L'escriptor i assagista libanès Camille Ammoun, nou resident del CCCB i la UOC

Camille Ammoun és escriptor i assagista libanès expert en ciutats i canvi climàtic, i és també el nou protagonista del programa de residències internacionals del CCCB en col·laboració amb la UOC. El pròxim dimarts, 27 d’octubre, a la seu del CCCB, serà presentat als mitjans de comunicació en una trobada en què també participaran Judit Carrera i Susana Arias, directora i cap de mediació del CCCB; Manel Jiménez Morales, vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC, i una representant de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Ammoun desplegarà la seva residència a la ciutat comtal fins al desembre.

Format en Economia i Ciències Polítiques a Beirut i París, Ammoun entén la ciutat com un observatori privilegiat de les transformacions i les crisis contemporànies. La seva obra literària indaga en la condició urbana del segle XXI i, a partir de l'experiència de Beirut, explora la relació entre ciutat i col·lapse.

El 2019 va publicar la novel·la Ougarit, que posa en diàleg les ciutats mil·lenàries del Mediterrani oriental i les urbs del golf Pèrsic i que va ser guardonada amb el Prix Écrire la Ville (2020) i el Prix France-Liban (2019). També és autor dels assaigs Octobre Liban (Éditions Inculte, 2020), sobre els traumes de la guerra del Líban, i “Silo”, dins del volum col·lectiu Ce qui nous arrive (Actes Sud, 2022), sobre l'explosió del port de Beirut. A Subsidence (Terre Urbaine, 2023), la seva obra més recent, qüestiona el paradigma de la resiliència, que pressuposa la capacitat de superar les crisis sense tenir en compte les fractures i les conseqüències que deixen al seu pas.

Ammoun és membre de la Maison Internationale des Écrivains à Beyrouth (Beyt el Kottab) i imparteix tallers a l’Académie Libanaise des Beaux-Arts sobre la relació entre literatura i ciutat. Paral·lelament, ha desenvolupat una sòlida trajectòria com a investigador i compta amb diverses publicacions sobre sostenibilitat i governança energètica al golf Pèrsic.

L’estada de Camille Ammoun a Barcelona compta amb el suport i finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Fundació Privada Mir-Puig, i la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Activitats que farà durant la seva residència a Barcelona

Cicle "Beirut i Dubai: ciutats per entendre un món en crisi"

3 de novembre - 2 de desembre

Beirut és una ciutat mil·lenària marcada per la guerra, la corrupció i el col·lapse institucional, i on la memòria està fragmentada i en disputa. Dubai, en canvi, es presenta com el paradigma de la funcionalitat i d’un futur tecnològic i accelerat. Tot i les seves diferències, ambdues ciutats estan sotmeses a lògiques i dinàmiques que condicionen el futur urbà a escala global: l’erosió de les institucions democràtiques, l’adaptació a condicions climàtiques hostils, la transició energètica, els moviments migratoris, les tensions geopolítiques i les guerres, l’increment de la desigualtat o l’avenç del capitalisme immobiliari. Davant la convergència de diferents reptes, avui ens fem constantment la pregunta de com respondre a una situació crítica. A partir de dos casos paradigmàtics i oposats com els de Beirut i Dubai, Ammoun proposa repensar com responem a la convergència de crisis i es fixa en la relació entre erosió democràtica, desigualtat social i emergència climàtica, un dels principals acceleradors que posa a prova les formes de governança existents. Què en pot aprendre, la ciutat europea, dels models del golf Pèrsic i el Llevant?

 

Conferència inaugural: “Beirut, les ciutats i el mite de la resiliència"

3 de novembre | 18.30 – 20.00

Beirut és una ciutat mil·lenària que els darrers anys ha viscut sota el setge de la guerra, la malgovernança, l’erosió de les institucions democràtiques i el capitalisme immobiliari. Aquesta acumulació de crisis es pot traçar en l’espai urbà, on es constaten els vestigis dels bombardeigs, l’abandó d’edificis monumentals o la desaparició de patrimoni en benefici d’una ràpida reconstrucció. L’explosió del port de Beirut l’agost de 2020 va ser la màxima expressió de l’encadenament i solapament de crisis, que han convertit la capital del Líban en el màxim exponent dels efectes nocius de les expectatives inesgotables de la resiliència. La ciutat indefallible, mil cops destruïda i mil cops tornada a aixecar.

En aquesta conferència, Camille Ammoun proposa un viatge per les empremtes materials i humanes d’aquests processos com a constatació del fracàs de la lògica de la resiliència, segons la qual podem sortir indemnes dels cops i les fractures d’una crisi. A partir del cas de Beirut, proposa pensar un nou paradigma: la subsidència. Un concepte que permet entendre què passa quan les crisis no se succeeixen de manera aïllada, sinó que s’acumulen, s'encavalquen i transformen les condicions en què vivim. La conferència ofereix així eines per pensar com podem respondre a un món en què les crisis deixen de ser excepcions i es converteixen en una situació permanent. Amb la moderació del periodista i excorresponsal al Pròxim Orient, Albert Elfa.

 

Conversa amb Rana Eid: “Beirut, la ciutat i el col·lapse"

18 de novembre | 18.30 – 20.00

Fa més de dues dècades, Rana Eid va decidir treure la gravadora per captar la dimensió sonora d’una por que portava a dins: la de la guerra a Beirut, la seva ciutat natal. Des de llavors, ha anat reunint un arxiu de sons que va més enllà dels murs, les parets i les teulades de la ciutat i en registra les parts amagades i inaccessibles. El brunzit d’un dron sobrevolant el cel net i clar de Beirut, l’esclat d’una bomba que arriba a la foscor d’un refugi o la cridòria d’una revolta social. Ha creat un paisatge sonor que posa en relleu la dimensió sensorial de la catàstrofe i permet copsar les pors (sovint amagades rere la cerca de respostes efectives) de viure en una situació de crisi constant.

Aquesta conversa aborda la relació entre ciutat i col·lapse a partir de l’arxiu sonor que la dissenyadora de so Rana Eid ha reunit al llarg de més de dues dècades a Beirut. També s’endinsa en la relació dels seus habitants amb els vestigis de la catàstrofe i en la dimensió sensorial de viure en una situació de crisi permanent.

 

Conversa amb Roman Stadnicki: “Dubai, el somni del segle XXI"

2 de desembre | 18.30 – 20.00

És Dubai, la ciutat dels gratacels, l’economia digital i el capitalisme immobiliari, la màxima expressió del nostre temps? Aquest plantejament és el punt de partida de Camille Ammoun i Roman Stadnicki: pensar en Dubai com un model que ha donat forma als somnis urbans del segle XXI i on conflueixen alhora moltes de les forces i les fractures que defineixen el present, com ara l’energia fòssil, el treball migrant i la desigualtat, l’urbanisme financer o l’economia digital. La conversa reflexionarà críticament sobre les contradiccions d’un model basat en la innovació tecnològica i l’ús intensiu de recursos en un context marcat per l’emergència climàtica.

Aquesta conversa ens convida a veure Dubai i les ciutats del golf Pèrsic més enllà del monocultiu dels gratacels i la narrativa del luxe i l’espectacle, per aprofundir en les contradiccions d’aquest model i la seva influència en la imaginació urbana del nostre temps.

 

Taller sobre escriptura, literatura i ciutat: "Caminar, escriure"

7 i 14 de novembre

Camille Ammoun proposa un exercici d’observació de la ciutat i els seus imaginaris a través de l’escriptura. El punt de partida és caminar: observar la ciutat, escriure-hi i parar atenció a la manera com els espais i les persones s’afecten mútuament. D’aquesta manera, l’espai urbà es revela com un arxiu viu, format també per les històries de les persones que l’habiten i les seves pors, aspiracions, records o fracassos. Un arxiu que es pot explorar i fer visible en el llenguatge literari, com van fer James Joyce amb Dublín, Mercè Rodoreda amb Barcelona o Jorge Luis Borges amb Buenos Aires.

El 7 de novembre té lloc la primera sessió i es divideix en dues parts. La primera és una classe magistral sobre la relació entre ciutat i literatura i una introducció a la psicogeografia com a pràctica per llegir l’espai urbà. La segona és una caminada pel Raval, per posar en pràctica aquest procés d’observació i escriptura i que comptarà amb l'acompanyament de David Bravo.

El 14 de novembre és la segona sessió. Consisteix en una lectura col·lectiva i un espai de conversa a partir dels textos escrits durant el taller, per explorar què poden revelar sobre els espais que habitem i sobre l’imaginari d’una ciutat.

 

Seminari amb Camille Ammoun: "Les ciutats i la calor extrema: el cas del Golf Pèrsic i els límits de l’adaptació"

23 de novembre | 11.00 - 13.00

Mentre el planeta s’acosta ràpidament al límit d’1,5 graus centígrads d’escalfament, les ciutats europees ja pateixen els efectes cada vegada més intensos de la calor extrema. Aquest impacte afecta la salut de les persones, les infraestructures i el funcionament dels serveis públics. Segons estimacions publicades per The Guardian, l’estiu de 2026 ha deixat almenys 35.000 morts a Europa per causes atribuïbles a la calor. Els incendis forestals al sud de França i a la península Ibèrica, així com la disminució del cabal dels grans rius europeus, són altres manifestacions d’un clima cada vegada més extrem. Davant d’aquest escenari, la pregunta sobre com preparar-nos per viure amb temperatures extremes pren una nova dimensió: seguiran sent habitables les nostres ciutats? Quins límits té la nostra capacitat d’adaptació? I quin cost social té?

En aquest context, les ciutats de la península Aràbiga ofereixen un cas d’estudi especialment revelador. Són ciutats que conviuen des de fa dècades amb les condicions climàtiques extremes i sovint s’han presentat com un model que hi respon amb cert èxit. Tot i això, cal parar atenció als seus límits i contradiccions, ja que és un model extremadament dependent de les energies fòssils i de l’ús intensiu de recursos, i que s’ha desenvolupat sobre una forta desigualtat social.

Camille Ammoun analitza les contradiccions del model Dubai, que dona forma a la imaginació urbana contemporània. El seminari planteja una reflexió sobre la viabilitat de la vida urbana en un planeta més càlid, els límits de l’adaptació i la seva relació amb la desigualtat social i les formes de governança. Amb la moderació de Tomás Criado, investigador de la UOC i expert en l'estudi de les ombres i la calor.

 

Pensament crític per adolescents: "Sobreviure a la calor. La ciutat i la crisi climàtica"

3 de desembre | 12.00 - 13.15

Podrem continuar vivint a les nostres ciutats en un planeta amb temperatures cada vegada més altes? Les onades de calor són cada cop més freqüents i intenses, i els seus efectes ja arriben a tot el món, també a les ciutats europees. Arreu, posen en risc la salut de les persones i tensionen les infraestructures i els serveis públics. Davant d’aquest escenari, l’adaptació a les temperatures extremes es converteix en un dels grans desafiaments del futur urbà. Fins a quin punt podem confiar en la tecnologia per fer-hi front? L’aire condicionat, els edificis intel·ligents o les grans infraestructures poden oferir solucions, però també impliquen un consum elevat d’energia i recursos i no estan a l’abast de tothom. La crisi climàtica ens obliga, per tant, a revisar el model de ciutat que hem construït i a preguntar-nos qui podrà continuar vivint-hi i en quines condicions. Què podem aprendre d’aquestes ciutats? I quines alternatives tenim per garantir un futur urbà habitable i just?

 

Programa de residències internacionals

El programa de residències internacionals del CCCB, en què s'emmarca l'estada de Camille Ammoun a la ciutat, acull entre el 2024 i el 2027 nou figures dels àmbits del pensament, el periodisme i la creació d'arreu del món amb l'objectiu de generar projectes conjunts i de possibilitar els vincles amb pensadors i institucions locals.

El primer resident del CCCB (juny-juliol del 2024) va ser Patrick Radden Keefe, periodista d'investigació dels Estats Units i un dels referents de la no-ficció literària. El van seguir la també periodista i escriptora Eliane Brum, reconeguda activista pel clima del Brasil (setembre-desembre del 2024); l'escriptora i cineasta Tsitsi Dangarembga, una de les grans intel·lectuals africanes contemporànies (gener-abril del 2025); la periodista, investigadora i documentalista filipina Patricia Evangelista, una de les periodistes de trauma més reconegudes internacionalment (maig-juliol del 2025); l'escriptora Yásnaya Elena A. Gil, considerada una de les veus de referència del pensament indígena i la defensa dels drets lingüístics a l'Amèrica Llatina (setembre-desembre del 2025); la poeta i escriptora russa Maria Stepànova (febrer-març 2026), i la periodista palestina Mariam Barghouti (abril-maig 2026).