cap a la jubilació o el futur financer, tenen una percepció de seguretat més elevada. En canvi, les que van més justes de diners o que tenen uns hàbits financers més centrats en el dia a dia se senten menys segures, per la incapacitat d'estalviar i afrontar imprevistos", explica Elisabet Ruiz, coordinadora de l'informe, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i una de les impulsores de la Càtedra, juntament amb Josep Lladós, també professor d'aquests Estudis..

Malgrat l'estesa percepció d'inseguretat financera, l'informe mostra que el nivell de coneixements financers de la població és força elevat, d'un 62,5 %, una dada que ha sorprès els investigadors: "Els coneixements han millorat moltíssim. En estudis anteriors, el nivell de coneixements era clarament menor. Creiem que les xarxes socials hi han tingut a veure perquè han ampliat la difusió sobre el coneixement financer entre els ciutadans", diu Ruiz.

Per a l'elaboració de l'informe, s'ha enquestat una mostra representativa de 3.881 persones d'arreu d'Espanya, a qui s'ha preguntat sobre diferents àmbits: coneixements financers, salut financera, autoconfiança, tolerància al risc i percepció de vulnerabilitat econòmica, per tal d'identificar els factors que condicionen el benestar financer dels ciutadans.

Un cost de vida elevat i l'afany consumista redueixen la capacitat d'estalvi

D'entre els tres tipus de coneixements que s'han analitzat —coneixements bàsics i generals; inversió i estalvi, i deute i finançament—, els coneixements sobre inversió i estalvi són els que presenten una situació pitjor. L'estudi mostra que, en general, hi ha una gestió acceptable de l'efectiu, mentre que l'estalvi és el punt feble. Així, la població sap més de deute i de crèdit (77 punts), però puntua més baix en estalvi i inversió (66 punts). Les dificultats més grans es troben en la planificació de les finances a llarg termini, especialment entre els col·lectius que tenen menys estudis i menys ingressos.

Segons Ruiz, que, com Lladós, també és investigadora del grup de recerca DigiBiz (Digital Business Research Group) del centre UOC-DIGIT de la UOC, "hem passat d'una societat de l'estalvi, més pròpia de les generacions anteriors, a una societat consumista i del deute, en què cada vegada és més fàcil endeutar-se. Encara que no tinguis diners, el sistema et finança amb aplicacions que permeten comprar ràpidament i pagar després. Tot plegat fomenta que vulguem consumir més i més".

El comportament financer orientat a estalviar per poder invertir després és, doncs, cada vegada menys habitual. Vivim en una societat capitalista que ens ofereix molts més béns i serveis accessibles que en el passat: "Al final, tot acaba sent accessible per a tothom", assegura la investigadora.

 

Dones i joves, els grups més afectats per la desigualtat financera

L'estudi mostra que la vulnerabilitat financera no és un problema individual, sinó estructural. En totes les dimensions analitzades sobre salut i educació financera, les dones i les persones joves, principalment, a més dels altres col·lectius esmentats, obtenen els pitjors resultats.

Els homes obtenen 11 punts més que les dones en coneixements financers, una bretxa que persisteix en igualtat de nivell d'estudis, situació laboral i renda. Com mostra l'informe, és una bretxa estructural que ni l'educació formal ni l'experiència professional corregeixen. "Les dones se senten menys segures i confien menys en elles mateixes. Aquesta confiança menor també es veu a l'hora d'emprendre: elles emprenen menys perquè no confien tant en les seves capacitats, malgrat estar igual de preparades que els homes".

Per a Elisabet Ruiz, "cal orientar les polítiques públiques, els programes d'educació financera i les iniciatives socials destinades a reduir aquesta bretxa de gènere. Les dones tendeixen a infravalorar-se per molts motius, en què intervenen factors socials i culturals".

 

Joves: menys capacitat d'estalvi i d'accés a l'habitatge

Les persones d'entre 25 i 44 anys presenten la pitjor percepció de salut financera de l'estudi, especialment els que tenen entre 25 i 34 anys. Sense capacitat d'estalvi, obtenen només 18,2 punts sobre 100 en benestar percebut. La seva situació financera ha empitjorat respecte de dècades enrere, especialment per les dificultats per accedir a l'habitatge i per l'enduriment de les condicions del mercat laboral.

"Les generacions anteriors podien estalviar i comprar-se un habitatge. Per als joves d'avui dia, aquesta possibilitat és cada vegada més complicada; això afecta la seva percepció de benestar financer, perquè, quan miren cap al futur, no ho veuen possible. És cert que els hàbits d'estalvi i de consum han canviat, però, quan els preus de lloguer o de compra d'habitatge s'incrementen desproporcionadament en relació amb els salaris, a diferència del que passava en generacions anteriors, el panorama canvia completament. Això afecta la percepció de seguretat i de benestar financer", explica la investigadora de la UOC.

 

Acte de presentació dels resultats a la UOC

La professora Ruiz ha presentat els resultats del primer informe de la Càtedra de Salut i Educació Financera aquest dilluns, 16 de novembre, en un acte celebrat al campus de la UOC. Hi han participat també el secretari general del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández; el president del Grup Caixa Enginyers, Félix Masjuan, i el vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC, Manel Jiménez.

Fernández ha destacat que "l’educació financera és clau perquè els ciutadans puguin fer una bona gestió de les seves finances, prevenir el frau, ser més autònoms i planificar els seus estalvis i inversions". També ha agraït la tasca que fa la Càtedra, "alineada amb el pas endavant que estem fent des del Departament d’Economia i Finances per l’educació financera, clau en la lluita per la igualtat d'oportunitats".

Per la seva banda, Masjuan ha dit: "Aquest primer informe confirma que parlar d'educació financera és parlar també d'igualtat d'oportunitats i de benestar. Des de Caixa Enginyers i la nostra Fundació volem contribuir a apropar eines, coneixement i acompanyament a les persones, especialment a aquelles que tenen més dificultats per afrontar les seves decisions financeres amb seguretat i confiança".

S'ha celebrat també una taula rodona, moderada pel director de la Fundació Caixa Enginyers, Iñaki Irisarri, amb la participació de la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD) i secretària general del Departament d'Igualtat i Feminisme, Sònia Guerra; la membre de la Junta de Govern i presidenta de la Comissió d'Economia Financera, Carme García Jarque; la directora de Formació de l'IEF, Patricia Pérez; la responsable de l'Assessoria Jurídica de Càritas Barcelona, Sonia Lacalle, i el codirector de la Càtedra i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Josep Lladós.

Experts UOC

Contacte de premsa

Veure més sobre Economia