L'acompanyament als centres escolars, peça clau per a l'èxit de la transició cap a menús escolars més saludables i sostenibles

Transformar els menjadors escolars cap a menús més saludables i sostenibles és possible i dona resultats que es poden mesurar: els menús milloren en qualitat nutricional i redueixen la petjada de carboni. Aquestes són les principals conclusions del projecte de recerca EvalMEMSS, liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l'Ajuntament de Barcelona, amb finançament del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

L'estudi ha avaluat l'impacte del programa pioner Menjadors Escolars Més Sans i Sostenibles (MEMSS) en una quinzena de centres educatius de Barcelona considerant quatre dimensions: qualitat nutricional, impacte ambiental, cost econòmic i acceptabilitat per part de la comunitat escolar. També s’han analitzat les percepcions amb relació al programa entre actors polítics, agents institucionals i persones expertes en restauració col·lectiva. L'equip investigador acaba de fer el retorn dels resultats amb els actors que han estat implicats en l’estudi, i ha publicat en accés obert un Policy Brief i un Toolkit pràctic amb eines i recomanacions per replicar el model en altres territoris.

Menys emissions i més compliment nutricional

Els primers resultats d'EvalMEMSS indiquen que la petjada de carboni dels menús analitzats s'ha reduït una mitjana del 27%, passant de 0,86 a 0,63 kg de CO₂ equivalent per alumne i dia. A més, els anomenats “costos ocults”, és a dir, el cost dels danys ambientals i de salut associats a la producció d'aliments, han disminuït un 24%.

En l'àmbit nutricional, els menús escolars han assolit un 82% de compliment mitjà dels criteris del programa MEMSS i un 79% de compliment dels requisits del Reial decret (RD) 315/2025, la norma estatal que fixa criteris nutricionals i de sostenibilitat obligatoris per als centres educatius. Entre els canvis més destacats hi ha l'augment del llegum setmanal com a primer plat (del 33% al 80%, segons els criteris del RD 315/2025), la presència diària de pa integral (88%) i l'increment d'amanida com a guarnició (75%). Així mateix, l’acceptabilitat dels menús escolars per part de l’alumnat és superior al 65%. 

El repte del segon plat i l'acompanyament tècnic
Malgrat els progressos en els primers plats i guarnicions, la investigació assenyala que la substitució de la proteïna animal per vegetal als segons plats és el principal repte pendent. Cap centre va assolir la freqüència mensual recomanada de 6 racions de llegum als segons plats, mantenint-se al voltant del 25% de compliment.

Segons recullen l'estudi i les entitats participants, aquest canvi requereix temps (entre 2 i 3 anys), a més de la necessitat d'acompanyament tècnic al centre educatiu, educació del paladar de l'alumnat i una comunicació fluida i transparent amb les famílies per resoldre dubtes sobre l'equilibri nutricional.

El preu del menú no en determina la qualitat nutricional
En l’àmbit econòmic, l'estudi qüestiona la idea que un menú saludable hagi de ser forçosament més car. No s’ha observat relació entre el preu del menú i la seva qualitat nutricional. La part destinada a la compra de la matèria primera varia, en la majoria de centres, entre un 18 % i un 36 % del preu total.

Per avançar en aquest sentit, el projecte subratlla la importància de la contractació pública i recomana que els plecs de condicions prioritzin criteris de qualitat i sostenibilitat, i producció local, per sobre del preu més baix.

Recorregut i eines en accés obert per a institucions i escoles

Amb l'objectiu de facilitar la transformació del sistema alimentari escolar a altres municipis i territoris, els resultats del projecte EvalMEMSS s'han recollit en dos documents d'accés obert per a professionals, administracions i centres educatius:

• Policy Brief: Document de síntesi amb recomanacions de bones pràctiques especialment adreçat a responsables de polítiques públiques d’alimentació escolar, a escala local i estatal.

• Toolkit: Un kit d'eines pràctiques estructurat en 5 passos (avaluar, escoltar, dissenyar, mesurar i compartir) amb fitxes d'avaluació nutricional, qüestionaris d'acceptabilitat, eines de mesura ambiental i clàusules per als plecs de contractació.

Sobre el projecte EvalMEMSS
El projecte «Avaluació del programa Menjadors Escolars Més Sans i Sostenibles (EvalMEMSS)» és una iniciativa de recerca aplicada realitzada pel grup NUTRALiSS de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l'Ajuntament de Barcelona, finançada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 (expedient CE24-PF35 / 2025D371).

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca de la UOC Salut i benestar planetari i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 2, fam zero; número 3, salut i benestar; i número 11, ciutats i comunitats sostenibles.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca