La Generalitat atorga dues distincions Jaume Vicens Vives a la UOC

Amalia Creus, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora principal del grup de recerca NODES, i el projecte De les dades a l'acció: un model multinivell basat en evidències per a la millora de la docència universitària, de l'eLearning Innovation Center (eLinC), han rebut dues distincions Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la qualitat docent universitària. Els guardons es lliuraran en el marc de l'acte d'inauguració del curs acadèmic del sistema universitari català 2026-2027, que tindrà lloc el divendres 2 d'octubre a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Premi individual a Amalia Creus Quinteros

El Govern ha valorat amb un premi individual la tasca de la professora Amalia Creus per la seva trajectòria docent sòlida, innovadora i compromesa amb la transformació de la universitat i la responsabilitat social. La seva pràctica docent, basada en metodologies participatives, vincula l'aprenentatge universitari amb les necessitats de les entitats socials i contribueix a una educació més inclusiva i antiracista. També es reconeix la seva contribució al desenvolupament d'iniciatives relacionades amb l'ús crític i responsable de la intel·ligència artificial, que han tingut un impacte destacat tant en la formació de l'estudiantat com en la transferència de coneixement a la societat.

Per a la professora guardonada, aquesta distinció significa un "reconeixement a una manera d'entendre la universitat i l'educació com un espai de transformació social i de construcció col·lectiva". Creus explica que li fa "especial il·lusió perquè reivindica una trajectòria feta de projectes i aprenentatges compartits amb moltes persones", en què ha intentat "connectar la innovació docent amb el compromís per una educació més justa i transformadora".

Tot i ser un premi individual, la professora viu el guardó com "un reconeixement a la manera de fer de la UOC, una universitat que ha fet de la innovació educativa una part essencial de la seva identitat" i que li ha permès "explorar altres maneres d'ensenyar i aprendre, amb la mirada posada en el que dona sentit a la universitat: formar persones capaces de comprendre críticament el seu entorn i contribuir a transformar-lo".

Per a Creus, les distincions Jaume Vicens Vives "donen visibilitat i valor a la qualitat i la innovació docent, i contribueixen a impulsar una educació superior més connectada amb els reptes de la societat". Per aquest motiu, viu aquest reconeixement "amb molta alegria, però també com un impuls per continuar treballant en aquesta direcció".

Una trajectòria docent compromesa amb el canvi social

Al llarg de la seva carrera acadèmica, Creus ha situat la innovació docent com a eix central de la seva activitat, i ha desenvolupat propostes que connecten l'aprenentatge amb la realitat social i professional de l'estudiantat. Des de la seva participació en grups i xarxes d'innovació i transferència fins al lideratge de projectes institucionals, ha contribuït a impulsar iniciatives pioneres com les pràctiques virtuals solidàries en comunicació i els treballs finals participatius, que incorporen metodologies d'aprenentatge servei i fomenten la col·laboració amb entitats per abordar problemàtiques reals.Aquestes experiències s'han compartit i transferit en contextos internacionals, com el projecte europeu ERASMUS+ CIRCLET (Curriculum Innovation through Research with Communities), i n'han evidenciat l'escalabilitat i la capacitat de transferència.

La seva contribució a la transformació dels processos d'ensenyament i aprenentatge s'ha materialitzat també en l'àmbit de la gestió acadèmica i el lideratge institucional. Com a directora de programa i sotsdirectora de docència, ha liderat la implementació del model pedagògic Repte Niu als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, basat en reptes professionals i en l'aprenentatge per competències, així com una renovació integral del grau de Comunicació per adaptar-lo a les necessitats emergents del sector. Ha promogut, a més, iniciatives transversals de millora docent, com el grup de feedback formatiu, transferit a escala internacional mitjançant publicacions acadèmiques, o tallers d'innovació sobre intel·ligència artificial i inclusió liderats en el marc dels ECIC, amb un impacte directe en la qualitat de la docència i en la formació del professorat.

En aquest context de transformació, destaca especialment el seu rol com a coordinadora acadèmica del pla d'acció de transformació de l'avaluació digital, un projecte estratègic impulsat pel Vicerectorat de Docència i Aprenentatge en el marc del grup AFIA. Aquesta iniciativa respon als reptes que planteja la irrupció de la intel·ligència artificial generativa i aborda qüestions clau, com la validació de l'autoria, la integritat acadèmica, el caràcter formatiu de l'avaluació i la integració crítica de la IA en els processos d'ensenyament i aprenentatge. El seu desplegament té un impacte estructural en el model educatiu de la UOC i una clara vocació d'escalabilitat i transferència institucional.

Un dels trets més distintius de la seva trajectòria és la capacitat de generar innovació amb impacte social, articulant docència, recerca i transferència. En aquest sentit, destaca la seva participació en la creació de recursos educatius en obert derivats de projectes de recerca, com ara el Toolkit per a una educació antiracista o un pòdcast docent especialitzat, que contribueixen a la difusió del coneixement i a la sensibilització social. Actualment, Creus participa en l'impuls d'una línia estratègica orientada a consolidar l'aprenentatge servei com a element distintiu del model educatiu de la UOC, en sintonia amb els principis de la LOSU i els objectius de desenvolupament sostenible. En aquest marc, colidera, juntament amb la professora Inés Martins, el desenvolupament i l'impuls de les bases d'una iniciativa institucional de clíniques universitàries, amb la finalitat de reforçar la relació entre aprenentatge, pràctica professional i compromís comunitari dins la UOC.

Paral·lelament, com a investigadora principal del grup de recerca NODES, desenvolupa una activitat investigadora transdisciplinària amb una clara vocació de transferència social. La seva recerca impulsa el desenvolupament de marcs, eines i guies docents que s'orienten a garantir l'equitat, promoure un ús crític i ètic de la IA i formar professionals capaços d'actuar amb responsabilitat en contextos digitals complexos.

Premi col·lectiu al projecte De les dades a l'acció: un model multinivell basat en evidències per a la millora de la docència universitària, de l'eLinC

A més del premi individual a la professora Amalia Creus, la UOC ha rebut una segona distinció Jaume Vicens Vives. El Govern ha valorat amb un premi col·lectiu el projecte De les dades a l'acció: un model multinivell basat en evidències per a la millora de la docència universitària, que té l'objectiu d'impulsar un model innovador de millora de la docència basat en la transformació de la informació en evidències que orientin la presa de decisions acadèmiques. Aquest projecte està liderat per l'equip d'Anàlisi de l'Aprenentatge i de la Docència de l'eLinC, dirigit per Julio Meneses, catedràtic de Mètodes d'Investigació dels Estudis d'Educació i investigador del grup de recerca Measuring and Improving Student Success (MISS).

A més del director, l'equip humà i professional de l'eLinC que hi ha darrere de la iniciativa premiada està integrat per Anna Calvo, analista de dades i investigadora del grup de recerca MISS; Jessica Sobreviela, analista de dades; Èric Pérez, enginyer de dades, i Efrem Melián, analista qualitatiu i investigador del grup de recerca MISS.

El model que impulsa aquest projecte, de caràcter multinivell, integra informació sobre l'activitat docent i els resultats acadèmics per afavorir la coordinació entre els diferents actors implicats en la docència i la governança universitàries. D'aquesta manera, promou un marc compartit d'anàlisi, reflexió i corresponsabilitat orientat a millorar la qualitat de l'experiència formativa de l'estudiantat. El model articula diferents nivells de responsabilitat, des del personal docent col·laborador i el professorat responsable d'assignatura fins a les direccions de programa, les direccions d'estudis i els vicerectorats.

El projecte premiat neix en un context en què les institucions d'educació superior disposen de grans volums de dades sobre l'activitat que es porta a terme en els seus entorns d'aprenentatge. Tenint en compte això, la iniciativa vol impulsar una nova cultura institucional en què les analítiques d'aprenentatge i de docència no siguin una finalitat en si mateixes, sinó que esdevinguin un recurs al servei de l'acció. En aquest sentit, planteja que les evidències necessàries per millorar la qualitat de la docència es construeixen a partir de processos compartits d'interpretació i contextualització que permeten als diferents actors incorporar-les en les dinàmiques de reflexió, coordinació i intervenció vinculades al seu àmbit de responsabilitat acadèmica.

Per assolir aquesta fita, la iniciativa es concreta en el desenvolupament d'un model multinivell orientat a la presa de decisions que integra tant informació obtinguda en temps real sobre l'activitat a les aules com indicadors de rendiment i la satisfacció dels estudiants. Aquestes evidències permeten relacionar el desenvolupament de la docència amb els resultats acadèmics i incorporar aquesta lectura als processos institucionals de seguiment, avaluació i millora.

El model es desplega a través de l'ecosistema d'aplicacions SAA (seguiment de l'activitat acadèmica), que opera a diferents escales, des de l'assignatura i el programa fins als estudis i la universitat, i articula una doble mirada sobre la docència. D'una banda, presenta una perspectiva síncrona que permet fer el seguiment del desenvolupament de l'activitat acadèmica a les aules i identificar situacions que requereixen actuacions específiques durant el semestre en curs. De l'altra, adopta una perspectiva diacrònica que permet relacionar aquestes dinàmiques amb l'evolució dels resultats acadèmics obtinguts pels estudiants per orientar processos sostinguts de millora.

En aquest marc, un dels elements centrals del model és l'habilitació de converses informades entre els diferents actors involucrats en el seguiment, la coordinació i la governança acadèmica, amb l'acompanyament i el suport del personal de gestió que participa en aquests processos. Aquestes converses permeten construir significats compartits sobre la qualitat de la docència, promoure la reflexió sobre les pràctiques educatives i identificar oportunitats de millora.

L'impacte transformador de la iniciativa es concreta, així, en la capacitat que ofereix als diferents actors per analitzar el dia a dia de les aules, interpretar-ne la relació amb els resultats acadèmics i intervenir de manera sostinguda en la millora de la docència.

En aquest escenari, "les evidències deixen de ser únicament un instrument d'anàlisi al servei de la diagnosi per convertir-se en un motor de transformació institucional basat en la construcció col·lectiva de coneixement, que, en darrer terme, permet posar en pràctica una responsabilitat distribuïda envers l'experiència formativa dels estudiants", explica Meneses.

L'impacte de les evidències en la docència

El projecte premiat per la Generalitat s'ha anat desplegant progressivament a la Universitat i s'ha convertit en un recurs clau per al seguiment de la docència, la coordinació acadèmica i la governança institucional.

En el cas de la pràctica docent, la incorporació d'evidències permet acompanyar el procés d'ensenyament —des de la planificació fins a l'avaluació— i analitzar com es desenvolupa a les aules. Pel que fa a la direcció acadèmica dels programes, les evidències permeten fer un seguiment de les dinàmiques associades al desenvolupament de les assignatures i identificar oportunitats de millora. A escala institucional, la incorporació d'evidències afavoreix el desenvolupament de noves pràctiques vinculades amb els processos de governança i amb la definició de prioritats estratègiques per millorar la qualitat de la docència.

Per a Meneses, "la implicació del personal acadèmic i de gestió per fer realitat l'aplicació d'aquest projecte d'innovació basat en dades" és la clau de l'èxit. Només així s'entén que aquesta iniciativa institucional s'hagi convertit en "un instrument útil i en constant evolució al servei de la millora de l'experiència d'aprenentatge dels nostres estudiants", conclou l'expert de l'eLinC.

Distincions Jaume Vicens Vives que ha rebut la UOC

Altres professors i projectes de la Universitat guardonats amb aquesta distinció han estat Mirela Fiori, professora delsEstudis de Dret i Ciència Política i investigadora del grup CitiesLab, i elprojecte LIS, liderat per David Bañeres, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i membre del grup de recerca SOM Research Lab (any 2024); el projecte Present@, delsEstudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, i Nizaiá Cassián Yde, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació (any 2023); Maria Jesús Marco, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigadora del grup EduSTEAM (any 2021); Sílvia Sivera, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora del grup NODES (any 2020); Teresa Sancho, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigadora líder del grup EduSTEAM (any 2018); Mar Sabadell, professora dels Estudis d'Economia i Empresa i investigadora del grup DigiBiz (any 2017); Montse Guitert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigadora líder del grup EDUL@B (any 2016), i Joseph Hopkins, director del Centre d'Idiomes Moderns i professor i investigador dels Estudis d'Arts i Humanitats (any 2014).