La UOC lidera el primer sistema per vigilar a distància la salut dels pacients d'edat avançada del Pirineu

A les comarques del Pirineu, el trajecte fins a un hospital pot implicar més temps que la mateixa atenció mèdica. El sobreenvelliment de la població i les llargues distàncies obliguen sovint a traslladar i ingressar persones grans només per mantenir-les en observació o fer-los una única prova. El projecte RemoteCare, liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), vol canviar aquesta equació. Es tracta d'un sistema de monitoratge remot que permetrà seguir la salut del pacient en temps real des del seu entorn, sense desplaçar-lo. Serà el primer model d'aquesta mena que es prova al servei d'urgències i entre dos sistemes sanitaris diferents: el de l'Institut Català de la Salut (ICS) i el del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS).

Un repte compartit a banda i banda de la muntanya

Les zones rurals i de muntanya de la frontera pirinenca comparteixen els mateixos problemes estructurals, com ara la poca densitat de població, l'envelliment, l'escassetat de personal mèdic, la limitació d'equipaments i unes condicions climàtiques que dificulten l'accés a l'atenció. El resultat és conegut: pacients que ocupen llits hospitalaris només perquè necessiten vigilància, fet que redueix la disponibilitat per als casos greus.

"Tenim una taxa de sobreenvelliment molt important i unes distàncies molt llargues per arribar a un centre hospitalari. Això provoca que a vegades hàgim de traslladar pacients d'edat avançada per fer una única prova o una valoració que suposa més temps de trasllat que d'activitat assistencial. Per això pensem que projectes com el monitoratge a distància ens permeten fer una observació més vigilada sense haver de desplaçar el malalt", explica Oriol Yuguero, director clínic territorial d'Urgències de Lleida (ICS), responsable clínic del projecte, gerent territorial de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i de Gestió de Serveis Sanitaris de l’ICS, així com investigador del grup Ètica, Equitat i Eines Digitals per a la Millora de la Salut (e-RLab), adscrit a l'eHealth Centre: Centre de Recerca en Salut Humana i Planetària.

Com funciona: sensors, núvol i alertes en temps real

"Intentem que el personal sanitari pugui tenir monitorats pacients del seu servei sense necessitat de tenir-los a l'hospital. Per fer-ho, utilitzem uns dispositius que controlen múltiples indicadors i generen un quadre clínic en temps real. Aquesta informació es processa en un servidor que permet als facultatius accedir a les dades en qualsevol moment, i fins i tot rebre alertes quan es produeix una desviació", detalla Eduard Álvarez, investigador principal del projecte i un dels coordinadors del grup Urbanització, Comerç i Logística Sostenible (URBANLOG), del Centre de Recerca en Transformació Digital i Governança (UOC-DIGIT) de la UOC.

El seu caràcter pioner té dos vessants. "És el primer sistema de monitoratge remot per a pacients d'urgències, està testat en altres especialitats, però mai s'havia provat en aquest servei, i és la primera vegada que es vol testar entre regions, és a dir, amb sistemes operatius i protocols d'actuació diferents", assenyala Álvarez, també professor dels Estudis d'Economia i Empresa.

L'equip de la UOC, responsable del desenvolupament tecnològic, ha identificat els reptes que té al davant. "Caldrà passar les dades dels dispositius a un servidor al núvol, assegurar la privacitat i el tractament ètic d'aquesta informació, integrar el quadre de comandament en els sistemes informàtics habituals de l'hospital perquè sigui escalable i, finalment, ser capaços d'integrar el funcionament dels centres situats a l'altre costat de la frontera", resumeix Álvarez.

Menys trasllats i més confort per als pacients d'edat avançada

El benefici per a la persona atesa és, sobretot, de qualitat de vida. "Principalment, la comoditat: evitar la desorientació i un trasllat que pot comportar un trastorn important, especialment si el pacient té deterioració cognitiva o és molt fràgil. A més, moltes vegades el pacient acaba ingressat per rebre un tractament que, amb la vigilància adequada, es podria fer al domicili", apunta Yuguero.

"Avui, en una vall de muntanya, tenir un pacient en observació pot significar una ambulància ocupada durant hores, un llit d'hospital bloquejat i un desplaçament que, per distància i climatologia, és llarg i costós. Si aquesta observació la fem a distància, alliberem recursos escassos i els reservem per a qui de debò els necessita. I la clau és justament aquesta: la tecnologia és només una part. El més difícil i decisiu és l'operatiu: redissenyar circuits, protocols i logística perquè el seguiment remot encaixi en el dia a dia de centres molt dispersos. Sense aquesta enginyeria de processos, el millor dispositiu no serveix de res", assenyala Cristian Castillo, també coordinador d'URBANLOG i professor dels mateixos estudis que Álvarez.

Una prova pilot que començarà en centres residencials

La validació arrencarà de manera controlada. "Començarem per alguns centres residencials, amb dotació clínica, per evitar els trasllats. Si el sistema funciona, l'escalarem a àmbits més rurals i dispersos per veure'n la utilitat i la fiabilitat", avança Yuguero. La solució i els protocols resultants es compartiran, a més, en un taller de validació amb altres hospitals d'Espanya, França i Andorra, per contrastar l'aplicabilitat del sistema en diferents contextos i preparar-ne la rèplica en altres territoris de muntanya.

El consorci reuneix els tres àmbits necessaris: el clínic, amb l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (ICS, Lleida) com a hospital de referència; el transfronterer, amb l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell (SAAS, Andorra), que aporta la interoperabilitat entre marcs sanitaris i jurídics diferents, i el tecnològic i de coordinació, a càrrec de la UOC, que lidera el consorci com a cap de fila.

El projecte RemoteCare (codi POCTEFA EFA330/07) està cofinançat al 65 % per la Unió Europea a través del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027), l'objectiu del qual és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera entre Espanya, França i Andorra. El cost total del projecte ascendeix a 199.528,56 euros, dels quals 119.634,75 corresponen a l'aportació del FEDER. RemoteCare s'emmarca en la convocatòria de petits projectes POCTEFA i té una durada de 24 mesos, del 5 de gener del 2026 al 4 de gener del 2028.

Aquest projecte està alineat amb la missió de recerca de la UOC "Salut i benestar planetari" i amb l'objectiu de desenvolupament sostenible de l'ONU 3, salut i benestar.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca