El nombre d'estudiants de doctorat de la UOC creix prop d'un centenar de persones els darrers cinc anys
Actualment, més de 400 persones estan matriculades a l'Escola de Doctorat de la UOC
"La curiositat acadèmica i les ganes d'empènyer la frontera del coneixement" és el que tenen en comú els 407 estudiants que actualment té l'Escola de Doctorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Així ho veu el seu director, David Masip. Abans, la Universitat mai no havia tingut un nombre tan alt de persones matriculades dels programes de doctorat. Masip ho atribueix a l'expansió dels títols, que "han passat de tres a nou programes en cinc anys" i a "l'adaptació d'aquests títols als àmbits de recerca dels estudis".
D'aquests 400 estudiants, el gènere està força igualat —un 48 % són dones i un 52 %, homes—, però l'origen és ben divers, perquè hi ha persones de fins a 55 nacionalitats diferents. Un 79 % estudia el doctorat en format en línia i a temps parcial, i el 21 % restant ho fa de forma presencial i a temps complet.
Motius pels quals cursen un doctorat
"Fer un doctorat et permet accedir a la formació de nivell més alt que ofereix el sistema universitari, la de doctor, per esdevenir un investigador o investigadora independent preparat per resoldre els problemes complexos que afrontem com a societat", explica Masip. I les raons per les quals l'alumnat decideix cursar un doctorat són diverses. Per exemple, Zarina Kulaeva, de Rússia, explica que el context sociopolític i cultural que l'ha envoltat sempre s'ha traduït en el tema del seu doctorat: "la meva vida ha estat marcada pel país on vaig néixer i pels esdeveniments que hi han tingut lloc al llarg de molts anys". La Zarina cursa el doctorat de Dret, Política i Economia.
Adrià Torralba, estudiant del doctorat de Tecnologies de la Informació i de Xarxes, i Alex García, estudiant del doctorat de Salut i Psicologia, en canvi, expliquen que es van decantar per cursar un doctorat per introduir-se en el món de la recerca. L'Adrià assenyala que sempre ha tingut un "interès especial pel mètode científic i el rigor". A més a més, argumenta que "fent un doctorat, aportes una part significativa a la comunitat científica i, per tant, contribueixes una miqueta a millorar la societat i el món en què vivim". L'Alex, al seu torn, indica que va començar el doctorat "per donar continuïtat natural a la trajectòria professional i acadèmica, per introduir-me en el món de la recerca i, potser també, per aprofundir en el de la docència".
També es poden trobar casos com el de Jorge Bronet, estudiant del doctorat de Societat, Tecnologia i Cultura, que va sospesar molt les hores de dedicació que li comportaria: "és una decisió a la qual vaig donar moltes voltes, sobretot per l'esforç que representaria fer un doctorat treballant i amb nens petits, però en aquesta etapa de la meva vida el meu cap em demanava o, més aviat, m'exigia un estímul intel·lectual".
Com compaginen el doctorat amb la vida personal i professional?
Independentment de les raons que cadascú té per fer un programa de doctorat, el que és important és no descuidar la vida personal per mantenir una bona salut mental. La Zarina, l'Adrià, l'Alex i el Jorge coincideixen en el fet que és clau "dedicar temps a la família i als amics, a més de tenir passatemps personals més enllà de fer feina constantment", diuen.
La Zarina explica que "hi ha d'haver una disciplina en què la salut mental sigui la qüestió primordial". En el seu cas, "l'esport sempre ha estat la meva via d'escapament", i és que fa judo des de sis anys, però admet que la dedicació i el compromís amb el doctorat la van fer "practicar esport de manera molt més suau".
Al seu torn, l'Alex agraeix "l'opció de poder cursar el doctorat a temps parcial que ofereix la UOC", ja que, si no, li hauria estat "impossible tirar endavant un projecte com aquest, amb una feina estable i una família".
L'Adrià afegeix que "la feina intel·lectual és molt difícil de mesurar", i per això troba "complicat parar de treballar". Opina que s'han de trobar incentius i desgranar les tasques per tal de "trobar una manera de sentir-te bé tot i no veure un progrés immediat".
Amb tot, a vegades és difícil trobar un equilibri, ja que, tal com indica el Jorge, "entre setmana acostumo a posar-me amb la tesi quan els nens ja estan al llit, a partir de les deu. És dur, perquè a aquestes hores ja estic cansat". Igualment, la dedicació al doctorat mai és estable, tal com esmenta, perquè "per diferents raons, combines temps de quasi inactivitat amb moments d'intensitat alta. I aquests moments són els que són més difícils de gestionar".
El doctorat, l'embrió de la recerca
Els programes de doctorat estan estretament lligats al concepte de progrés, coincideixen a apuntar aquests quatre estudiants.
L'Alex valora que "fer-se preguntes, atendre problemes i formular hipòtesis o trobar solucions ens fa avançar, no només tecnològicament, sinó també com a éssers humans". També l'Adrià comenta que "la recerca ens permet avançar i millorar com a societat, cosa que ens permet créixer cap a un món millor, més just i sostenible". El Jorge afegeix que "avui no podem entendre el progrés i el benestar sense ciència".
En aquest sentit, el director de l'Escola de Doctorat insisteix en el fet que "la societat espanyola valora més la recerca del que ens pensem, tot i que el context de desinformació general no hi ajuda. Segurament hi ha països on la recerca està més ben finançada, països on la recerca és més aplicada i té un impacte social més elevat, però la societat valora l'activitat de recerca, i hi col·labora quan cal. En tenim molts exemples; La Marató de TV3 n'és un de molt reeixit".
Coneixes els programes de doctorat de la UOC?
L'Escola de Doctorat ofereix aquests nou programes de doctorat:
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció