En les últimes dècades, la percepció social i judicial de les persones amb trastorns mentals que cometen delictes ha canviat. Inicialment, les persones amb trastorns mentals eren considerades perilloses. No obstant això, des de finals del segle xx, el paradigma ha canviat tant socialment com judicialment, ja que en moltes ocasions també són considerades víctimes, malgrat haver incorregut en delictes dolosos.

En aquest nou context, un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat els homicidis perpetrats a Espanya per caracteritzar els que han comès persones amb un trastorn mental, estudiar els factors que determinen les víctimes i examinar les compensacions que es dictaminen en els processos judicials.

"El noble propòsit d'evitar l'estigmatització de les persones amb trastorns mentals com a perilloses porta a ocultar també el greu problema de les que són víctimes reals d'aquesta violència o tenen més risc de ser-ho", detalla Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC i coordinador del grup de recerca VICRIM (Victimologia empírica i aplicada) i d'aquesta recerca juntament amb les professores Laura Arantegui i Alba Marsol, pertanyents al mateix grup. Tots tres són, a més, docents dels Estudis de Dret i Ciència Política.

Anàlisi de 2.500 homicidis en una dècada

Durant el treball, els investigadors, adscrits al Centre de Recerca en Transformació Digital i Governança (UOC-DIGIT), van avaluar mitjançant revisió més de 2.500 casos d'homicidi jutjats pels tribunals espanyols. De tots aquests casos, en el 10 % estaven involucrats autors amb algun trastorn mental. A més, es destaca que, en la gran majoria dels casos, els atacs letals amb resultat d'homicidi provocats per persones que pateixen algun tipus de trastorn mental es van produir en l'àmbit familiar, amb un 26 % de parricidis.

Segons els experts, aquest estudi, publicat en obert, té com a primer objectiu conèixer una realitat fins al moment ignorada, com és la manca de reconeixement i compensació a les víctimes de violència letal comesa per persones amb trastorn mental, una qüestió invisibilitzada pels esforços per prevenir l'estigmatització dels agressors. A més, en aquest estudi es constata que les víctimes d'aquesta mena de crims van rebre indemnització o compensació en un nombre reduït de casos, un desavantatge atribuïble en gran manera al caràcter intrafamiliar de la majoria dels fets.

El problema és complex. D'una banda, quan una persona amb un trastorn mental agredeix un familiar amb intenció, queden tant seqüeles físiques com psíquiques. A més, la resta dels familiars també es veuen afectats.

Els llaços familiars, el risc més alt

No obstant això, a causa d'aquest biaix d'evasió de l'estigmatització, en moltes ocasions l'agressor és absolt o condemnat a una pena mínima. I les víctimes, tant directes com indirectes, es queden sense percebre cap indemnització. "Els familiars són els més exposats perquè són els que tenen més contacte amb els agressors. La societat deixa el problema en mans de les famílies. A més, cal tenir en compte la tensió que es produeix en les relacions familiars, intensificada per l'estrès que pot generar la convivència amb persones que tenen aquesta mena de trastorns", apunta Tamarit, que detalla que aquestes víctimes "no reben prou suport de les institucions".

D'aquesta manera, aquesta conjuntura judicial i contextual es pot "considerar una fallada sistèmica" perquè les víctimes no resulten compensades. Més encara, de vegades, per obtenir una compensació efectiva, han de contractar un advocat i exercir l'acusació particular contra un familiar amb trastorn mental.

"No tenim dades per reportar fallades concretes, però si pensem que més d'un 10 % dels homicidis són comesos per persones que representen no més d'un 2 % de la població, la problemàtica de salut mental de les quals és coneguda en bona part de casos pel sistema de salut, hauríem de ser capaces de millorar la detecció dels casos de risc i el seguiment dels individus i les seves famílies", adverteix l'investigador de la UOC.

Mesures preventives i de reparació

Amb l'objectiu d'evitar aquest tipus d'homicidis, especialment en l'àmbit familiar, s'han de potenciar el suport del sistema públic de salut a les famílies i l'atenció que inclogui el seguiment dels casos en què es detecti risc.

Segons l'opinió dels experts, és fonamental capgirar de nou el paradigma de la victimització i dirigir l'atenció a les característiques específiques d'aquesta modalitat, que s'experimenta amb freqüència en el cercle familiar més pròxim de l'autor.

"És necessari intensificar el seguiment dels casos per part del sistema de salut, aplicar instruments de predicció del risc i millorar el sistema públic d'ajudes a les víctimes de delictes violents. Si bé s'han introduït diverses reformes de millora en els casos de violència de gènere, altres necessitats han estat fins ara ignorades", conclou Tamarit.

Aquest projecte s'emmarca en les missions de recerca de la UOC L'educació del futur i Cultura per a una societat crítica, i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 10, reducció de les desigualtats, i 16, pau, justícia i institucions sòlides.

Article relacionat

Josep Maria Tamarit, Laura Arantegui-Arráez, Alba Marsol-Gutiérrez. Invisible harm after lethal violence: Victims of homicide by offenders with mental disorders, Journal of Forensic and Legal Medicine, Volume 120, 2026, 103173, ISSN 1752-928X, https://doi.org/10.1016/j.jflm.__ABBR2__.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca