La UOC i Vueling analitzen el potencial del SAF com a oportunitat clau per reduir la dependència energètica a Catalunya

L’aviació és una peça central de la connectivitat, el comerç i el turisme, però també es troba davant d’un gran repte: la descarbonització. En aquest context, els combustibles d’aviació sostenibles (SAF, per les seves sigles en anglès, Sustainable Aviation Fuels) són una de les vies disponibles per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al cicle de vida del combustible, però el seu desenvolupament planteja també un debat industrial, regulador i energètic.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat a Barcelona un estudi sobre el futur del SAF a Catalunya. L’ha elaborat un equip de recerca de la Universitat en el marc de l’Observatori Vueling-UOC sobre Transport Aeri, una col·laboració entre totes dues institucions, amb criteris acadèmics independents.

La jornada, titulada “El futur del SAF a Catalunya: descarbonització i seguretat energètica”, ha reunit responsables de polítiques públiques, personal acadèmic i professionals del sector aeri, financer i tecnològic, per divulgar què són aquests combustibles, quins reptes plantegen i per què són rellevants per al territori.

L’estudi l’han elaborat el catedràtic Pere Suau-Sanchez, responsable del Sustainability, Management and Transport Research Group (SUMAT) —adscrit al centre UOC-DIGIT—, professor dels Estudis d’Economia i Empresa i coordinador de la jornada, i les investigadores del mateix grup Berta Roset Pérez i Athina Sismanidou.

Els combustibles sostenibles d’aviació (SAF) es poden produir, per exemple, a partir de determinats residus orgànics o, en el cas dels sintètics, d’hidrogen renovable i CO₂ capturat. Es poden utilitzar en les aeronaus i les infraestructures de subministrament actuals, barrejats amb querosè convencional en les proporcions autoritzades. Segons la matèria primera i el procés de producció, determinats SAF poden assolir reduccions de fins al 80 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de vida del combustible, en comparació amb el querosè fòssil. El seu ús continua generant emissions de CO₂ durant el vol.

Per a Suau, però, el debat climàtic és només una part de la qüestió. “El SAF sol aparèixer només com una eina per reduir les emissions de l’aviació, i ho és. Però hi ha una segona dimensió que sovint no és considerada”, assenyala. Catalunya, com la resta de l’Estat i bona part d’Europa, depèn gairebé completament del cru importat per obtenir el querosè que utilitza l’aviació, una dependència que la fa vulnerable a tensions geopolítiques i a la volatilitat dels mercats. “Produir una part del combustible d’aviació a partir de residus, biomassa o, a més llarg termini, hidrogen i CO₂, pot ajudar a diversificar les fonts d’energia i a generar activitat industrial al territori. No eliminarà la dependència exterior, però sí que la pot reduir i pot aportar resiliència”, explica.

La pressió reguladora ja és real. El reglament europeu ReFuelEU Aviation obliga els proveïdors de combustible d’aviació a incorporar una proporció creixent de SAF en el combustible subministrat als aeroports de la Unió Europea. “Per tant, la qüestió és d’on vindrà i qui el produirà”, apunta l’investigador. Les respostes continuen obertes, perquè el mercat encara és incipient i les projeccions disponibles tenen un grau d’incertesa elevat.

L’estudi parteix precisament d’aquesta prudència. Analitza la demanda potencial de SAF, les capacitats industrials de Catalunya i els recursos disponibles a través d’una revisió de literatura acadèmica, informes sectorials, normativa europea, anàlisi de dades públiques i entrevistes a informants clau, a més d’una avaluació comparativa de les vies de producció i la revisió de casos internacionals. L’objectiu és dibuixar escenaris exploratoris per entendre quines condicions podrien facilitar o bloquejar la producció de SAF a Catalunya.

“Els mandats europeus d’ús de SAF han d’anar acompanyats d'incentius a la producció i al consum. Per això, és imprescindible un impuls al SAF, que permeti complir els objectius de descarbonització contribuint a diversificar les fonts de subministrament energètic del sector”, afirma Franc Sanmartí, director de sostenibilitat de Vueling.

Els actius i els límits de Catalunya

El punt de partida català presenta una tensió clara. Catalunya concentra una part rellevant de l’activitat aeroportuària, turística, logística i industrial de l’Estat, i disposa d’actius com el clúster petroquímic de Tarragona, el Port de Tarragona i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, així com capacitat de recerca. Al mateix temps, la producció anunciada de SAF a Espanya s’ha concentrat fins ara en altres territoris. Aquesta asimetria obre una qüestió de fons: si Catalunya serà sobretot consumidora d’un combustible obligatori, o si podrà participar també en la seva cadena de valor.

