Intel·ligència artificial, innovació docent i capacitació professional, eixos de la participació de la UOC a l'I-HE2026

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha reafirmat el seu compromís amb la transformació de l'educació superior participant en la Innovating Higher Education Conference 2026 (I-HE2026), celebrada del 28 al 30 d'octubre a la Haia. La trobada, organitzada per l'Associació Europea d'Universitats d'Ensenyament a Distància (EADTU), ha reunit representants universitaris d'arreu d'Europa per explorar noves tendències, compartir experiències innovadores i avançar en la transformació de l'educació superior cap a models pedagògics més accessibles, inclusius i de qualitat.

Sota el lema "From Innovation to Impact: Transforming Higher Education at Scale", aquesta conferència anual s'ha centrat en com es pot passar de la innovació educativa a un impacte estructural i sistèmic en l'educació superior, amb l'objectiu d'impulsar canvis que contribueixin a transformar les institucions universitàries.

"Europa necessita universitats que facin més que adaptar-se al canvi. Necessita universitats capaces de donar-hi forma, amb coneixement, responsabilitat i un compromís clar amb el bé comú. Com a comunitat europea d'institucions d'educació oberta, en línia i a distància, tenim tant l'oportunitat com la responsabilitat de contribuir a aquesta ambició", ha afirmat la rectora de la UOC, Àngels Fitó, a la sessió de cloenda de l'I-HE2026.

Durant el congrés, Fitó també ha assumit la presidència d'EADTU, de la qual era vicepresidenta des del 2025. A la cita l'han acompanyada la vicerectora de Docència i Aprenentatge, Teresa Guasch; la vicegerenta de Docència i Estudiantat, Gemma Carrera, i la comissionada per a l'acció internacional, Pastora Martínez Samper, així com personal docent i investigador, personal de gestió i estudiantat de la UOC. 

La UOC comparteix iniciatives per transformar l'aprenentatge

La UOC ha contribuït al programa de l'I-HE2026 amb experiències i resultats de recerca en diversos àmbits de la innovació educativa. Teresa Guasch, vicerectora de Docència i Aprenentatge, ha abordat la transformació de l'avaluació com a eina d'aprenentatge, mentre que Laia Lluch, investigadora del grup de recerca GREDU (UOC-FuturEd) i professora dels Estudis d'Educació, ha compartit una experiència sobre l'ús de la intel·ligència artificial generativa en la formació del professorat.

Per la seva banda, Carme Pagès, directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral (UPAL), ha exposat com les dades sobre competències professionals poden contribuir a adaptar els plans d'estudis a les necessitats del mercat laboral. Mitchell Peters, membre de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral (UPAL) i investigador del grup de recerca MeL (UOC-DIGIT), ha analitzat la garantia de qualitat de les microcredencials de la UOC.

Aquestes aportacions posen en relleu alguns dels principals reptes de l'educació superior digital, com ara la personalització de l'aprenentatge, la integració ètica de les noves tecnologies amb criteris pedagògics i la formació al llarg de la vida, i mostren com la recerca i la innovació educativa poden contribuir a millorar l'experiència de l'estudiantat i transformar els models d'ensenyament i aprenentatge.

OpenEU avança en l'agenda per transformar l'educació superior europea

L'I-HE2026 també ha estat un espai de trobada per a OpenEU, l'aliança europea d'universitats obertes i a distància coordinada per la UOC, que treballa per impulsar una educació superior més oberta, digital, inclusiva i accessible. Amb més de cinquanta representants al congrés, l'aliança ha celebrat reunions dels seus principals òrgans de govern, com el Consell de Rectors i el Comitè Executiu, així com dels equips responsables de les diverses línies de treball.

"OpenEU ens permet passar de la col·laboració entre universitats a la construcció de solucions compartides per millorar les nostres universitats i alhora contribuir a transformar l'educació superior europea. Espais com l'I-HE2026 ens permeten avançar en l'agenda comuna de l'aliança, revisar les prioritats i impulsar iniciatives conjuntes amb un impacte real en les oportunitats d'aprenentatge", ha afirmat Pastora Martínez Samper, comissionada per a l'acció internacional de la UOC i coordinadora de l'aliança OpenEU.

Les trobades també han permès compartir avenços en els àmbits de treball de l'aliança, com l'aprenentatge al llarg de la vida, l'ampliació de l'accés a l'educació superior, la inclusió i l'equitat o la recerca i la innovació, entre d'altres. Entre les iniciatives destaquen el primer grau conjunt d'OpenEU, de Desenvolupament i Proves de Programari, coordinat per la UOC amb la Universitat Oberta dels Països Baixos i la UNED, i el projecte europeu T-LED, impulsat amb la col·laboració d'EU4DUAL, que treballa en vuit titulacions conjuntes per contribuir al desenvolupament del futur segell europeu de titulació conjunta. Ambdues iniciatives contribueixen a facilitar el reconeixement acadèmic i uns itineraris formatius europeus més flexibles. A més, la conferència ha propiciat trobades entre universitats membres d'OpenEU per explorar noves oportunitats de col·laboració institucional, acadèmica i de recerca.