La UOC obre el curs amb un diàleg sobre les noves tensions pels límits de la Terra

Els límits de la terra i les tensions de tota mena que aquesta situació genera han estat matèria de reflexió en la lliçó inaugural del curs 2026-2027 de la UOC aquest dimarts 6 d’octubre. El caràcter finit dels recursos, base del creixement i el progrés tecnològic, ha estat el nexe de debat, en què els experts han aportat reflexions des de la geopolítica, la tecnologia i les noves fronteres. La lliçó, on s’ha projectat la videomemòria del curs 2025-2026, l'ha conduïda Ignasi Gozalo-Salellas, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigador del grup de recerca MUSSOL, amb la participació de Josep Lladós-Masllorens, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del grup DigiBiz; Zora Kovacic, investigadora Ramon y Cajal del grup de recerca TURBA, i Núria Franco Guillén, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política i investigadora també del grup de recerca TURBA.

Gozalo-Salellas ha emmarcat la lliçó en el context de la fi de les falses promeses. Després de la caiguda del mur de Berlín, l'eufòria liberal de pensadors com Francis Fukuyama i la globalització prometien “un progrés infinit i el final de les ideologies i les guerres”. La realitat, però, ha demostrat tot el contrari perquè la vida material té límits físics infranquejables”. Davant d'això s'ha obert un “nou cicle de violència” ja que l'acceleració ha conduït cap a “una lluita pels recursos” escassos i això ha comportat un desequilibri planetari, que es tradueix en “angoixa col·lectiva i reaccions identitàries”. Des d'aquesta perspectiva, Gozalo-Salellas ha convidat els ponents a debatre al voltant de la necessitat de “replantejar el diàleg entre la cultura i el fet natural”.

Els ponents han debatut al voltant de la desmaterialització i el parany de la tecnologia que feia creure en el mite que el món digital i la transició verda no consumien recursos. Lladós-Masllorens ha avisat que tant la intel·ligència artificial com els mòbils exigeixen una base material massiva. “Per a fer un mòbil es necessiten més de 40 elements químics”, ha advertit el professor, tot afegint que el 50% de les reserves de terres rares es concentren a la Xina. En la mateixa línia, Kovacic ha afegit que el sistema es basa en un model de creixement econòmic sense tenir en compte el “metabolisme social”, és a dir, que els sistema social funciona a partir d’uns inputs,  que necessita per sostenir-se, però que a la natura son limitats. Des d'aquesta perspectiva, “el sistema tendeix cap a una escassetat de recursos absoluta i els recursos estan distribuïts de manera molt desigual”.

Què passa amb les fronteres?

El límit físic dels recursos està alterant les fronteres polítiques i comercials del món. Núria Franco ha explicat que la frontera ja no és només una línia en el mapa, sinó que s'ha convertit en un mecanisme “porós” i mal·leable al control de l'Estat, com s'ha vist en el cas de la crisi migratòria a Ceuta aquest estiu. D'una banda, hi ha estats que deleguen la gestió dels fluxos migratoris i, d'altra banda, n'hi ha que els fan servir com a “eina de pressió”. Les fronteres també es desdibuixen per l'acció d'empreses privades i multinacionals, ha advertit Zora Kovacic: “En una economia dependent d'importacions, la recerca d'autonomia estratègica redissenya les fronteres a través d'agents privats”. Pel que fa al camp tecnològic, “la lògica empresarial d'acceleració domina sense control democràtic”, ha afegit, fent referència al concepte de Pacing the Frontier, la declaració pública impulsada per professionals de la IA als EUA demanant una regulació sobre el desenvolupament.

El fet és que, quan es parla de fronteres actualment, no es pot perdre de vista la necessitat de control logístic i comercial. Lladós-Masllorens ha apuntat que la transició verda demanda ferro, coure i cobalt, matèries que sovint es converteixen en actius financers i armes geopolítiques, i que el conflicte ja no és només per tenir accés als materials, sinó també per la logística i el transport, com s'ha vist en les crisis d'Ormuz, el canal de Panamà o Groenlàndia.

Totes aquestes tensions deriven en situacions de violència. Kovacic ha advertit que, quan l'escassetat és relativa, el mercat la regula, però quan ens acostem a l'escassetat absoluta, això dona peu a les guerres d'energia com la d'Ucraïna i la d'Iran. Lladós-Masllorens ha destacat també les violències que la situació desencadena “en origen”, on hi ha els recursos (amb el treball infantil, per exemple), i ha apuntat que s’estan externalitzant els costos socials i mediambientals de la transformació. Al mateix temps, es produeix una violència “en destinació” amb “condicions d'irregularitat i violència discursiva contra la immigració” procedent dels indrets d’on s’exploten els recursos.

És en aquesta dinàmica global, ha avisat Núria Franco, que es produeix un “retrocés democràtic”, amb una marcada expansió de l'extrema dreta, que s'organitza amb facilitat amb el suport inèdit del capital tecnològic. Per això ha sortit el concepte de tecnofeixisme, que inclou pràctiques com la vigilància massiva i la manipulació informativa, que escapen al control democràtic. “El ritme de canvi tecnològic supera la capacitat de resposta de les institucions democràtiques, i genera desigualtats profundes”, ha assenyalat Franco.

Del costat fosc, a la llum del futur

Malgrat que el diàleg ha navegat pel costat fosc de la doble transformació —tecnològica i ecològica—, els participants han obert finestres a l'esperança. Lladós-Masllorens ha reclamat més “intel·ligència estratègica” i “cohesió territorial” per assumir que “la millor energia és la que no consumim”, evitant així “l'efecte rebot”, és a dir, l'augment de la demanda perquè el cost d'un recurs s'ha reduït a causa d'una major eficiència tecnològica. Kovacic, per la seva banda, ha dit que cal superar el mite que considera que la tecnologia ho solucionarà tot: “Cal parlar d'equilibri i construir un discurs basat en l'ètica i la cura”. Finalment, Franco confia en “la fortalesa de l'esperit democràtic de la ciutadania per introduir els canvis necessaris abans que sigui massa tard”.

La rectora defensa “obrir” la UOC davant la “incertesa”

La rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha tancat el diàleg amb un discurs en el qual ha assegurat que plantejar-se quins són els límits de la Terra és “ineludible” perquè “vivim en un context ple de paradoxes i crisis que se superposen”. Fitó ha admès que la interconnexió tecnològica “no ens allunya del perill de dirigir-nos cap a un món cada cop més entestat a tancar-se sobre si mateix”. I, davant d'un món que “es tanca en la incertesa”, Fitó ha defensat la resposta de la UOC: “La Universitat fa honor, més que mai, al seu nom: nosaltres obrim”. Per a la rectora, davant de les cruïlles, “allò decisiu és com ens posicionem”, i per això ha subratllat l'esperit de la universitat: “Obrim el debat, intentant esbrinar com transitar per tots aquests dilemes”.

L'acte l'ha clos la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, amb un parlament en què ha fet una defensa de les universitats com a “orquestradores de sistemes regionals d'innovació” i amb “capacitat per aconseguir impacte social en col·laboració amb el teixit col·lectiu, les administracions públiques i la societat civil”. Montserrat ha assegurat que mirar les universitats des d'aquesta perspectiva ha fet canviar les polítiques públiques cap a les universitats, “també cap a la UOC”. 

Durant el seu discurs, la consellera també s’ha mostrat confiada en la naturalesa innovadora de la UOC per encarar l’impacte de la IA en l’educació superior: “Si hi ha universitat que està preparada per pensar com la IA pot transformar la universitat, és la UOC”.