Àngels Fitó, rectora de la UOC: "Situarem l'estudiantat al centre de tota l'activitat de la Universitat"

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat el seu Pla estratègic 2026-2030, el full de ruta que marcarà l’evolució de la institució durant els pròxims cinc anys i que situa l’estudiantat al centre de totes les decisions, alhora que reforça el paper de la universitat com a agent de transformació social.

El pla defineix les prioritats per afrontar els reptes del context actual i projectar una UOC més humana, àgil i amb més impacte.

En síntesi, les cinc prioritats que guiaran el full de ruta de la UOC fins al 2030 són les següents:

• Personalitzar l'aprenentatge, canviar vides: un model educatiu més humà i flexible.
• Fer recerca amb impacte real: generació de coneixement útil per a la transformació social.
• Ser una organització àgil basada en el talent: una UOC més saludable, eficient i tecnològica.
• Créixer de manera sostenible: per garantir la funció social i el lideratge competitiu.
• Posicionar una UOC que transforma: incidència política i social a escala local i global.

La Universitat, amb el seu model d’educació 100% online, aspira a ser més incisiva en el propòsit de millorar la vida de les persones i el seu entorn, i vol continuar essent un far i un referent en l'educació del futur.

Àngels Fitó: "El Pla estratègic és la brúixola del canvi"

El pla es va donar a conèixer el 29 de gener davant de prop de 1.400 persones de l’equip de la Universitat, amb una jornada a la Farga de l'Hospitalet amb el lema «La UOC que volem. La UOC que transforma».

La rectora, Àngels Fitó, va destacar que aquest nou Pla estratègic és fruit d'un procés d'escolta profunda que ha revelat una "comunitat resilient i apassionada". Fitó va subratllar que "el nou pla no és només un document o una guia interna, sinó una declaració d'intencions per situar l'estudiantat al centre de tota l'activitat de la Universitat". "El Pla estratègic és el resultat d'una història col·lectiva i d'un futur que volem escriure junts", va afegir.

Finalment, la rectora va fer una crida a la implicació de tot l'equip i va instar a tothom a convertir el pla en un projecte viu: "Fem-nos nostre aquest full de ruta: que sigui l'excusa per desplegar la millor versió de la UOC i de nosaltres mateixos".

Personalització de l'aprenentatge com a clau per transformar vides i entorns

La vicerectora de Docència i Aprenentatge, Teresa Guasch, va fer una reflexió sobre el model docent: "a la UOC, el que ens defineix no és només el fet de posar l'estudiant al centre, sinó la manera com decidim acompanyar-lo".

El compromís de la institució es materialitza a través de la personalització de l'aprenentatge. "No es tracta només d'adaptar continguts: és reconèixer trajectòries vitals diverses, ritmes diferents, objectius canviants. Aprendre no és un acte puntual, sinó un procés que travessa la vida", va subratllar.

Per al període 2026-2027, la vicerectora va detallar el full de ruta a través de quatre grans plans d'acció: facilitar que l'estudiant governi la seva experiència d'aprenentatge, redissenyar programes per fer-los més flexibles i connectats a l'entorn, transformar el model de tutoria per acompanyar de manera integral l'estudiantat, i potenciar una innovació docent basada en evidències.

Entrellaçar la recerca i la transferència amb l'impacte social

El vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria, Xavier Vilajosana, va referir-se a la identitat de la institució: "O som universitat de recerca o no serem". En un context global que qüestiona la ciència i el rol de les universitats, Vilajosana va apel·lar a superar l'esforç individual per adoptar una visió estratègica que generi valor tangible i situï la UOC com un actor imprescindible del sistema.

Vilajosana va destacar que la prioritat ara és consolidar estructures, com els nous centres de recerca, perquè siguin eines útils que projectin una activitat més plural i interdisciplinària. El nou Pla estratègic posa el focus en l'atracció de talent i el creixement de l'autofinançament, amb instruments d'elit com el COFUND. A més, va definir aquest any com "el de la transferència", amb un pla per identificar actius transferibles a les empreses i al conjunt de la societat.

Per tancar la seva intervenció, Vilajosana va fer una crida a l'"entrellaçament" entre persones, centres i missions perquè la recerca ressoni amb força.

Actor amb capacitat d'incidència pública i transformació social

Per al vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura, Manel Jiménez-Morales, la Universitat ha d'ocupar el seu espai, posicionar-se i incidir en el debat públic. "Ser una universitat oberta implica trencar els murs de l'aula per connectar el coneixement que generem amb les necessitats reals de la societat, les empreses i les institucions", va destacar.

Per concretar aquesta visió, el vicerector va detallar un full de ruta amb quatre direccions. En primer lloc, enfortir la xarxa d'aliances per generar un impacte social tangible, mitjançant eines com els nodes alumni o les futures clíniques universitàries. En segon lloc, apostar per una UOC més humana i participativa en què tothom se senti part d'una comunitat viva que fomenta la participació activa, l'escolta i la convivència. En tercer lloc, enfortir la projecció externa de la Universitat amb un nou portal institucional el 2026 i un relat més clar que expliqui la singularitat de la UOC.

Finalment, Jiménez-Morales va subratllar la voluntat d'incidir amb més força en l'agenda legislativa i les polítiques públiques aportant l'expertesa acadèmica.

Empoderament i talent intern

La vicerectora de Governança i Política Acadèmica, Maria Jesús Martínez Argüelles, va defensar que la transformació de la UOC no només ha de mirar cap a fora, sinó que comença per la mateixa organització: la manera com treballem, ens coordinem i prenem decisions. Amb la mirada posada en l'horitzó 2030, ha plantejat el repte de convertir la Universitat en un entorn de treball més àgil i saludable en què tothom se senti orgullós de formar-ne part.

Aquest canvi es fonamenta en tres eixos clau. El primer és el talent, que la vicerectora proposa potenciar mitjançant un nou mapa de capacitats, la formació contínua i una cultura de l'empoderament. El segon eix se centra en la coordinació, amb l'objectiu de simplificar processos i eliminar duplicitats que consumeixen energia innecessària. Finalment, el tercer eix aposta per una presa de decisions més fluida, basada en dades i indicadors compartits.

Martínez Argüelles va tancar la seva intervenció amb una visió encoratjadora de futur: "Volem ser una organització en què el talent creix, es reconeix i té espai per actuar; una universitat que ens posicioni com un lloc on tothom vulgui venir a treballar".

Situar l'estudiantat i el suport a la docència i a la recerca al centre de la transformació organitzativa

El gerent, Jordi Marin, va fer una  crida a l'acció per transformar la gestió de la Universitat. "Som aquí per donar resposta al com i afrontar la necessitat urgent de ser més àgils, ràpids, eficients i sostenibles", va explicar.

Per concretar aquesta visió, Marin va anunciar que la Universitat posa en marxa una primera fase de reorganització interna orientada a avançar de manera decidida cap als objectius de futur fixats col·lectivament. I en va explicar els eixos clau: "Aquesta reorganització respon a una decisió estratègica, i al mateix temps necessària, que situa l'experiència de l'estudiant al centre de l'organització i que reforça els ecosistemes de suport a la docència i a la recerca".

Infografia del Pla estratègic 2026 - 2030