Stanford inclou sis investigadors de la UOC en el rànquing dels més citats del món

Personal investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) torna a aparèixer referenciat en el rànquing de l'editorial Elsevier i la Universitat de Stanford, que aplega els científics i les científiques més citats a escala mundial en treballs de personal investigador. La prestigiosa compilació corresponent a l'edició del 2025, que recull el 2 % dels investigadors i les investigadores més citats de tot el món, inclou el nom de sis acadèmics de la Universitat. Dos dels investigadors que s'hi incorporen, Santi Caballé i Gary Morgan, apareixen en la classificació que reconeix l'impacte de les seves publicacions al llarg de tota la carrera investigadora. En una segona classificació, que reconeix l'impacte de les publicacions de l'últim any, figura també Morgan, a més a més d'Hug March, Gemma Chiva-Blanch i Margarita Triguero-Mas, que repeteixen respecte a l'any anterior, i Anna Bach-Faig, que també és una nova incorporació al rànquing.

El catedràtic Gary Morgan és un investigador que s'estrena en el rànquing, tant en la classificació que reconeix l'impacte de les seves publicacions al llarg de tota la carrera investigadora com en la que destaca l'impacte de les publicacions de l'últim any. Morgan apareix en els subcamps de Patologia del Llenguatge i Audiologia, Llengües i Lingüística, i Salut Pública i Serveis de Salut. Morgan, que és integrant del grup de recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL) de l'eHealth Centre, professor dels Estudis d’Educació i fa recerca en salut humana i planetària, valora de manera positiva la seva inclusió dins el rànquing: "Sempre m'ha interessat trobar les raons per les quals les coses són com són". I subratlla: "Tinc la sort de poder dedicar la meva vida professional a plantejar aquestes qüestions en l'àmbit del desenvolupament infantil".

Santi Caballé, que també s'estrena en el rànquing, apareix en la classificació que reconeix l'impacte de les seves publicacions al llarg de tota la carrera investigadora en els subcamps d'Intel·ligència Artificial i Processament d'Imatge, Educació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Expert en enginyeria de l'aprenentatge (learning engineering), l'aprenentatge en línia (e-learning), la intel·ligència artificial aplicada a l'educació i l'analítica de l'aprenentatge (learning analytics), Caballé és catedràtic i investigador del grup de recerca d'Educació i TIC (Edul@b), adscrit al centre UOC-FuturEd, i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Per Caballé, el reconeixement "posa en valor més de vint anys de recerca dedicada a explorar com les tecnologies digitals i la intel·ligència artificial poden contribuir a millorar l'aprenentatge en línia", i destaca que "és fruit del treball col·lectiu i de la col·laboració amb molts investigadors i investigadores amb qui he compartit aquesta trajectòria".

El catedràtic Hug March apareix de nou en el rànquing com un dels investigadors més citats en el camp de les Ciències Socials i els subcamps d'especialització de Geografia i de Planificació Urbana i Regional. March, reconegut per ICREA Acadèmia, és un dels codirectors del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab) —adscrit al centre UOC-TRÀNSIC— i professor dels Estudis d'Economia i Empresa, on coordina el grau de Gestió de la Sostenibilitat, Transformació Digital i Medi Ambient. És expert en ecologia política de l'aigua i també se centra de manera més àmplia en la sostenibilitat urbana i l'adaptació a l'emergència climàtica, així com en la intersecció entre la transició ecològica i digital. March celebra la inclusió en el rànquing i apunta: "Tot i que l'aparició és individual, és un reconeixement a la recerca que construïm col·lectivament al grup TURBA, i més extensivament al treball ben fet als Estudis d'Economia i Empresa i a TRÀNSIC".

La investigadora Gemma Chiva-Blanch —una de les investigadores responsables del grup Nutrició, Alimentació, Salut i Sostenibilitat (NUTRALiSS), adscrit també a l'eHealth Centre— es manté en el rànquing de persones investigadores més citades, en concret en els subcamps de Sistema Cardiovascular i Hematologia, Nutrició i Dietètica, i Medicina Clínica. Chiva-Blanch, professora dels Estudis de Ciències de la Salut, és experta en els efectes dels compostos bioactius de la dieta i/o patrons dietètics (hàbits alimentaris), i en la modulació de biomarcadors d'ateroesclerosi, trombosi i accidents cardiovasculars (infart o ictus). Per a Chiva-Blanch, "és un honor ser en aquesta llista per segon any consecutiu", però també recalca que "la ciència és un treball d'equip, i per tant aquest mèrit no és només meu".

La investigadora Anna Bach-Faig, que també és coordinadora de NUTRALiSS i professora dels Estudis de Ciències de la Salut, apareix també per primera vegada en el rànquing, concretament en els subcamps de Nutrició i Dietètica, Toxicologia, i Recerca Biomèdica, i dins de la classificació que reconeix l'impacte de les seves publicacions de l'últim any. Bach-Faig, experta en promoció de la salut, alimentació i activitat física, apunta que "és un honor, i m'emociona veure que la recerca que fem arriba a la comunitat científica, a les polítiques alimentàries i, sobretot, a la societat, perquè és el millor termòmetre per saber que allò que investiguem importa". "Treballem per donar resposta als grans reptes de l'alimentació, la salut i la sostenibilitat, i aquest reconeixement no hauria estat possible sense la col·laboració de més de 150 investigadors i investigadores de diversos països", afegeix.

En aquesta edició també repeteix en el rànquing Margarita Triguero-Mas, investigadora del Barcelona Interdisciplinary Research Group on Planetary Health (BITAL) —adscrit a l'eHealth Centre—, reconeguda en Toxicologia, Salut Pública, i Recerca Biomèdica. La investigadora treballa per trobar solucions als problemes globals de l'antropocè, com l'alteració del clima i la pèrdua de biodiversitat, i destaca la importància de les col·laboracions interdisciplinàries per avançar en la creació d'entorns més saludables per a totes les espècies i per al planeta.

Què és el rànquing de Stanford?

El rànquing de Stanford és una de les classificacions reconegudes internacionalment dins la comunitat científica. Cada any, aquesta compilació identifica els científics més citats globalment, utilitzant com a mesura el nombre de citacions que reben les seves publicacions acadèmiques, i reflecteix el 2 % dels autors més referenciats per altres acadèmics.

Presència destacada a l'Observatori IUNE

Aquest reconeixement a la qualitat de la recerca de la UOC s'alinea amb les dades de l'Observatori IUNE (edició 2026), elaborat per l'Institut Interuniversitari de Recerca Avançada sobre Avaluació de la Ciència i la Universitat (INAECU) sobre l'activitat investigadora de les universitats espanyoles durant el període 2015-2024. L'informe, que constata el lideratge de les universitats catalanes en el conjunt de l'Estat amb el 23,8 % de la producció científica global, situa la UOC com una de les universitats que superen la mitjana d'un article científic per investigador a Web of Science.

La recerca de la UOC s'alinea amb cinc missions i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca