És la fi de l'herbicida glifosat a Europa? La CE debat la renovació de la seva autorització

El glifosat és un herbicida, i és un dels pesticides més populars a escala mundial. El seu ús generalista i no selectiu li permet ser molt efectiu tant en el sector agrícola com en jardineria. No obstant això, des de la seva comercialització l'any 1974, la utilització del glifosat ha estat molt controvertida i polèmica pels seus possibles efectes nocius en la salut humana i les conseqüències mediambientals, que poden perjudicar la biodiversitat. I avui dia ho continua sent. El 1994 Monsanto en va perdre la patent, i això en va disparar la producció en països com la Xina i l'Índia, així com el seu ús.

"El debat i la pràctica científica sobre els impactes del glifosat han mostrat clares febleses i errors. Hi ha hagut pràctiques molt pernicioses, com ara estudis publicats amb finançament de les empreses agroquímiques i molta ambigüitat en general", apunta Lucía Argüelles, investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA) a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3).

Tal és l'encreuament d'arguments que resulta molt complex assenyalar fins a quin punt pot ser perjudicial. "Les institucions que ho regulen semblen embruixades per aquest embolic, l'assumeixen com a vàlid, encara que és bastant lògic pensar que tirar tones d'un químic sobre els camps on conreem el nostre menjar per matar plantes té un impacte", exposa Argüelles, experta en sistemes agroalimentaris.

Votació sobre l'autorització del glifosat

Actualment, la Comissió Europea ha de decidir abans que finalitzi aquest 2023 si prolonga l'autorització per fer servir el glifosat als països que la constitueixen durant cinc o deu anys més. Aquest organisme s'ha mostrat partidari de la seva renovació, encara que la decisió final s'ha de sotmetre a la votació dels països de la Unió Europea (UE). El 13 d'octubre de 2023, els estats membres ja van votar, però el comitè no es va pronunciar, tenint en compte que no hi havia majoria qualificada ni a favor ni en contra. Per tant, la votació s'ha de tornar a fer abans del 15 de desembre d'aquest mateix any.

Aquesta votació es produeix en un context en què la Comissió Europea pretén reduir l'ús de pesticides un 50 % el 2030, i en què Alemanya ja ha anunciat la retirada del glifosat a finals d'aquest any.

Els estats, les entitats i altres agents socials a favor de la renovació argumenten l'alt cost que suposaria per als agricultors mantenir el nivell de producció de les seves explotacions sense fer servir glifosat. Per a Lucía Argüelles, basar-se únicament en l'argument econòmic serveix per mantenir l'statu quo. El canvi també s'ha de veure com una oportunitat. Hi ha multitud d'exemples de projectes orgànics d'horta, cereal i vinya que funcionen perfectament. La qüestió és escalar aquest model. "És el moment de fer una bona política agrària europea que inclogui un canvi tecnològic que permeti una reducció massiva de l'ús de pesticides. També cal prohibir la importació d'aliments tractats amb certes substàncies, així com la producció de pesticides i l'exportació posterior a tercers països. No es tracta que la producció contaminant es traslladi a altres llocs", defensa aquesta experta.

La diferència de vot entre països de la UE no es basa exclusivament en la creença en els estudis científics ni estimacions. "Els dubtes principals dels estats membres són si cada país serà capaç de fer una transició a una agricultura diferent, sense grans pèrdues econòmiques i sense un empipament massiu per part dels agricultors", apunta Argüelles, que detalla que actualment "hi ha països que estan més preparats que d'altres" per afrontar aquest desafiament. "Es diu que el canvi depèn de la riquesa dels països, però crec que es tracta de la capacitat política i tècnica de crear un pla per a aquest canvi", afegeix.

Recerca multidisciplinària

Recentment, aquesta experta ha participat en una recerca multidisciplinària amb l'objectiu de renovar l'agenda de recerca de ciències socials en pesticides. Aquest article científic, publicat en la prestigiosa revista Agriculture and Human Values, proposa noves direccions de recerca basant-se en els canvis reguladors, tecnocientífics, socials i ecològics de les últimes dècades. Per exemple, a causa de l'ús generalitzat de pesticides, s'està produint una creixent resistència de les males herbes als herbicides més utilitzats, incloent-hi el glifosat. "Això fa que cada vegada s'hagi de fer servir més glifosat, o que es tornin a utilitzar herbicides que es consideren més tòxics, com el paraquat o la dicamba", adverteix l'experta.

Un altre tema que s'apunta com a rellevant són els efectes dels canvis reguladors, que també són aplicables al cas del glifosat. "Què es desencadena quan es prohibeix un pesticida? Hi pot haver un efecte rebot i que augmenti l'ús d'altres pesticides, i hi pot haver una adaptació lenta, en què els agricultors van adoptant altres mètodes o pràctiques. Hi pot haver conseqüències econòmiques, polítiques i ecològiques", comenta Argüelles. En el moment actual, amb molts pesticides prohibint-se recentment i altres discutint-se, l'article recalca que és important entendre aquests canvis per dissenyar programes de transició.

L'article també advoca per la interdisciplinarietat en els estudis sobre els impactes dels pesticides. "Les col·laboracions entre les ciències socials i biofísiques poden il·luminar les transformacions recents en el camp i els seus efectes socioecològics desiguals. Una recerca crítica revitalitzada que abasti la naturalesa multifacètica dels pesticides pot identificar les limitacions socials i ecològiques que impulsen l'ús de pesticides i fomentar alternatives a l'agricultura industrialitzada sustentada per productes químics", conclouen els autors d'aquest treball sobre la direcció en què ha d'anar aquest camp de la ciència aplicada.

Reducció de pesticides en el sector

Segons el parer d'Argüelles, un programa de reducció de pesticides ha d'anar acompanyat d'un reforç en tecnologies mecàniques, com ja passa al nord d'Europa. A més, aquest canvi augmentarà la necessitat de mà d'obra i una millora de les condicions laborals del sector. "El context actual és una gran oportunitat de resoldre molts problemes alhora, com ara la precarietat del treball agrícola, la manca de relleu, els alts impactes ambientals o la baixa renda agrària. Seria un error tractar la regulació dels pesticides com un element aïllat dins del sistema i la política agrícola", detalla l'experta.

"No ens podem continuar intoxicant, especialment aquelles persones que fan servir aquest pesticida de manera directa, com els treballadors del camp i agricultors, ni contaminant el medi ambient i matant els insectes pol·linitzadors, dels quals depenem per produir aliment. El futur implica una reducció dràstica de l'ús de pesticides, i el glifosat és el més utilitzat del món. Per a mi és evident el que toca", conclou Argüelles.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 12, producció i consum responsables.

Referència

Mansfield, B., Werner, M., Berndt, C. et al. A new critical social science research agenda on pesticides. Agric Hum Values (2023). https://doi.org/10.1007/s10460-023-10492-w

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.