La resposta no depèn només de tenir recursos. Una part de les matèries primeres potencials, com els residus agrícoles, forestals i municipals o els olis usats, ja té altres usos o és difícil de mobilitzar: el recurs disponible sobre el paper no sempre és accessible en condicions industrials. A més, les vies de producció tenen perfils molt diferents: algunes tecnologies són més madures, però depenen de matèries primeres limitades; d’altres, com les vinculades a l’hidrogen renovable i al CO₂ capturat, poden encaixar amb els actius de Tarragona, però exigeixen més inversió, energia renovable i desenvolupament tecnològic.

Coordinació per desbloquejar la inversió

Aquí apareix l’obstacle principal. Suau el descriu com un bloqueig sistèmic, perquè els diferents elements i actors depenen els uns dels altres. “Sense una demanda prou previsible no arriba la inversió. Sense inversió, la tecnologia no escala. I sense escala, els costos continuen sent elevats i la demanda no s’activa”, resumeix. A aquesta cadena s’afegeix la disponibilitat limitada de matèries primeres, per les quals també competeixen altres sectors.

“Si hagués de destacar un element, diria que la clau és la coordinació público-privada: administracions, indústria energètica, inversors, aerolínies, aeroports i centres de recerca. La col·laboració i la coordinació permeten reduir la incertesa i fer que es pugui avançar cap a propostes d’inversió amb possibilitats”, afirma. L’estudi també repassa com han abordat aquest repte altres països europeus, que han recorregut a ajuts a les fases inicials dels projectes, mecanismes de certesa d’ingressos o consorcis publicoprivats. De fet, l’estudi assenyala que Europa ha creat la demanda d’e-SAF per regulació, però cal consolidar les condicions econòmiques perquè la producció europea sigui competitiva.

Segons Sandra Hors, directora d’Assumptes Corporatius, Marca i Sostenibilitat de Vueling, “el paper de la connectivitat és clau com a motor d’activitat econòmica, ocupació i generació de valor. El nostre repte és garantir que aquesta connectivitat es mantingui en el futur, avançant alhora en la descarbonització del sector. Des de Vueling ja estem actuant amb mesures per millorar l’eficiència de la flota i de les operacions, així com amb la incorporació de SAF. Però per accelerar aquesta transició necessitem que els mandats vagin acompanyats d’incentius i, sobretot, de més capacitat de producció de SAF a preus competitius. És imprescindible que tots els agents de l’ecosistema de l’aviació treballem conjuntament per ampliar la producció de SAF a preus competitius i contribuir a reduir les emissions associades al cicle de vida del combustible”.

El SAF no resoldrà per si sol tots els impactes de l’aviació, però en un sector amb poques opcions de descarbonització és difícil d’ignorar. “El futur del SAF encara està obert i hi ha moltes trajectòries possibles. Precisament per això té sentit començar a treballar-hi ara, i la jornada vol contribuir a aquest debat”, conclou Suau.

Acte de presentació

L’informe ha estat presentat avui a una jornada que ha acollit la UOC en el marc de l’Observatori amb Vueling, introduïda per Xavier Vilajosana, vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria, amb Sandra Hors, directora d’assumptes corporatius, marca i sostenibilitat de Vueling Airlines i el mateix Pere Suau.

L’acte ha comptat amb una conferència introductòria de Nadine Moustafa, investigadora del Centre for Environmental Policy de l’Imperial College de Londres i membre de l’equip de redacció del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic vinculat a les Nacions Unides.

La presentació de l’informe ha anat a càrrec de Suau, juntament amb Berta Roset i Athina Sismanidou, investigadores del mateix grup, SUMAT.

La cita també ha inclòs una taula rodona sobre l’oportunitat de Catalunya d’esdevenir un hub de producció de fuel sostenible per a l’aviació, moderada per Jordi Candela, director d’Aeroports de Catalunya, amb la participació de Franc Sanmartí, director de sostenibilitat de Vueling Airlines; Miguel A. Calderón, senior business development and sales manager de Technip Energies; Beatriz Guirao, COE Product Quality d’Exolum; i Albert Ballbé, responsable de projectes de descarbonització d’ACCIÓ, l’agència per al creixement de les empreses de la Generalitat de Catalunya.

La cloenda ha anat a càrrec del catedràtic Joan Torrent, director del centre UOC-DIGIT, amb Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya.

Aquest estudi està relacionat amb la missió de recerca de la UOC “Transició digital i sostenibilitat“ i amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU 9, indústria, innovació i infraestructura.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca