Tecnologia de millorament humà en l'àmbit laboral: més seguretat amb menys privacitat?

Un exoesquelet que ajuda a reduir les lesions d'esquena dels treballadors d'un magatzem. Un fàrmac capaç de reduir la fatiga i potenciar la capacitat d'un transportista. O una tecnologia portable (wearable) amb geolocalització que permet saber en tot moment on són els repartidors d'una empresa logística. Cap dels tres exemples ens sona estrany actualment, tot i que fa poc les tecnologies de millorament humà o human enhancement ens semblaven llunyanes.

L'ús d'aquest ampli ventall de tecnologies, amb capacitat per potenciar les capacitats físiques, cognitives, anímiques i morals a la feina, és cada vegada més habitual i pot comportar avenços importants des del punt de vista de la seguretat i la salut laboral o de la productivitat. No obstant això, també planteja riscos des dels punts de vista ètic, normatiu, de seguretat, d'igualtat o de privacitat. Antonio Fernández García, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup TAXBUSINESS, analitza aquesta realitat complexa en un article publicat en obert a la revista Justicia & Trabajo.

El millorament humà i la seguretat i la salut a la feina

L'evolució tecnològica transforma l'entorn laboral. De les eines digitals a la intel·ligència artificial, la realitat laboral ha canviat profundament els últims anys. L'entrada gradual en escena d'eines capaces d'ampliar o millorar les capacitats humanes afegeix encara més complexitat a aquest escenari i promet incrementar les capacitats físiques, cognitives o sensorials dels treballadors més enllà dels límits naturals del cos humà.

La incorporació d'exoesquelets, pròtesis avançades, fàrmacs o tecnologies portables planteja noves possibilitats per millorar la seguretat, la productivitat i la prevenció de riscos laborals, però també reptes jurídics, ètics i socials. De fet, l'ús d'aquests elements obliga a replantejar conceptes tradicionals relacionats amb la salut laboral, la capacitat de treball i la protecció del treballador o treballadora enfront de possibles abusos o desigualtats.

Fàrmacs potenciadors del rendiment: més enllà dels estimulants

"Actualment, no hi ha cap fàrmac que s'utilitzi únicament per augmentar el rendiment laboral. El que es fa és emprar fàrmacs destinats a certes patologies, els efectes dels quals poden mantenir el rendiment en determinats llocs de treball", explica Antonio Fernández, adscrit al centre de recerca UOC-DIGIT. "No és escabellat pensar que fins i tot es fan servir substàncies il·legals per mantenir el rendiment a la feina. Hi ha sectors, com el dels transportistes o els metges de guàrdia, en què s'ha demostrat que és així", afegeix.

L'article adverteix de l'ús creixent de fàrmacs sense finalitats terapèutiques destinats a millorar el rendiment laboral, una pràctica que engloba des d'estimulants cognitius i ansiolítics fins a anabolitzants i substàncies il·legals. L'ús d'aquests productes s'obre pas, sobretot, en professions especialment exigents, en què la pressió per augmentar la productivitat, prolongar les jornades laborals o mantenir alts nivells d'atenció n'afavoreix el consum.

No obstant això, sovint els riscos superen els beneficis: la dependència, la tolerància i els efectes adversos (com ara problemes cardíacs, trastorns psicològics o alteracions hormonals) converteixen aquests fàrmacs en una amenaça per a la salut laboral. L'article alerta, a més, del risc que les empreses els acabin utilitzant com a substitut de mesures preventives més eficaces, com ara una organització de la feina o una planificació dels descansos més adequades.

Els exoesquelets i les pròtesis avançades han arribat per quedar-se

Els exoesquelets s'han consolidat com una de les tecnologies amb més potencial per transformar la seguretat i la salut en l'àmbit laboral. Tot i que, fins fa poc, eren poc utilitzats a la Unió Europea, aquests dispositius, capaços d'augmentar la capacitat física i reduir la fatiga, s'empren avui en sectors com l'automoció, la logística, l'aeronàutica o els serveis d'emergències, especialment en tasques que exigeixen manipular càrregues feixugues, fer moviments repetitius o adoptar postures forçades.

"El més probable és que a les empreses es facin servir més els exoesquelets passius, no motoritzats, perquè són més fàcils d'implantar", subratlla l'investigador de la UOC. "Parlem, a més, d'equips nous que se circumscriuen als sectors amb més riscos musculoesquelètics; no és una cosa que veurem en tots els llocs de treball", afegeix.

L'anàlisi mira fins i tot més enllà i apunta a una evolució tecnològica encara més trencadora: les pròtesis avançades connectades al sistema nerviós i assistides per intel·ligència artificial (IA), capaces no només de compensar discapacitats o resoldre reptes físics, sinó també d'ampliar les capacitats humanes convencionals i de redefinir el mateix concepte de treballador.

Tecnologies portables per a la prevenció de riscos

La tecnologia portable o wearable (les polseres intel·ligents, els cascos amb sensors o la roba connectada) revoluciona des de fa alguns anys la prevenció de riscos laborals, ja que permet monitorar en temps real les dades biomètriques del treballador i les variables de l'entorn. Són sistemes que poden detectar senyals primerencs de fatiga o somnolència, distraccions o exposició a substàncies perilloses, fet que facilita respostes més ràpides i precises.

No obstant això, l'article ressalta que l'evolució d'aquestes tecnologies sembla avançar cap a dispositius cada vegada més invasius, com ara implants o interfícies cervell-ordinador capaços d'interpretar senyals neuronals. Tot i que poden millorar la seguretat i facilitar la integració laboral de persones amb discapacitat, la implantació d'aquestes eines planteja importants interrogants legals i ètics en relació amb la vigilància constant de la salut dels treballadors i amb la necessitat d'adaptar les normatives laborals, dissenyades abans de la irrupció d'aquestes tecnologies.

Una nova bretxa laboral? Treballador millorat vs. treballador no millorat

Un dels principals riscos identificats per l'estudi és la possible aparició d'un nou front de desigualtat laboral entre treballadors tecnològicament millorats i treballadors que no ho estan. L'accés desigual a tecnologies de millorament humà podria traslladar a l'àmbit laboral les diferències econòmiques, socials i fins i tot de gènere, i afavorir qui es pugui permetre aquestes eines o estigui disposat a fer-les servir per augmentar el seu rendiment. També es podria traduir en noves formes de discriminació en la contractació, la promoció interna o la permanència al lloc de treball.

"Amb les pròtesis, veiem un exemple clar d'això. Abans servien per substituir, en la mesura possible, una extremitat o una part del cos perduda. Amb els avenços tecnològics s'han desenvolupat pròtesis assistides per IA que eviten la fatiga, s'adapten als moviments i fins i tot proporcionen sensació de tacte. Però és que ja hi ha pròtesis experimentals que permeten fer funcions diferents de les de l'extremitat perduda", explica Antonio Fernández. "Les prediccions més extremistes apunten que en un futur hi haurà persones que es voldran canviar les extremitats sanes per pròtesis que els millorin les capacitats", afegeix.

Els avenços en cibernètica, farmacologia i intel·ligència artificial acceleren la incorporació de tecnologies de millorament humà en l'entorn laboral, fet que promet transformar la prevenció de riscos laborals i augmentar tant la seguretat dels treballadors com la productivitat empresarial. Amb tot, els reptes que planteja aquesta revolució són importants, com ara el risc de discriminació, l'erosió del dret a la intimitat pel monitoratge constant de la salut o la necessitat de modificar la normativa laboral per adaptar-la a aquestes tecnologies.

La recerca s'ha portat a terme en el marc del projecte Humanitat millorada i dret, finançat per la UOC. "Els membres del projecte hem proposat canvis en la normativa sobre intel·ligència artificial, productes sanitaris, protecció de dades de caràcter personal, prohibició de la discriminació i, naturalment, seguretat i salut en l'àmbit laboral", conclou l'investigador de la UOC.

Aquesta recerca s'emmarca en la missió de recerca de la UOC "Salut digital i benestar planetari", i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 3, salut i benestar, i 8, igualtat de gènere.

Article relacionat

Fernández García, A. (2026). Tecnologías de mejora humana y seguridad y salud en el trabajo. Justicia & Trabajo, (6), 39. https://doi.org/10.69592/2952-1955-EXTRA-MAYO-2026-ART-2.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca