Els infants amb autisme o trastorns del llenguatge poden superar les seves barreres comunicatives amb un nou mètode

Una recerca liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la participació de l’eHealth Centre de la UOC, ha desenvolupat un nou mètode per ajudar els infants amb trastorns del llenguatge o autisme a superar les seves barreres comunicatives i assolir nivells d’expressió oral estàndards per a la seva edat. Es tracta d’un model d’intervenció que es podria implementar tant en entorns clínics com en centres educatius. Impulsat pel Grup d’Estudis de Prosòdia i Gestualitat (GrEPG) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, el mètode va més enllà dels criteris de la lingüística i incorpora la visió d’educadors, psicòlegs o logopedes. Per això, s’ha comptat amb el suport del grup de recerca GRECIL (Grup de recerca en Cognició i Llenguatge) i el seu NeuroDevelop eHealth Lab, de la UOC.

Explicar contes amb paraules i gestos, un dels pilars del model

Un dels principals pilars d’aquest mètode és la narració de contes, ja que la capacitat d'explicar oralment una història és fonamental per al desenvolupament del llenguatge. Per això, l’equip de recerca ha creat materials i recursos audiovisuals en català sobre diferents contes, un tipus de recurs pràcticament inexistent fins ara en llengua catalana. Pilar Prieto, directora del GrEPG, destaca: “Si s’articulen els mecanismes de coordinació necessaris per implementar aquest model a les escoles, es podrà reforçar i complementar la tasca que fan els centres educatius amb els infants amb necessitats especials”.

Aquest model d’intervenció fomenta l’aprenentatge conjunt de totes les modalitats del llenguatge (verbal, gestual, corporal…), ja que parteix de la perspectiva de la narrativa multimodal, segons la qual totes les habilitats del llenguatge estan interrelacionades i es poden retroalimentar mútuament. L’evidència científica demostra que el nivell d’expressió oral d’un infant pot servir per predir les seves futures habilitats lingüístiques, també de lectoescriptura, i, fins i tot, el seu rendiment acadèmic i capacitat de socialització.

Des d’aquesta perspectiva, el GrEPG ja fa temps que estudia com millorar les habilitats lingüístiques dels infants en general i ha dissenyat diversos materials amb aquesta finalitat. Però aquesta recerca és la primera dedicada als nens i nenes amb trastorns de neurodesenvolupament. Aquest darrer estudi s’ha publicat a la revista Early Childhood Education. Pilar Prieto (directora del GrEPG de la UPF), Júlia Florit (membre del GrEPG durant aquest estudi, actualment vinculada a la Universitat de les Illes Balears) i Alfonso Igualada (logopeda i investigador vinculat al NeuroDevelop eHealth Lab, del grup de recerca GRECIL a la UOC) són els coautors de l’article.

Demostrada l’eficàcia del model amb infants de 3 a 7 anys de tot Catalunya

L’estudi parteix d’una mostra de 50 infants catalanoparlants i castellanoparlants d’entre 3 i 7 anys, ja que aquesta és la franja d’edat en què els nens i nenes comencen a articular relats una mica més complexos. La mostra s’ha dividit en dues parts: un grup experimental format per 16 infants amb necessitats especials, amb qui s’ha desenvolupat el nou model d’intervenció, i un grup de control (a qui no s’ha aplicat el model) de 33 infants: 17 amb trastorns de neurodesenvolupament i 16 sense cap necessitat especial. Els infants corresponen a 7 escoles i a 8 centres clínics.

Els 16 infants del primer grup van fer 9 sessions de treball individualitzades, majoritàriament amb el seu logopeda i, en alguns casos, amb mestres d’audició i llenguatge, que donen suport especialitzat als alumnes amb dificultats de comunicació. En aquestes sessions, els infants hi visionaven vídeos sobre tres contes diferents, tots ells protagonitzats per un capibara que havia de resoldre diferents reptes. En la primera versió de cada conte no hi havia diàlegs i els infants s’havien de concentrar només en els gestos i els moviments dels personatges, i, en la segona, s’hi afegien les paraules. Després, guiats pels professionals, havien de reexplicar aquestes mateixes històries per parts, seqüencialment, o narrar-ne de noves.Les sessions eren de 30 minuts, una durada òptima per garantir un adequat nivell de concentració i atenció. Com es feien un cop per setmana, la intervenció es va allargar durant més d’un trimestre. Abans i després d’aquest període, es van avaluar les habilitats d’expressió oral de tots els infants de mostra. Els resultats indiquen que el nou model d’intervenció millora significativament les habilitats dels infants amb autisme i trastorns del llenguatge per estructurar els elements claus d’un relat (la identificació dels personatges, el problema plantejat, les accions per afrontar-lo i la resolució). Després de totes les sessions, els infants amb trastorns van obtenir una puntuació de 3,77 (sobre 6) quan narraven una història nova (que no havien escoltat abans), molt a prop del 4,04 dels nens i nenes sense necessitats especials. Per contra, els infants amb aquests trastorns del grup de control van obtenir una puntuació significativament inferior (2,29). Tot i això, caldrà estudiar l’evolució d’aquests efectes a llarg termini per determinar si les diferències observades es mantenen.

Durant la intervenció, també es va seguir un procés d’avaluació continuada, amb què es va constatar que, com menys ajudes i pistes necessita un infant per respondre correctament preguntes sobre els contes, més gran és el seu potencial d’aprenentatge.

De cara al futur, l’equip de recerca apunta un nou repte. Si bé els infants amb trastorns milloren les seves habilitats per estructurar un relat amb el nou mètode, no s’han detectat millores significatives en les seves capacitats per aprofundir en els estats mentals o emocions dels personatges, que els relats no solen transmetre explícitament. Reforçar aquestes habilitats podria requerir un entrenament específic o més sostingut en el temps.

Aquest projecte s'emmarca en les missions de recerca de la UOC Salut i benestar planetari i L'educació del futur, i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 3, salut i benestar; i número 4, educació de qualitat.

Article de referència

Florit-Pons, J., Prieto, P. & Igualada, A. An Individualized Multimodal Narrative Intervention for Young Children with Neurodevelopmental Disorders. Early Childhood Educ J 54, 5005–5020 (2026). https://doi.org/10.1007/s10643-026-02190-z

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca